Diari La Veu del País Valencià
Els Ports i el Maestrat encenen foc en la ‘Santantonà’
RedactaVeu / Els Ports-Maestrat

La “Santantonà” és el nom que rep la celebració al voltant de Sant Antoni a les poblacions de les comarques dels Ports i el Maestrat. Com totes les festes que marquen el nostre calendari, la festa al voltant de Sant Antoni té una naixença arrelada a l’antiguitat en què combina els rituals primitius cristians i el paganisme al voltant del solstici d’hivern. Segons explica la web Festes.org, la crema de les “barraques”, nom amb què es denomina la foguera que és com es coneix per les comarques centrals del País Valencià, o “foguerons” a les Illes, té la finalitat de procurar la fecunditat del bestiar i els conreus.

Una altra cosa important que convé diferenciar arran de la nomenclatura és la construcció, ja que la barraca, a l’igual que la foguera de Sant Antoni, té una estructura cònica, se sosté per un arbre, anomenat “maig”, col·locat en vertical i està recoberta de brancatge i fullam verd. Visualment, a banda de canviar el sant miraculós i el seu respectiu solstici, són clarament diferents a les Fogueres de Sant Joan.

Descens del pi central a Vilafranca.

Transport de brancatge per la “barraca” a Vilafranca.

Les comarques del nord del País Valencià comparteixen la parateatralitat, el sant i les funcions amb altres indrets de Catalunya i les Illes. Al voltant de la barraca es porten a terme les ‘santantonades’ on el dimoni, o ‘botargues’ com els anomenen, dansen i escenifiquen amb la finalitat d’espantar els xiquets i el adults més paorosos .

“Barraca” de Villores. Foto: Festes.org

El seguici marxa pel poble, en algunes poblacions com Villores el veïnat obri els portalons per convidar a beure i menjar els botargues i els visitants, fins que arriba a la plaça on és la barraca per calar-li foc. A la barraca hi viu el sant.

Sant Antoni. El Forcall. Foto: Festes.org

Al voltant de la festivitat de Sant Antoni, o “Santantonà” els Ports i el Maestrat celebren danses de plaça, rondes, teatres o representacions amb personatges que poden variar segons les poblacions com la representació del Sant, la filoseta o filandrona, el Cremaller, i naturalment música de dolçaina i tabla, o gaiter i tabal com també solen denominar la parella de músics tradicionals valencians a les comarques del nord.

Així. les poblacions de Todolella, Cinctorres, el Forcall, Herbers, Olocau del Rei, Vallibona, Portell, Villores, Vilafranca i Vallibona als Ports encendran la barraca ben aviat com ho faran també a Bordón al Maestrat.

Comparteix

Icona de pantalla completa