RedactaVeu / EP / València.
L’exconseller, exdelegat del Govern, exdiputat del PP i imputat per corrupció, Serafín Castellano, tancarà la primera jornada de compareixences de la comissió especial d’investigació sobre l’accident de la Línia 1 del metro de València de 2006, en què van morir 43 persones i en van resultar ferides 47.
Així, aquest divendres s’hauran de sotmetre a les preguntes dels diputats d’aquesta comissió els que van ser portaveus dels diferents grups parlamentaris, quan en 2006 es va celebrar la primera comissió sobre el sinistre.
El primer a comparèixer serà, a les 10.30 hores, el que fóra portaveu del Grup Mixt, Francisco Javier Tomás. A continuació, a les 11.30 hores, arribarà el torn de l’exrepresentant d’Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Republicana: Entesa, Juan Antonio Oltra, a qui seguirà l’exdiputat socialista Andrés Perelló. Finalment, a les 13.30 hores, haurà de comparèixer l’exportaveu del PP Serafín Castellano.
Després de la jornada d’aquest dilluns, la comissió d’investigació sobre l’accident del metro ha aprovat un calendari de treball amb 19 sessions –totes en divendres– des de mitjan gener i fins al 17 de juny, sense perjudici que els diputats puguen ampliar el nombre de reunions si així ho consideren oportú. En principi, en cadascuna d’aquestes sessions intervindran quatre persones per a arribar així als vora 70 compareixents que es van aprovar.
Entre ells, destaquen l’expresident de la Generalitat Francisco Camps; l’exconseller i expresident de les Corts Juan Cotino; l’exconseller d’Infraestructures Mario Flores; l’exgerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) Marisa Gracia, així com Beatriz Garrote, que va ser presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro, i diversos exresponsables de Ràdio Televisió Valenciana com Lola Johnson, Pedro García o Lluís Motes, a més de responsables i treballadors de l’FGV i representants sindicals.
En la primera comissió d’investigació sobre el sinistre, que va durar quatre dies, el dictamen que va aprovar el PP en solitari considerava que el sinistre no era ni “previsible” ni “evitable” i s’eximia el Consell de qualsevol responsabilitat política.
