Rafael Company, director del MuVIM i comissari de la mostra al costat d’Amador Griñó, ha destacat el treball fet per tot l’equip del museu i ha dedicat l’obra a “tots els creadors valencians, amb independència de la seua ideologia, perquè, de fet, en aqueixa època va haver-hi també una dreta moderna i una esquerra tradicional”.
Company ha apuntat que es tracta d’una exposició “molt imaginada i somiada”, que reuneix “obres amagades en els armaris oblidades en anteriors exposicions i que retraten totes les tendències polítiques de l’època”.
El marc històric de l’exposició inclou el final de la dictadura de Primo de Rivera i l’efímera Dictablanda, els inicis del règim republicà, el primer bienni (el “reformista”) i el segon (també conegut com a “negre”), els primers mesos de govern del Front Popular, la Guerra Civil i els primers anys del franquisme. La mostra, que reuneix al voltant de 280 peces entre cartells de propaganda política i fires taurines, documents oficials de l’època, periòdics i altres elements contextualitzadors, mostra les obres d’artistes que van defensar la modernitat i la innovació, així com de creadors que van continuar fidels a les tradicions estètiques. María José Gil, directora de l’Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València, ha assenyalat que els documents “són testimonis de la història i patrimoni documental de la Diputació al servei de tots”.
“El patrimoni que no s’exhibeix, no compleix amb tota la seua comesa”, ha declarat la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, qui a més ha valorat positivament la col·laboració entre institucions com l’Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València, el Servei d’Administració de Patrimoni de la mateixa institució i més de vint museus i col·leccions públiques i privades.
En paraules de la vicepresidenta, aquesta exposició “mostra l’enorme capacitat de l’equip humà del MuVIM, el potencial del qual explotarem al màxim amb el nou director al capdavant”. El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha apuntat que es tracta d’“una exposició que marca un canvi de cicle i de formes, i que espere que genere reflexions i emocions”.
