C. Ferragud i Juan V. García expliquen les conseqüències de l’incendi del 1447 a València

El foc va començar cap a les 21h del 16 de març en una fusteria pròxima al Mercat de la ciutat
23 gener 2016 01:00h
RedactaVeu / València

El treball dels professors de la Universitat de València Carmel Ferragud i Juan Vicente García Marsilla ha posat de manifest les conseqüències econòmiques i urbanístiques de l’incendi de l’any 1447 a València, entre les quals hi ha la desaparició de part del traçat islàmic de la ciutat i la reordenació urbana posterior.
La investigació relaciona aquest devastador episodi amb un crim ocorregut els dies anteriors a una alqueria de Paiporta i l’execució pública dels culpables, en un moment, el Segle d’Or, en què València era una de les ciutats més poblades i dinàmiques de l’occident europeu.

El foc, en una de les parts més actives econòmicament de la ciutat i de carrers molt estrets, pròxima a la muralla islàmica, va arribar a ser de grans dimensions, com relaten els notaris de l’època Berenguer Cardona i Jaume Vinader. La catàstrofe va provocar la destrucció de 46 habitatges, tots els llocs de venda del mercat i la mort de 10 persones, a més de diversos ferits. Melcior Miralles, capellà del Rei Alfons el Magnànim i autor de la més cèlebre obra cronística del segle XV valencià, fa referència a aquest incendi i la relació amb el crim, com també Jaume Roig en la seua obra ‘Espill’.

El foc va començar cap a les 21h del 16 de març en una fusteria pròxima al Mercat de la ciutat i es va prolongar durant set hores. Unes altres fonts afirmen que es va produir al patíbul on s’havia executat els acusats del crim de Paiporta.


Segons els informes de l’època, el crim va ser perpetrat per la família d’un antic alt càrrec de l’Ajuntament de València, Genís Ferrer, el qual havia estat jurat (si fa no fa allò que hui seria regidor) l’any anterior. El foc hauria estat provocat pels partidaris de Ferrer, que botaren foc al patíbul, davant l’espectacle provocat a la ciutat per l’ajusticiament. De fet, durant les hores de l’incendi, les parròquies de València varen traure els sants en processó, per aplacar la ira divina. Durant molts anys, l’incendi de València i el crim van anar units en la memòria col·lectiva.

El treball que narra aquests fets, ‘The great fire of medieval Valencia (1447)’, s’ha publicat en la revista ‘Urban History’ (de la Universitat de Cambridge) i estableix un paral·lelisme amb uns altres incendis que històricament s’han donat a ciutats europees en època moderna, amb posteriors reformes urbanístiques de gran importància (Madrid, Lleó i Londres, entre altres). La investigació també destaca Petro Vetxo, un rellotger d’origen italià que és qui va supervisar la rehabilitació de l’àrea després de l’incendi i que va convertir-se en un dels artífexs de la reforma urbana.


“Aquest esdeveniment, impactant per als ciutadans de l’època, té unes conseqüències econòmiques i urbanístiques rellevants, però malgrat tot ha passat desapercebut per a la historiografia, ja que sovint els moments d’esplendor ens poden fer oblidar les crisis, les catàstrofes i com els nostres avantpassats hi feren front”, destaquen els experts.

Els investigadors apunten que analitzant el plànol de València del pare Tosca de l’any 1709, dos segles i mig després del sinistre, es pot observar un traçat molt més regular en la part de la trama urbana de la ciutat corresponent a la reforma urbanística empresa pel consell municipal de València arran de l’incendi.

Petro Vetxo, un rellotger d’origen italià

Amb la reconstrucció de la part afectada pel foc, es pot conèixer Petro Vetxo. Es tracta d’un ‘enginyer’ en paraules de Ferragud i García Marsilla, dut a la península pel Rei Alfons el Magnànim amb la finalitat de construir un rellotge per al Palau Reial de València, però que posteriorment va continuar treballant per a la Corona construint armes, i en altres moments, tant a Russafa com a Montcada, construint sèquies, o, l’any 1447, mantenint el nou rellotge del Micalet, la torre de la catedral de València.

“D’individus com Vetxo, n’hi hagué més dels que ens pensem, i estan encara esperant que hui la recerca els traga de l’anonimat”, destaquen els experts. La investigació també posa de manifest “l’esforç econòmic del consell municipal per indemnitzar els afectats en l’incendi (alguns ho van perdre tot) i per restablir l’entorn del mercat, aprofitant també antigues reivindicacions veïnals”.

Fonts del treball

Carmel Ferragud i Juan Vicente García Marsilla han utilitzat com a fonts per a aquest treball materials de l’Arxiu Municipal de València (manuals de consells i Sotsobreria de Murs i Valls), de l’Arxiu del Regne de València (Justícia civil) i de l’Arxiu del Reial Col·legi del Patriarca o del Corpus Christi (protocols notarials).
Carmel Ferragud és investigador de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero i professor d’Història de la Ciència i Documentació de la Facultat de Medicina i Odontologia. Juan Vicente García Marsilla és professor d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història.

Incendis medievals a València

A les ciutats medievals els riscos de patir paorosos incendis eren molt elevats, com també les dificultats per sufocar-los, malgrat disposar de serveis d’extinció i estratègies amb què fer-los front. Llums d’oli nocturnes a habitatges construïts amb gran quantitat de fusta i cases que els tocaven les unes amb les altres, eren factors de risc, a més de l’existència de carrers estrets que dificultaven l’accés. Entre les estratègies contra el foc també “formava part la pregària i les processons per apaivagar la ira divina”, destaquen els dos investigadors de la Universitat.

La ciutat de València a la darreria del segle XV tenia uns 40.000 habitants intramurs, i potser uns 20.000 de població disseminada pel territori que l’envoltava, es destaca en el treball ‘The great fire of medieval Valencia (1447)’, i era la ciutat més poblada de la península Ibèrica. Els segles anteriors ja s’havien produït incendis a la ciutat, com els dels anys 1405, 1415 i 1423, i també va ser especialment significatiu el que es va produir a la catedral l’any 1469.


 
next