Totes dues obres ens mostren la inevitable relació entre el món acadèmic i la militància política, així com l’innegable protagonisme de la Societat Castellonenca de Cultura i les Normes del 32, i el paper fonamental de personalitats com Enric Soler i Godes, Gaetà Huguet, Bernat Artola, Albert Sánchez-Pantoja o el mateix Vicent Pitarch.
La primera obra repassa el precedents i les personalitats que van donar lloc a la fita de la normalització lingüística al País Valencià: l’acord de les Normes de Castelló. Ens mostra, també, les temptatives en l’àmbit acadèmic per a la instauració del català a l’ensenyament així com la creació d’una associació estudiantil amb aspiracions nacionalistes i divulgadores de la cultura i llengua pròpies. Totes aquestes iniciatives culturals tingueren com a plataforma de projecció l’Institut Ribalta. Per últim, L’Eix Castellonenc de la Cultura Contemporània ens ofereix una anàlisi sociolingüística que té com a punt d’inflexió la implantació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià.
Aquestes temptatives en l’àmbit cultural i acadèmic són completades per l’aspiració d’assolir la normalitat en l’ús social de la llengua, amb la creació de mitjans de comunicació en valencià. El combat per la premsa. Al Vent i Nosaltres els valencians narra aquestes experiències en ple franquisme. Albert Sánchez-Pantoja, coautor del llibre, va fundar, amb Frederic Rivas la revista Al Vent el 1964.
L’acte també comptarà amb la presència d’Albert Sánchez-Pantoja, un dels activistes polítics i agitadors culturals més importants de Castelló. Va ser membre fundador del Grup Castellonenc d’Estudis, impulsor i redactor de la revista Al vent, impulsor d’Unió Democràtica del País Valencià i militant d’Esquerra Independent de Castelló. Nascut a Barcelona, fill de manxecs i enginyer agrònom, Sáncez-Pantoja s’ha distingit per la seua trajectòria cívica, democràtica i de compromís amb la llengua i cultura valencianes.
És per això, que aquest ha sigut guardonat amb el Premi Vicent Ventura d’enguany.