De Benimaclet a Xàbia, 104 km a peu de simbòlica reivindicació

Juan Caselles: “Les comunicacions a la Marina Alta s’han de millorar”
2 febrer 2016 01:00h
Sixto Ferrero / València

“Cal obrir el debat i que la gent puga plantejar coses a aquesta situació que havia quedat un poc oblidada, que aporten solucions al problema”, explica a La Veu Juan Caselles, un dels tres joves de la Marina Alta que el passat dissabte 30 de gener van mamprendre una marxa des de la plaça de Benimaclet fins a la seua Xàbia natal.

Juan Caselles, Josep Chorro i Joan Pons han començat enguany els seus estudis universitaris al Cap i casal, el primer però és estudiant d’Enginyeria Informàtica a la Universitat Politècnica de València, el segon ho és de Medicina i el tercer és estudiant de Dret, tots dos a la Universitat de València. En comú tenen alguna cosa més que el lloc de residència estudiantil, “que ens agrada fer excursions, marxes” diu Caselles amb qui hem parlat ara que ja són arribats i rebuts per l’alcalde, i abans "s’havia posat en contacte amb nosaltres el regidor de joventut" de Xàbia, “amb qui també hem parlat de la finalitat d’aquesta marxa" Benimaclet-Xàbia, 104 quilòmetres a peu per revifar una reivindicació històrica com és el conegut “Tren de la costa” que uniria el tram Dénia-Oliva-Gandia, i des de la ciutat borgiana enllaçar fins a València.


“Aquesta reivindicació havia quedat un poc oblidada, i és evident que la nostra comarca té una mala comunicació amb València, s’havia reclamat anteriorment però ara s’havia gelat. Aleshores vam pensar que tindria cert simbolisme, vam pensar què podíem fer, vam emetre un comunicat quan estàvem a la plaça de Benimaclet i vam mamprendre la marxa fins a Xàbia”.


A través de les xarxes socials, els tres caminants anaven contant en directe el trajecte, però també situaven novament en l’opinió pública la vella reivindicació alhora, explicaven que “amb la conjuntura econòmica actual queden paleses, més que mai, les dificultats de mobilitat existents entre la nostra comarca (la Marina Alta) i la província de València, sobretot per als que estudiem a aquesta ciutat. Les opcions, a més de ser escasses i cares, suposen un mal de cap per a mares, pares i per als mateixos estudiants; tant és així, que de vegades sembla que fóra més fàcil anar caminant...”.


La marxa es va cobrir amb un somriure a la cara, però no tot foren dies de bonhomia, “el moment crític fou de Cullera a Gandia, era de nit, feia fred i no créiem arribar a la Safor” explica ara Caselles, qui afegeix “estàvem destrossats. Però estàvem rebent suport a les xarxes, i vam pensar en la gent que portàvem a les nostres espatlles i tot el que s’havia reclamat fins ara, per això vam continuar fins a Gandia”. Una volta a la ciutat del Serpis, van fer sis hores de descans a un hotel “una cosa barateta, per descansar, desdejunar i prendre decisions” diu Juan Caselles.


Gandia és la primera vila que té comunicació ferroviària amb la Marina, així que amb 42 quilòmetres fins a casa van reiniciar la marxa, seguint la línia ferroviària Dénia-Carcaixent, per on antuvi passaven taronges, entraven a la Marina. Seguidament posaren “rumb a casa”, fins a Xàbia, on cap a les 14:00 de la vesprada, i saludat el Montgó, els va rebre el regidor de joventut i després l’alcalde de Xàbia qui ens “obrí el despatx i ens explicà les coses que s’havien fet fins ara, les que estaven plantejant-se i es va comprometre a traslladar a la Conselleria” el rerefons simbòlic d’aquesta marxa històrica que recupera novament el problema de les comunicacions públiques del País Valencià.


 

 
next