És possible mesurar el consum d’alcohol d’una població determinada per la presència en aigües residuals d’un metabòlit estable: l’etil sulfat, que s’excreta per l’orina. Un treball en què ha participat la Universitat de València, referit al període de Falles, ha constatat que el consum d’alcohol s’incrementa un 400% de mitjana els tres últims dies, i que el 19 de març, dia de la ‘Cremà’, assoleix un pic fins a sis vegades més dels valors que són habituals.
“Durant la setmana de Falles el consum d’alcohol a l’àrea metropolitana de València s’incrementa aproximadament una mitjana de dues cerveses per cada habitant en el rang d’edat de 15 a 65 anys”, segons Yolanda Picó, catedràtica del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València.
Els resultats de la investigació, ‘Estimation of alcohol consumption during ‘Fallas’ festivity in the waste water of Valencia city (Spain) using ethyl sulfate as a biomarker’, mostren que el consum mitjà d’alcohol passa de 15 mil·lilitres per habitant i dia, considerant els caps de setmana, a 55 mL/hab/dia els dies de Falles, és a dir, “el consum d’alcohol es quadruplica”, en paraules de la investigadora de la Universitat. El dia de més consum, el 19 de març o dia de la Nit de la Cremà i el final de les Falles, el consum d’alcohol s’incrementa fins a un 600%.
L’estudi que aporta aquestes conclusions es va realitzar amb una presa de mostres d’aigües residuals diàries del 7 al 20 de març de 2014 provinents de tres depuradores de l’àrea metropolitana de València: Pinedo I, Pinedo II i Quart-Benàger.
La presència de la quantitat d’alcohol s’ha pogut determinar per la presència d’etil sulfat. Una vegada l’alcohol s’ingereix, es degrada, entre d’altres, a dos metabòlits que s’excreten per l’orina: l’etil sulfat i l’etil glucurònic. El primer és estable en aigua i per tant és un bon biomarcador per a determinar el consum d’alcohol a partir de la seua presència en les aigües de depuradora.
Maria Jesús Andrés-Costa, Úrsula Escrivà, Vicente Andreu i Yolanda Picó.
La quantitat d’aquest compost es va determinar injectant directament les aigües residuals amb un parell iònic en un cromatògraf líquid amb espectròmetre de masses. El parell iònic s’utilitza per a determinar compostos que es troben ionitzats en les mostres, és a dir amb càrrega elèctrica, en aquest cas, negativa. Consisteix a afegir un contraió (una molècula que tinga càrrega elèctrica contrària, en aquest cas positiva, i a més siga de gran mida). D’aquesta manera, es contraresta la càrrega negativa de l’etil sulfat amb la càrrega positiva del contraió i formen una espècie neutra, més fàcil d’analitzar.
La cromatografia líquida és una tècnica que separa les molècules segons la polaritat. Funciona molt bé per a molècules d’una polaritat mitjana i que no estiguen ionitzades en solució (per això, l’ús del parell iònic). D’altra banda, l’espectròmetre de masses detecta la molècula i a més proporciona informació sobre la seua estructura. Aquest mètode ionitza i parcialment fragmenta les molècules i després separa els ions en funció de la relació massa/càrrega (m/z), i així s’obté una empremta o patró característic de cadascuna.
D’aquesta manera s’ha mesurat el tipus de begudes més consumides habitualment i la quantitat, i s’ha calculat la quantitat d’etanol. Així, les xifres de consum habituals d’alcohol mostren que la beguda més consumida és la cervesa (50%), begudes d’alta graduació (28%), vi (20%) i altres tipus (2%). A aquestes correspon un 5, 40 i 12% d’alcohol, respectivament. Els volums comuns de consum d’aquestes begudes són de 250 mL de cervesa; 30 mL de begudes d’alta graduació i 125 mL de vi. Aquestes xifres aporten 12,5; 12; i 15 mil·lilitres d’etanol pur, respectivament. Amb aquestes xifres, i els mesuraments a les estacions depuradores, l’equip investigador ha pogut estimar el nombre d’aquestes begudes que s’han consumit.
El treball, ‘Estimation of alcohol consumption during ‘Fallas’ festivity in the waste water of Valencia city (Spain) using ethyl sulfate as a biomarker’ s’ha publicat en Science of The Total Environment en l’últim trimestre de l’any 2015. L’autoria del treball és de María Jesús Andrés-Costa, Úrsula Escrivá, Vicente Andreu i Yolanda Picó. La investigació ha sigut finançada pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.
Resultats en temps real
A diferència d’altres mètodes, amb aquest es poden obtenir resultats pràcticament a temps real i fins i tot esbrinar on els punts de consum d’alcohol poden ser perillosos per a la salut, en paraules de Picó: “Normalment, el consum d’alcohol s’estableix a partir de les dades de vendes, però així no es pot avaluar el consum en un esdeveniment particular o durant períodes festius, ja que en les enquestes aquests possibles pics de consum queden diluïts, en tractar-se de dades anuals”.
Diferències segons la zona
L’estudi també constata la diferència entre els dies del període analitzat. Així, entre el 4 i el 14 de març es considera un període laboral normal, mentre que del 15 al 20 de març és considerat un període festiu i, per tant, inusual quant al consum d’alcohol. Els resultats de tot l’interval estan globalment d’acord amb les xifres analitzades i estudiades en observacions a Santiago de Compostel·la, Oslo o Barcelona.
A més, en el cas de la depuradora de Quart-Benàger, situada en una àrea industrial on la població disminueix notablement el cap de setmana, s’ha observat que entre els dies 15 i 20 (dissabte a dijous) hi ha un increment important pel que fa al consum d’alcohol en els dies entre setmana respecte del consum habitual, i és la depuradora que assumeix els majors índexs de consum d’alcohol.
