Amb aquestes paraules, els tres artistes han presentat aquest dilluns en roda de premsa al Principal les funcions amb les quals trepitjaran per primera vegada com a protagonistes l’escenari d’aquesta sala, un “emblema” dins de l’escena teatral de la ciutat.
Gil i Botifarra fusionaran el patrimoni musical valencià amb estils com ‘reggae’ o ‘ska’ en l’especial ‘3 anys del Nus’, aquest divendres 8 de gener a les 20.30 hores, un recital en el qual els dos cantants interactuen amb el públic. Mentre, ‘Xavi Castillo al Principal’ oferirà el dissabte 9 a les 20.30 una versió actualitzada del seu espectacle de monòlegs i música en directe amb els A-phonics ‘Veriueu-ho Xou’, a partir de peces satíriques d’actualitat.
En la presentació, el còmic ha manifestat que estrenar la seua funció al Principal és “un vertader plaer” en tractar-se d’un espai en el qual “no érem res”, per la qual cosa ha mostrat la seua voluntat que “marque una nova etapa en el teatre valencià”. Segons ell, s’emmarca en “l’ambient de normalitat que estem vivint, amb festes a la plaça de l’Ajuntament i ‘reines magues’ a València”. “Açò és Sodoma i Gomorra”, ha bromejat.
Per la seua banda, Miquel Gil ha expressat que aquest tipus de funcions en valencià “no són incompatibles amb teatres i actors més comercials com ‘Sister Act’ o Héctor Alterio”. Botifarra ha puntualitzat així que a València “necessitem temps perquè la societat s’ho crega ” i que és necessari “no repetir errors comesos en el passat en el sector cultural”.
En aquesta línia, Castillo ha subratllat la conveniència que les entitats culturals “no repetisquen la mateixa cançó ni les mateixes ficades de pota de nomenar gestors a dit”, pel que en la seua opinió, també “falta molt temps”. No obstant açò, ha assegurat que l’haver arribat a aquest espai “no té a veure amb el ‘revengisme’ polític” i que “la conquesta real del teatre en valencià arribarà quan la gent responga”.
Per a Gil, “després d’haver actuat a teatres de Xicago, Alemanya, París i Grècia, hi havia moltes ganes d’arribar fins al Principal”, un teatre que, al seu judici, “més que un espai important per grandària, significa un emblema de teatre clàssic a València”.
Per la seua banda, Castillo ha assenyalat que “també és un exemple de normalitat” la forma en què es va plantejar estrenar ambdues funcions al Teatre Principal, en “dates que solen estar lliures” i “a petició dels artistes i no a través de CulturArts, com se sol fer a València”, alguna cosa que anteriorment “no havia funcionat per qüestions polítiques”.
El còmic ha explicat que, de fet, van intentar portar el seu espectacle a altres teatres i en alguns van rebre com a resposta que “no és moment per fer burla o que no encaixava en la seua programació per qüestió d’estil”. Recentment, l’humorista va actuar al costat dels A-phonics al Teatre Arniches d’Alacant, en una funció que “va encantar al públic sense rebre queixes de ningú”.
En el seu espectacle, Xavi Castillo ha explicat que combinarà música en directe monòlegs satírics basats en l’actualitat “més urgent”, per la qual cosa “ha d’eixir de tot, des dels pactes postelectorals, sàtires del ‘president’, Ximo Puig, fins al procés independentista català”, al costat d’alguns dels seus “clàssics” com la cançó dedicada a l’exalcaldesa de València, Rita Barberá, que per a ell “serà un plaer cantar a l’escenari d’un teatre com aquest”.
Irònicament, el còmic ha assenyalat la possibilitat d’incloure “falleres que envaïsquen Catalunya perquè ens intenten robar la paella”, i fins i tot ha convidat directament en to humorístic la portaveu parlamentària de Ciutadans, Carolina Punset, al fet que “vinga amb el seu pare, Eduardo Punset, i descobrisca que no passa res per treballar en un idioma estrany com el vilatà”, en referència al seu discurs durant el debat d’investidura centrat en el foment del valencià en l’educació.
Quant a l’espectacle musical de Gil i Botifarra, han explicat que arriba al Principal després de representar-se durant tres anys, encara que va ser “una aventura pensada per a un dia”, que “pretén revisitar el patrimoni musical valencià”. Per a açò, comptaran amb músics “molt afins, però d’un altre estil”, com Vicent Torrent, “el gran” Feliu Ventura, o el cantautor Pau Alabajos, “gràcies al qual cantem ‘Jo tinc una mort petita'” del poeta valencià Vicent Estellés.
Sobre aquest tema, Miquel Gil ha celebrat que actualment els músics valencians “miren arrere per inspirar-se i ja no veuen la música tradicional com alguna cosa casposa”, alguna cosa que “fa 20 anys era impensable”. Per a ell, aquesta situació “és l’hòstia i marca la gran diferència”.
