Martí Estruch recull en un llibre la relació de Joan Fuster amb Barcelona

L'escriptor de Sueca mai no es va establir a la capital catalana, però hi va fer moltes relacions personals i laborals

ACN /Barcelona
 
El volum il·lustra els viatges i les estades de Fuster a Barcelona a través de documentació i fotografies. Estruch retrata com l'escriptor de Sueca es movia per la ciutat com si ho fes per València i recull les relacions que va establir amb persones que freqüentaven la ciutat. La presentació de llibre coincideix amb l'exposició Joan Fuster. Nosaltres els valencians que es pot veure al Palau Robert fins al 17 de febrer.
 
"No és un llibre acadèmic, sinó periodístic", ha afirmat Martí Estruch sobre Joan Fuster i Barcelona, que retrata la relació de l'escriptor de Sueca amb una Barcelona "entesa com a capital de la catalanitat, paper que li reclamava". El volum no fa cap aportació nova ni transcendental a la figura de Fuster, però recull, a partir de les moltes coses ja publicades, tota la relació de Fuster amb la ciutat.
 
El llibre comença amb el viatge iniciàtic de Fuster a Barcelona, narrat amb tot detall, i recorre la seva faceta com a periodista i escriptor, els contactes que va tenir amb autors catalans, els contactes amb editorials i els llibres que va publicar a Barcelona -amb especial èmfasi en Nosaltres, els valencians del qual ara se'n commemora el cinquantenari-, la relació amb Òmnium Cultural i la Nit de Santa Llúcia, la relació amb els cotoners i els montserratins i la relació amb la Nova Cançó.
 
Estruch ha explicat que, per exemple, entre Fuster i Josep Pla hi havia una "admiració mútua forta" i que compartien un cert espai en el món de les lletres catalanes: "S'entenien des del punt de vista intel·lectual i empraven la ironia de la mateixa manera, tot i que partien de visions ideològiques contraposades. Potser aquesta discrepància els servia més d'incentiu que no de barrera", ha assegurat l'autor.
 
Per altra part, Fuster veia possible en el fenomen de la Nova Cançó el que sempre havia intentat aconseguir amb els llibres, però de manera més ràpida, eficient i massiva. "S'abocà molt a donar-li suport perquè veia que era una manera d'arribar al gran públic i que se saltava les fronteres de la lletra impresa", ha dit Estruch. Hi apareix, doncs, la seua relació amb Raimon i amb Lluís Llach, entre d'altres artistes.
 
Tot i això, Fuster no es va establir mai a Barcelona. Estruch ha explicat que hi ha diversos motius en la decisió de viure sempre a Sueca: no va voler separar-se mai dels seus pares, no va anar mai gaire sobrat de diners i potser no s'hagués pogut permetre un espai tant gran com el de casa seva per conservar-hi els llibres i papers, i segurament hi havia una mica de mandra.
 
Va suplir el fet de no viure a Barcelona "amb viatges, correspondència i visites a casa seua", ha explicat Estruch. "El fet de no viure a Barcelona, li permetia viure al marge de les batalletes que sempre hi ha en qualsevol gremi, en aquest cas el dels escriptors. Li permetia tenir bona relació amb tothom i tenir una certa distància que li era còmoda", ha afirmat el periodista. 
 
Martí Estruch creu que "no s'ha reivindicat mai prou" la figura de Joan Fuster i ha afirmat que han mancat més respostes intel·lectuals al seu llibre cabdal, Nosaltres, els valencians, "un llibre escrit amb clau de provocació i de debat". "El llibre treu els valencians de la seua letargia i els explica que la seua manera de ser moderns passa per reivindicar la seua catalanitat, que no vol dir una submissió política, sinó superar la barrera mental i invisible que separa els diferents territoris dels Països Catalans", ha afirmat Estruch.


 
  • Martí Estruch

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat