Rus deixa un deute a l'Ajuntament de Xàtiva de més de 25 milions d’euros

La capital de la Costera va ser la segona ciutat valenciana que més va incrementar el deute pels 11 milions del Pla Montoro en factures impagades


RedactaVeu / Xàtiva.

L'auditoria del deute de l'Ajuntament de Xàtiva reflecteix una elevada xifra de deute que se situa en 25.099.039,85 euros. El document ha estat presentat  per l'equip de govern, en compliment d'un dels principals compromisos adquirits en l'acord de bases d'actuació dels grups polítics per al govern de Xàtiva, que s'ha anomenat 'Pacte de Sant Domènec'. Aquest endeutament obliga a destinar 3.170.000 euros en 2016 -el 15% del pressupost municipal- per al pagament de deute i interessos, tres vegades més que la quantitat pressupostada per a inversions.
 
La xifra es torna més colpidora si s'aplica el càlcul de deute per habitant: a cada ciutadà de Xàtiva li corresponen 860 euros de deute municipal. El document ha estat realitzat per la regidoria d'Hisenda, sota la direcció del regidor Ignacio Reig, amb la col·laboració de diferents tècnics municipals i externs, com a mesura de transparència i per a la informació de tota la ciutadania.
 
El 70% de la xifra total es correspon amb el deute contret per l'Ajuntament amb diverses entitats bancàries durant l'etapa de govern del Partit Popular. En aquest cas, el deute bancari s'eleva fins als 17.597.691,38 euros. Segons Reig, “aquesta quantitat significa el capital i interessos pendents de préstecs bancaris per finançar obres i inversions, així com préstecs del Pla Montoro per abonar factures impagades. Per exemple, s'inclouen en aquest capítol actuacions en la plaça de bous, el Centre Cultural Xàtiva (CCX) o la polèmica transformació de la piscina olímpica de la Murta en un parc aquàtic”.
 
L'obligació, via decret Montoro, de declarar totes les factures amagades en els calaixos dels ajuntaments va provocar l'aparició a l'Ajuntament de Xàtiva d'11,2 milions d'euros en factures impagades. Els préstecs corresponents van duplicar l'endeutament bancari municipal. Com a conseqüència, Xàtiva va ser la segona ciutat valenciana que més va incrementar el seu endeutament.
 
D'altra banda, el deute comercial de l'Ajuntament arriba fins al 7% del total, 1.662.344,69 euros. Aquest concepte inclou factures impagades i altres deutes legalment reconeguts. A 30 de juny, només entrar a l'Ajuntament, l'equip de govern es va trobar amb més d'1 milió d'euros en factures pendents. A partir d'aquell moment, continuaren apareixent factures pendents d'exercicis anterior fins a completar la xifra recollida en l'auditoria. Per exemple, obres impagades executades en 2014 en les pedanies, factures de l'SGAE de concerts de la Fira 2013, sobrecostos de les obres del Canal de Bellús i un llarg etcètera.
 
El 12% de l'endeutament total es correspon amb distintes reclamacions pendents de resolució. Són 3.134.441,32 euros en deute pendent de resolucions judicials en assumptes com la reclamació de pagament d'obres en la Ciutat de l'Esport per part d'Acciona, S.A. o de la liquidació del servei de recollida de fem per part d'FCC, S.A. Aquest capítol també contempla deutes amb el personal laboral de l'Ajuntament, com ara la reclamació d'abonaments pendents d'hores extres o de la Seguretat Social del personal del Conservatori. Així mateix, hi ha tot un rosari d'obres impagades executades sense cap expedient de contractació.
 
Finalment, hi ha un 11% del deute global que es correspon amb altres deutes no bancaris, amb sentències judicials desfavorables, indemnitzacions per expropiacions de terrenys no pagades als propietaris o deute amb el govern espanyol. Sumen un total de 2.704.562,47 euros. Així, la sentència en contra per l'impagament de les obres del CCX, la sentència que obliga a tornar les taxes del Conservatori cobrades indegudament, impagaments de factures per múltiples reparacions del sistema de pilons per a control d'accés al barri antic, indemnitzacions per expropiacions al Polígon La Vila o al pàrquing del Lluís Alcanyís, etc.
 
Com s'arriba a aquesta situació?

Per a l'equip de govern, existeixen diverses causes que expliquen l'estat actual del deute municipal, molt elevat com a conseqüència de la nefasta gestió duta a terme durant l'etapa del PP al front de l'Ajuntament. Una d'elles és l'assumpte abans comentat de l'aflorament dels 11'2 milions d'euros en factures impagades amagades en calaixos i que es transformaren en deute mitjançant els préstecs Montoro. Dels 11,2 milions de factures en els calaixos, 4 estaven fora del pressupost i del control de la intervenció municipal. Diners públics gastats incomplint greument la llei.
 
Una altra de les causes assenyalades per l'equip de govern és el desbocament de la despesa corrent que va caracteritzar l'era Rus. Un malbaratament de diners públics continu que s'estén des del 2004 al 2012, cosa que convertia despesa corrent en préstecs a llarg termini que s'acabaran de pagar el 2023. L'increment de la despesa corrent va ser extraordinari: des de 5,7 milions d'euros en 2004 fins a 12,3 milions en 2010, amb el mateix nivell de serveis. Era l'època de bonança, quan grans empresaris afins al PP van fer negocis milionaris.
 
A més de la col·lecció d'obres faraòniques que Rus ha deixat com a llegat a la ciutat: plaça de bous, CCX, Ciutat de l'Esport... Totes aquestes obres acumularen sobrecostos fins a arribar a un total de 20 milions d'euros, suficient per a cobrir tot el deute bancari municipal. Obres faraòniques que s'encarregaren sense un mínim estudi de viabilitat i amb una dubtosa o nul·la rendibilitat social. Amb l'agreujant circumstància del procés judicial que aboca l'ombra del dubte sobre la duplicació del cost de la plaça de bous: de 6 milions pressupostats inicialment a 12 milions de cost final. Final? No. La plaça no es pot utilitzar perquè no està acabada i no reuneix condicions de seguretat per obtenir llicència d'activitat.
 

El nou equip de govern a la roda de premsa.

Dels diners promesos per Rus, molts no han arribat mai. Com aquells famosos convenis amb la Generalitat de 2008 que encara no han arribat. Les obres es van fer, amb els sobrecostos corresponent, però el cost financer ja supera en alguns casos el cost de l'obra. Més de 8 milions d'euros en interessos els últims 10 anys.
 
Valoracions polítiques de l'equip de govern

L'alcalde Roger Cerdà considera que l'Ajuntament s'enfronta a una situació complexa en l'àmbit econòmic. Segons el primer edil, “l'estat del deute que ens hem trobat a l'Ajuntament ens aboca a gestionar una situació veritablement complexa. En primer lloc, suposa una dificultat afegida per a la implantació de totes les polítiques que vulguem en matèria de reactivació econòmica i creació d'ocupació. Però tinguem clar que els veïns i veïnes de Xàtiva no han de pagar les conseqüències de la mala gestió del PP i per això estem generant estalvis en totes les actuacions que estem duent a terme, com ara la Fira, la campanya de Nadal, la despesa corrent o els subministraments bàsics. Aquestos estalvis es destinen a aplicar les polítiques necessàries actualment, en matèria de promoció econòmica, creació d'ocupació i benestar social”.
 
L'alcalde assegura que “farem tot el possible per mantenir tots els serveis que ofereix actualment l'Ajuntament, perquè és la nostra obligació. La capacitat d'inversió és escassíssima. Aquesta situació ens ha de dur a fer una reflexió col·lectiva perquè mai més es consentisca que hi haja governs que gasten a mans plenes en projectes innecessaris”.
 
En la mateixa línia, el primer tinent d’alcalde, Miquel Lorente, creu que l’actual situació econòmica de l’Ajuntament és el resultat “d’allò que mai més ha de tornar a ocórrer”. Per a Lorente les gestions municipals passades s’han caracteritzat pels despropòsits i pels sobrecostos en un context de “festa permanent, on hi havia diners i se n’esperaven encara més. Estem parlant de les grans festes amb presència d’artistes amb catxés estratosfèrics, també de certes empreses que entraven en un circuit on la contractació d’obres i serveis era una constant igual com les factures sense reconeixement de crèdit on tot valia”. 
 
Lorente creu que a partir de l’any 2008, com a conseqüència de la crisi, s’obri una nova etapa; la dels comptes ficticis: “A partir d’aquell moment ens trobem amb el fet que l’anterior equip de govern ja no pot fer front a eixa dinàmica de despesa incontrolable i condueix a una situació on el pressupost no pot assumir les factures que s’originen. I es posa en pràctica el reconeixement extrajudicial de crèdit. Gràcies a aquest sistema Rus podia tancar el pressupost cada any amb superàvit, com afirmava en 2011. No obstant això, dies després s'aprovaven relacions de factures milionàries en virtut del reconeixement extrajudicial de crèdit”.
 
Per la seua banda, la segona tinent d'alcalde, Cristina Súñer, afirma que “estem satisfets amb el treball fet perquè es posa negre sobre blanc el deute amb què ens hem trobat, no solament el bancari, únic a què fa referencia el PP, sinó a més el corrent i el que va arribant-nos cada dia, o en forma de factures o en forma de sentències judicials. L'auditoria demostra amb xifres el que ja dèiem: que el PP gastava a mans plenes, sense consignació i botant-se el procediment, deute que haurem de pagar entre tots els xativins i xativines”. 
 
Súñer descriu el treball dut a terme: “Amb aquesta auditoria diseccionem el deute bancari, d'on prové i perquè estem pagant-lo. Un deute bancari que en una xicoteta part prové d’inversions i majoritàriament de despesa corrent, factures amagades als caixons i obres i prestacions de serveis fetes sense seguir el procediment i sense consignació. Afegir al respecte que durant anys la intervenció municipal, amb els informes de fiscalització posterior al pressupost i amb les objeccions a les factures, ha demostrat que no és gestionava de manera correcta. L'eixida del PP demostra dues coses: que amparen la gestió de Rus, per tant, no són la renovació, no suposen alternativa, i que a més les seues declaracions avançant-se a la nostra auditoria suposa que saben que poden eixir xifres que demostraran com de malament han gestionat i, per tant, en previsió que poguérem traurem factures que es pinten la cara, s’avancen i posen la tireta abans de la ferida”. 
 


Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat