‘Una bona política lingüística ha de desenvolupar el valencià en zona castellana’


Sixto Ferrero
/ València.


Fa uns dies l’Associació Cultura Socarrats de Vila-real anunciava les activitats al voltant del lliurament del seu guardó anual, el Socarrat Major, distinció que ha reconegut en les darrers anys Joan Francesc Mira, Obrint Pas o Jaume Cabré però es lliuren des de l’any 1994 (Vicent Pitarch) i poden consultar les activitats i guardonats a la seua web. Així, divendres a la Biblioteca universitària del coneixement va tindre lloc la primera d’aquestes activitats, una taula redona on es va tractar ‘L’educació en valencià: qualitat i garantia del plurilingüisme’.

La següent serà el proper dia 6 de febrer quan es lliurarà el guardó al Socarrat Major 2016, distinció que enguany recaurà en el pedagog i lingüista Vicent Pascual i Granell qui recull la distinció “molt agradablement”. No obstant, “u mai espera ser recompensat per fer la seua feina, però al final de tants anys de treball que algú crega que la feina mereix ser reconeguda em complau”, ens explica Pascual arran del guardó.

La llengua i el seu ús públic ha viscut “un canvi radial” afirma Pascual, qui està treballant des dels anys 70 amb qüestions lingüístiques i destaca que darrerament “emergeix un sentiment per l’ús públic del valencià”, així recorda com “en els 80 era cosa de mestres i professors, o gent que anava als aplecs”. Sens dubte el moment actual, conseqüència del qual és l’arribada d’un nou consell, compta amb un jovent que li donarà impuls a aquest sentiment que esmentava el pedagog i lingüista, fins i tot afegia “tinc un fill de 15 anys que està desitjant poder votar valencianisme”, seguit afegeix “també hi ha grups de música que tenen una multitud de seguidors”.

Respecte als usos socials que han canviat pel que fa al valencià hi ha darrere unes accions polítiques que acaben per reflectir-se en la societat, ja que “l’ús del valencià a l’escola és important, però no canvia els usos, sinó que el canvi es produeix perquè la gent, la societat el vota. Abans teníem un diputat”.


Al centre Vicent Pascual i Granell. Foto: Socarrats de Vila-real.

Sembla obvi que el nou consell, i sobretot des del seu racó més immediat i al remat el darrer responsable, la Direcció General de política lingüística, ha de ser qui prenga les decisions per afavorir eixe canvi; fa uns dies l’AVL reconeixia que el tarannà del consell i del poder polític respecte a l’ús del valencià “era un exemple”, ja que “fins ara la dreta ha fet sense mirar pèl, i ara l’esquerra està prenent decisions ben preses”, posem com exemple la decisió del conseller Marzà respecte al nombre d’unitats quan digué que mentre hi haguera lloc a l’educació pública no es farien concerts educatius. Aquestes decisions polítiques estan duent-se a terme per un “grup sòlid, valent i amb les coses clares pel que fa al model educatiu, que ha de ser per tots però com el model del S.XXI demana”, que apunta a una “extensió de l’ús del valencià i la cultura”.

Arran de la revifalla, jocosament afegeix Vicent Pascual “hi ha més escriptors que lectors i això és excepcional”, ja que diu “estem vivint una gran revolució respecte la llengua i caldrà projectar-la per mantindre-la”.

Però convé concretar les decisions, així “en el món educatiu cal canviar el decret de plurilingüisme que féu el PP i fer un decret que centre l’ús del valencià com a llengua vehicular de l’educació´”, aporta Vicent Pascual, qui puntualitza que “el valencià ha de ser centre de gravetat”. A nivell social, “cal posar una televisió que tinga el valencià com a llengua de comunicació”. La realitat del país ens recorda que hi ha territoris castellanoparlants, que a totes passades una televisió valenciana i en valencià ajudarà per transmetre els canvis i cohesionar el territori, però com encaixar aquesta televisió completament en valencià en territori valencià castellanoparlant?, per a aquesta qüestió Pascual és pràctic i recorda que “ja hi ha 50 televisions en castellà per als valencians”.


Taula redona: L'educació en valencià. Foto: Socarrats de Vila-real.

Les polítiques lingüístiques “han de planificar-se”, tot i que hi hagen urgències, però, “cal agafar temps per construir el futur amb plans de llarga durada”, perquè “cada societat té una capacitat per digerir els canvis, i no es poden aplicar canvis radicals que no puguen ser acceptats des de la societat”. Una de les prioritats, si fa no fa una urgència, és reconèixer-nos com a valencians i veïns d’un territori llarg i ample, “primer cal tindre consciència del problema” diu Pascual en parlar de vertebració del territori.

“Al llarg del País Valencià hi ha diferències que s’han volgut potenciar molt”. Parlem ara de les pertinences forçades per les anteriors administracions, per això Pascual emfatitza que “cal ser conscient del problema”, així  “la zona nord s’acosta a Catalunya, mentre que una zona sud mira cap a Madrid i zones castellanes”, perquè “ho han potenciat els governs per només això, seguir governant”. És per això que “la vertebració del territori ha de ser un objectiu polític”.

Parlant de territori i la diversitat lingüística, apareix la LUEV i l’exempció que recull per als valencians castellanoparlants, sobre la qual “hi ha d’haver una reflexió clara”, perquè “és beneficiós ser bilingüe, com per exemple per aprendre una tercera llengua”, explica Pascual qui apunta que fins ara semblava haver estat “un entrebanc més que una cosa positiva”. Seguidament recorda que tant a la LUEV com a l’Estatut es recull que tots tenim el dret de conèixer el valencià, és per això que per al Socarrat Major 2016 “una bona política lingüística ha de desenvolupar el valencià en la zona castellana”.



 

Comentaris

Esclafamuntanyes
14.
#13 No tinc res que oposar a la teua precisió. Però sí que em reafirme en el meu convenciment que intentar recuperar el valencià en la Vega Baixa, llevat de Guardamar, és una pèrdua de temps. És ahí, a Gurdamar, on el valencià encara està viu per bé que haja reculat moltíssim, on s'hauria de fer una, diguem-ne, actuació especial, una mena de línia Maginot lingüística,per tal d'aturar el procés i recuperar-ne l'ús.
  • 0
  • 0
Jaume el Barbut Oriola
13.
Alguna precisio als comentaris d'Esclafamuntanyes: als anys 80 el valencia encara era la llengua vehicular habitual majoritaria dels habitants de Guardamar. A l'any 1746, quasi 30 anys despres dels decrets de Nova Planta, diverses visites pastorals al capitol catedralici d'Oriola el reconvenen x escriuen les seues actes en valencia. Hi ha noticies de que a mitjans del s. XIX encara existeixen parlants del valencia a la nostra ciutat d'Oriola, per tant no son 500 anys de parlar castella. Seria convenient frequentar el grup de facebook "el Baix Segura pel valencia" on hi ha moltes noticies d'iniciatives en la nostra comarca sobre aquesta llengua que tambe es nostra i que ens va ser arrebatada despres de la batalla d'Almansa. Per cert que el castell d'Oriola encara resistia el 1711!, tres abans de la caiguda de Barcelona. Qualsevol vegabejano sap i sent que som alguna cosa diferent a ser murcia i un cert sentiment difos de valencianitat sura sobre una alicantinitat inexistent. Moltes voltes aixo s'amaga quan diem: "no somos ni alicantinos ni murcianos, somos eso, de La Vega Baja".
  • 1
  • 0
Marc Antoni València, L'Horta
12.

M'alegra saber d'en Vicent Pascual, de qui havia perdut "el fil", tot i haver-li enviat algun correu al seu e.mail. No cal dir que el guardó el té mès que merescut, per la seua dedicació -total- a la llengua ,a l'escola i al país.
Una forta abraçada, amic.

Marc

  • 2
  • 0
Tomppa Sabadell
11.
Tothom qui parla de normalitzar una llengua com el català ( anomenar el català com valencià es apologia al feixisme ) ha d'entendre que es només possible a un lloc normal ... vol dir, a un lloc a on es pot anar sempre sense preguntar a veure les pelis a cinema en la llengua propi, canviar els canals de televisío o jugar la play ... si cinema,tele i videojocs fossin en català, no caldria ni l'escoles que els xiquets voldrien parlar-ne. Quan la gent parla de normalització a països catalans, estant parlant de subvencions i no pas lluitar per la normalització, la independència / creació d'un estat propi.
  • 0
  • 1
Esclafamunanyes
10.
#9 Això que dius està molt bé per als pobles que estan en la frontera lingüística, en la mateixa frontera lingüística, i que estan en contacte permanent amb pobles valencianoparlants. Però eixe no és el cas del Baix Segura. Allí fa més de 500 anys que no parlen una altra llengua que el castellà, llevat del poble de Guardamar (on el valencià ara mateix es pot considerar "residual"), i sociològicament són murcians. Tenen els mateixos usos i costums, i la mateixa economia. Tenen a Múrcia a un pas i els vertebra el riu Segura. Allò no és la "Valencia castellana" o la comarca de Sogorb. La població del Baix Segura serà actualment d'uns 300.000 habitants. Per tant, allí és impensable, o impossible, cap canvi lingüístic. Conseguir que arriben a entendre el valencià ja seria un gran èxit. Però això no hauria de fer-nos perdre la són. Simplement, s'ha de saber en quin país vivim i admetre l'evidència, i és que no som un país monolingüe i que, per tant, s'ha de partir d'eixa realitat per a mamprendre quasevol política lingüística seriosa i solvent, que per altra banda és urgentíssima per a les zones històricament valencianoparlants, i en especial de cara als joves.
  • 1
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat