“La gent que em coneix, els qui em coneixen de debò, saben que no sóc persona de bregues i polèmiques, m’enfade com tothom, tinc el meu caràcter, i per descomptat no sóc perfecta i he comès, comet i cometré molts errors. Em vaig presentar a unes eleccions municipals farta de veure certes actituds i en comptes de criticar vaig decidir posar-me a la feina, si la gent amb els seus vots així ho volia. Quan vaig fer la promesa del càrrec, vaig afegir a aquesta que defensaria el valencià i que ho posaria al mateix nivell que el castellà, ni em vaig amagar, ni ho faig ara, faltaria més.
Vaig entenent a poc a poc el funcionament de les institucions, en particular el nostre Ajuntament. Intente facilitar el treball als funcionaris, no és el meu objectiu ni el del meu partit polític bloquejar el nostre Ajuntament. Quan es presenta una moció en un ple, sol existir un debat sobre la mateixa, on les parts exposen els seus arguments, sol·liciten canvis si escau, demanen explicacions, etc.
Prèviament existeix una “comissió informativa” on açò mateix es debat, encara que no sempre. Em sembla lamentable l’actitud d’algunes persones, i dic lamentable per no utilitzar altres termes, no és el meu estil passar per damunt de ningú encara que en ocasions sí la d’algunes persones. Diuen que una imatge val més que mil paraules, la polèmica creada aquests dies ha sigut precisament per aquest motiu, per la imatge, pel to i per les formes. “llàstima que es gravara i es difonguera”, han de pensar.
Quan vaig presentar la moció sol·licitant que s’iguale el valencià amb el castellà en el meu Ajuntament, era conscient que havia de posar “límits” per poder crear un debat i modificar, però amb la finalitat d’obtenir un compromís amb un tema que m’importa, que defense i em sent orgullosa de fer-ho, no crec que haguera de ser una sorpresa, en el primer ple ja sol·licite en un prec aquest punt i com ja he dit ho vaig fer en la meua promesa del càrrec.
Lluny de reconèixer l’error, s’imposa la prepotència, el ventilador i començar a tirar brossa sobre els altres. Disculpeu-me per no sentir llàstima, per estar orgullosa de les meues arrels i la meua llengua, no pense acatxar el cap, jo plantege un debat, i vosaltres vàreu reaccionar i vàreu contestar tal com es reflecteix en el vídeo, per què no vàreu plantejar modificacions en la moció?, per què no vàreu demanar ajuda durant el debat de la moció?, de debò us plantegeu que dir-li a algú “tradueix el teu i els nostres textos i els de l’Ajuntament és coherent?. (La prepotència no és bona companya de viatge mai). “Mira, crec que açò hauria de modificar-se, la data no és coherent, que tal si es canvia per, durant el 2016?; mira anem a començar amb l’elaboració d’un reglament d’ús de la llengua, t’apuntes a treballar en ell?, (tinc ja un redactat que es pot aprofitar, són 12 o 13 folis d’una altra localitat però que és bastant genèric i es pot utilitzar i un reglament no necessita més)” i a partir d’ací normalitat.
Però repetisc els arguments, les imatges, i les formes, són les que són. Lamente si han hagut insults per part d’algunes persones que no controlen, gent sense trellat existeixen de tots els colors. Jo també els he rebut però el meu ADN m’impedeix anar de víctima o utilitzar-ho contra les altres persones. Lamente profundament que tot açò s’haja eixit de mare fins a límits incomprensibles, però no lamente per a res i en absolut defensar una llengua que vull i respecte. Gràcies!!!”
Compromís per Onil.
Amparo Monllor
