Laura Villaplana / Parc Cultural Valltorta-Gassulla
– En què consisteix l’aplicació i què la fa única en el seu àmbit?
“eARt” és una aplicació (App) per a mòbils i tauletes amb iOS o Android que pretén ajudar a la comprensió de l’art rupestre del Parc Cultural Valltorta Gassulla i d’Ulldecona. Amb ella l’art més antic s’uneix a les tecnologies més recents amb l’objectiu de millorar l’experiència dels visitants.
Es tracta d’un projecte pioner a nivell mundial en l’aplicació d’aquesta tecnologia a llocs amb art rupestre. Crec que d’ací a poc s’estendrà per molts llocs, però de moment aquesta App és l’única que juga amb el concepte de realitat augmentada en el món de l’art rupestre. De moment s’ha implantat en una part de Coves de la Saltadora (Coves de Vinromà), a Cova Centelles (Albocàsser) i a l’Abric I d’Ermites (Ulldecona). La nostra voluntat és que en un futur pròxim s’incorporen més abrics a aquesta App per seguir millorant l’experiència dels visitants.
L’origen és la nostra experiència de treball en abrics amb art rupestre. També d’acompanyar visitants, moltes vegades inexperts, que en arribar als abrics amb art rupestre llevantí tenen dificultats per veure aquestes magnífiques pictografies, o senzillament no les veuen, tot i la professionalitat i bona dedicació dels guies oficials.
L’art rupestre llevantí té problemes de conservació a causa de la seua antiguitat i a la seua situació en abrics exposats a la intempèrie o a l’activitat vandàlica de l’ésser humà. Les crostes naturals, la brutícia o els motius desfigurats pel pas del temps contribueixen a què només l’ull expert puga apreciar la major part dels seus increïbles detalls. Per tant, consideràvem que podíem posar el nostre granet de sorra per aconseguir que tothom gaudís de veritat, a través de la seua pròpia experiència, d’un dels patrimonis més importants d’aquestes comarques.
L’App compleix la funció de localitzar les pintures rupestres independentment del seu estat de conservació perquè els visitants puguen identificar-les amb els seus propis ulls i entendre què es conserva i què va haver d’existir en el passat. Això es basa en el mateix concepte de realitat augmentada, que consisteix a afegir informació digital a la realitat del nostre entorn.
Aquesta informació es mostra a partir de dispositius com telèfons mòbils i tauletes. L’App capta un ‘stream’ de vídeo a través de la càmera del dispositiu, identifica on es troba en un dels panells i superposa una imatge amb els calcs de les pintures rupestres en el lloc exacte en què es troben. D’aquesta manera, a la pantalla el visitant veu la realitat que té davant els seus ulls adaptada amb la disposició de les pintures en el panell.
– Amb l’entrada de tecnologies digitals es pot veure modificat el paper dels guies dels abrics?
El paper dels guies canviarà bastant. És inevitable. Però l’App no és una alternativa als guies, sinó tot el contrari, un complement o una ferramenta al seu servei, desenvolupada amb l’objectiu que el seu treball habitual, excel·lent sempre, assolisca l’objectiu que persegueix de difondre, descobrir i aconseguir l’estima dels visitants.
Amb l’App els guies no han d’invertir la major part del temps a explicar on són les pintures i com són. Ara els guies es podran centrar en canalitzar l’experiència de la visita, ajudant a motivar el descobriment i provocant la curiositat. El guia treballarà més en la transmissió dels valors d’aquest patrimoni que en explicar què hi ha als abrics.
– Quins nous passos creus que podria donar cada territori per tal de fomentar el coneixement i aprenentatge al voltant d’aquest patrimoni?
Al meu entendre, sempre hi ha coses a fer i coses a millorar. L’art rupestre llevantí és un recurs patrimonial de primer ordre que té una sèrie de particularitats que l’allunyen dels models d’explotació turística massiva. Si som capaços d’entendre aquestes particularitats podrem convertir el que a primera vista poden semblar dificultats o inconvenients en avantatges. La bellesa de les imatges, dels paratges en què s’enclava, o allò sorprenent del seu contingut són elements que es transmeten amb facilitat per a qualsevol públic, però cal arribar a un major públic potencial. Per exemple, tots els anys milers de persones visiten les costes de Castelló, però…, quants d’ells visiten l’interior i s’acosten a llocs amb pintures rupestres? Molt pocs; probablement perquè desconeixen la seua existència o ningú ha estat capaç de transmetre els valors que atresora. Hem de tractar d’aproximar aquest patrimoni a aquestes persones, provocant la seua curiositat pel passat més remot i per una natura espectacular i les noves tecnologies poden ser un reclam decisiu.
Potser el més important de tot siga que en aquest territori s’establisquen xarxes de col·laboració a diversos nivells. D’una banda, els poders públics han de remar en la mateixa direcció contribuint a la investigació, conservació i difusió de l’art rupestre. Però també la societat civil pot contribuir i molt a aconseguir-ho, tant implicant-se en accions divulgatives com pressionant els poders públics perquè complisquen amb les seues obligacions en el terreny patrimonial. En aquest cas, cal dir que ha estat necessària la col·laboració de molta gent i de moltes institucions, entre elles cal destacar el paper d’Amics Valltorta Gassulla, uns dels impulsors de la iniciativa i encarregats de l’actuació directa sobre el territori. Totes aquestes accions ajuden al fet que el coneixement de l’art llevantí puga abastar les cotes que a tots ens agradaria.
