Eduard Ferrando / València.
Que la discriminació lingüística al País Valencià no és un fet aïllat, ho demostra el fet que molta gent que fa servir el valencià habitualment canvia de llengua en trobar-se davant una conversa amb algun interlocutor castellanoparlant. En molts casos, perquè no vol tornar a sentir el groller comentari amb què els no-parlants de valencià ‘demanen’ que canvie de llengua, en altres, per l’erroni argument de la bona educació i en massa ocasions, directament la conversa amb algú desconegut es mamprèn en castellà.
Perquè aquesta situació canvie i l’ús de la llengua tinga un escenari normal, cal la implicació de tothom. Primer fent allò habitual al llarg del nostre territori, és a dir, intentar comunicar-nos en la llengua que ens és pròpia perquè tenim el dret de fer-ho, i segon denunciant en els casos en què ens siguen vulnerats els nostres drets com a valencianoparlants reconeguts al nostre Estatut d’Autonomia i a la LUEV, fins i tot en la Constitució Espanyola.
Aquest és el cas que publiquem hui i que ens ha arribat aquesta setmana. Segons el denunciant, Fran Puertes Juan, tenia una visita a l’Hospital 9 d’Octubre, que malgrat ser una entitat privada ha de respectar que el valencià és llengua oficial i pròpia per llei, per tant aquest centre ha de complir la llei i el dret fonamental a la igualtat lingüística entre valencianoparlants i castellanoparlants. Durant la visita a la unitat de traumatologia el proppassat 29 de gener, el traumatòleg a qui van encarregar la visita, (es pot consultar el nom a la reclamació adjunta), va rebutjar atendre el pacient en el moment en què aquest es va adreçar a ell en valencià i el va ‘convidar’ a buscar un altre metge perquè l’atenguera.
Des de La Veu hem volgut conèixer les impressions de l’afectat, que en declaracions al nostre diari mostrava la sorpresa perquè “es notava que el metge m’entenia perfectament però es va negar a atendre’m si no li parlava en castellà”. A més, destacava el fet que “no va fer cap esforç per a atendre’m”, un dels motius pel qual es va decidir a presentar una reclamació oficial (adjunta a la notícia).
És precisament aquesta la dinàmica la que cal seguir, reclamar i denunciar públicament els casos perquè es faça visible el problema de discriminació lingüística que patim a les institucions i serveis públics del nostre País Valencià.
