Sergi Tarín / València.
El primer dia va ser el mostrador del jutjat d’Instrucció número 18. La segona jornada, el quart pis al complet. I aquest dimecres, el cordó sanitari s’ha ampliat a tot el perímetre interior de la Ciutat de la Justícia. És com en el conte ‘Casa tomada’, de Julio Cortázar, que relata com una força interior i inexplicable va expulsant, paulatinament, els habitants. Però en aquest cas, l’energia foragitant és ben reconeixible. Es tracta de la cap de premsa del Tribunal Superior de Justícia (TSJCV), Isabel Rodríguez, qui ha ordenat a la Guàrdia Civil identificar el periodistes que rondinen a prop d’Instrucció 18.
Poc importa si és a l’escala de Penal, a l’ascensor o als passadissos inferiors. Tot redactor que traspassa el terreny invisiblement acotat rep un ruixat de crits i improperis per part de Rodríguez. Alguns ja han presentat queixa a la Unió de Periodistes, des d’on s’han compromés a negociar abans d’elevar la protesta formal. Aquest dimecres, de fet, aquest redactor ha hagut de patir dos visites dels agents. Un d’ells, de paisà, s’ha identificat com el coordinador de la seguretat de tot el complex judicial. “No té permís, els periodistes només poden estar al hall”, ha assegurat tot dient que les ordres venien, primer, del jutge d’Instrucció 18 i, després, del jutge degà. Tal i com ha confirmat La Veu, ni un ni l’altre no han badat la boca al respecte.
I als 30 minuts s’ha produït la segona comprovació. “Veig que no li ha quedat el suficientment claret”, ha remarcat tot al·ludint “a instruccions clares i concretes” que en cap moment ha especificat ni mostrat per escrit. “L’assumpte és sensible i són ordres de la Superioritat”, ha continuat amb la disciplina jeràrquica fins arribar als territoris de l’ànima: “Vostè pot estar ací com a persona, però no com a periodista”. Mentrestant, enfront, un grup de regidors i assessors imputats celebrava burleta l’exercici de dissociació identificativa dels cossos de seguretat.
Metafísiques i sagacitats a banda, la jornada ha comptat amb la negativa a fer declaracions dels polítics investigats. Un fet comú, com el d’abandonar els jutjats per la porta de darrere. Així ho ha fet l’exedil Silvestre Senent, molt proper a Rita Barberá des d’aquells anys huitanta de la moguda fratricida a Aliança Popular. “No vaig a dir res”, reiterà a l’única càmera apostada al llindar ulterior. I també callà, i afanyà el pas, quan una parella començà a escridassar-lo: “Pocavergonya, que no té vergonya de furtar als pobres?”. I l’advocat, pluriempleat també com a guardaespatlles, retrocedí davant uns bíceps en màniga curta d’obrer de vila: “Arrea, que et pegaré una bufetada i faràs la volta de campana!”. “Vingueu amb mi a l’andamio a currar, cabrons!”, resumí el corpus essencial de la protesta.
Maria Angeles Ramon Llin amb Cristobal Grau. Foto: EP.
Qui tampoc semblava amb esma d’escalar bastides fou Maria Àngels Ramon-Llin, impulsora del cicle vital de l’aigua a la capital. Primer provà per la cua dels tribunals i en veure periodistes optà per eixir amb honors, propulsions i a tota pressa per l’entrada. Sense aturar-se ni un segon, apartà micròfons, cables i càmeres fins arribar al providencial taxi. Abans ja havien comparegut Ana Albert i sis assessors. Una nòmina que continua dilatant-se, ja que el jutge ha cursat 19 imputacions més, entre les quals hi ha la dels exregidors Emilio del Toro i Ramón Isidro Sanchis. La resta són assessors i personal eventual de l’Ajuntament. El calendari de citacions s’allargarà fins el 24 de febrer.
