El relleu al capdavant de l’Ajuntament de Vinaròs ha portat també un enfocament totalment diferent sobre el fracassat projecte Castor. Tot i governar amb els històrics defensors del magatzem de gas submarí al municipi, el PSPV, l’alcalde, Enric Pla, vol que el consistori lidere aquesta lluita, mantenint un difícil equilibri amb la necessitat de preservar els interessos patrimonials derivats de sentències judicials contràries a la tramitació. Primer alcalde de Podem elegit al País Valencià –amb el suport de socialistes i Compromís-, partidari del dret de decidir en tot, Pla assegura en una entrevista a l’ACN que existeix molta comprensió amb el procés polític obert a Catalunya, però adverteix sobre l’aprofundiment de les bretxes socials i econòmiques amb les Terres de l’Ebre.
Convençut que cap polític, pels elevats costos econòmics i socials que representa, s’atrevirà a plantejar la reobertura de les instal·lacions del magatzem de gas submarí -a excepció feta d’una guerra estratègica per l’energia, precisa-, l’alcalde de Vinaròs entoma les factures heretades del passat amb voluntat de reconduir els errors però sense perjudicar encara més les malmeses finances del consistori. La part de la voluntat política està molt clara: “Hem d’estar en l’acompanyament de totes les mesures que permeten, en pocs anys, que les instal·lacions es tanquen definitivament. Després començarem una altra lluita, que ens tocarà a tota la comarca i a Vinaròs especialment, que és el desmantellament de les instal·lacions”, subratlla.
Amb els múltiples i complexos fronts judicials que té oberts el projecte el poden allargar durant anys, però Pla assumeix que posar-lo de nou en marxa “és inviable”. No només perquè, econòmicament, “s’ha convertit en un forat sense fons i no disposa de la llicència social per funcionar: malgrat les tasques de manteniment, recorda, el material es desgasta i es torna obsolet. És ferralla i s’ha de tancar”, insisteix. Una vegada es disposen dels informes del Massachusetts Institute of Technology (MIT), “assolir l’objectiu sense incrementar encara més els costos afegits no serà fàcil”, reconeix. “Caldrà, apunta, trobar solucions i ajuts –no sé si a la mama Europa o aquí- per finançar una operació, la del desmantellament, que fa uns anys es xifrava ja per sobre dels 300 milions d’euros”.
Enric Pla, alcalde de Vinaròs. Foto: ACN.
“La prioritat, diu l’alcalde, és desmantellar com abans millor les instal·lacions marines. No sé si la terrestre és tan urgent. Potser pot tenir unes altres utilitats. Crec que res té viabilitat, però en política i en societat, de vegades s’ha de fer de la necessitat virtut”, sosté. La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ja va advertir, temps enrere, que “no es podia descartar la possibilitat que s’acabaren utilitzant les instal·lacions per ubicar una tèrmica de cicle combinat, aprofitant el gasoducte de connexió amb la xarxa, que els tribunals han declarat il·legal”. Precisament, tot i el viratge cap a una oposició clara al projecte, Pla reconeix que el govern municipal, assumint el seu paper institucional, ha recorregut alguns d’aquests processos judicials al costat de l’empresa concessionària per salvaguardar el patrimoni municipal. Ho fa en el cas de l’anul·lada llicència d’obres per a la planta terrestre, per la qual el consistori va cobrar, juntament amb altres impostos, 2,6 milions d’euros el 2010.
Escal UGS i els ingressos perduts
L’alcalde creu que el projecte Castor ha suposat per a l’Ajuntament “una pèrdua d’ingressos futurs més que reals”. “És un projecte que s’ha d’inscriure en el mateix context que la gran bombolla urbanística i immobiliària de fa uns anys enrere. Errors del passat, siguen per mala planificació o avarícia política”. La hipoteca, però, pesa en termes quantitatius: “Ni els 500 llocs de treballs promesos han arribat, com tampoc els prop de 900.000 euros anuals en concepte d’impost de béns immobles (IBI). És una inversió fallida que havia de ser la gran font d’ingressos per a l’Ajuntament i feina per a la gent, però l’elefant blanc ha passat i no ha deixat res”, precisa.
El consistori va denunciar l’exconcessionària per no haver pagat els impostos corresponents. Pla assenyala que “Escal UGS, fins i tot, retornà a l’Ajuntament els últims rebuts d’un IBI molt més reduït, per valor de 6.000 euros, una responsabilitat que vol traspassar a Enagás”, actual responsable del manteniment de les instal·lacions. L’impuls del fracassat polígon industrial de Soterranyes, que el govern espanyol va vincular al Castor amb ajuts i crèdits tous per valor d’uns 15 milions, és una altra de les lloses d’aquest passat. Davant la impossibilitat legal d’executar-lo, el consistori es veu ara obligat a tornar la meitat d’aquests diners, que suposen una tercera part del deute municipal.
Pla admet que la societat vinarossenca, “en el seu moment, no va ser prou valenta per enfrontar-se amb criteris ambientals i socials al projecte Castor, i va sucumbir a les operacions que dissenyen les grans corporacions per fer empassar els elements negatius per a la gent prometent llocs de treball i canvis”. Però considera que, “en moments de necessitat previs a la crisi, qualsevol hauria fet el mateix davant d’un imant irresistible i sosté que únicament Alcanar s’hi va oposar per la seua afectació directa”. No cal ser hipòcrita, apunta: Catalunya té centrals nuclears i residus al riu, té molta feina a fer, i els pobles han estat molt tolerants mentre donen llocs de treball”, admet. Pla reclama una “major consciència social ecològica” i adverteix que “aquest tipus d’elefants blancs tornaran al territori”.
Independència i bretxes
Presumeix d’una molt bona relació amb els ajuntaments dels poble veïns de la part catalana i assegura que tant a Vinaròs com al Baix Maestrat, el procés polític cap a la independència endegat a Catalunya “no es viu amb dramatisme: estem molt expectants, però amb tranquil·litat”. Partidari incondicional del dret a decidir en tots els sentits, però no independentista –“els temes socials haurien d’estar molt per davant, precisa”- es mostra molt crític sobre el paper de CDC i el seus aliats en el comandament polític del procés. “El tema de la independència a Catalunya amaga la falta de valoració del que està fent el govern tots aquests anys”, argumenta. “Els sentiments són molt potents però se solen utilitzar per amagar el raonament de les coses”, afegeix. Admet que li agradaria “que la situació quedara pareguda a l’actual”, però assumeix que “s’ha de respectar que cadascú prenga el camí que creu més correcte”.
“L’escenari de la independència, podria aprofundir la bretxa social i econòmica que les fronteres administratives han anat imposant a les Terres del Sénia, espai de cruïlla i intercanvi. Les fronteres administratives creen diferències”, assevera, en la seua condició també d’historiador. “Al cap i a la fi, les lleis creen bretxes socials. Ara hi ha menys dinàmica comuna que abans que les autonomies estigueren desenvolupades. Molta població d’ací naixia a Tortosa, hi havia una dinàmica comercial”, explica.
Alliberament de l’autopista
Entre els interessos comuns que manté amb l’altra banda del Sénia figura també la reclamació de millors infraestructures viàries per a la ciutadania i l’exigència de la gratuïtat de l’AP-7. “És una qüestió de justícia, assegura, tot lamentant que Catalunya i el País Valencià hagen de pagar els peatges que no paguen altres comunitats autònomes”. Una situació de la qual responsabilitza el “PP, PSOE com CiU i la seua connivència amb les concessionàries i que, durant anys, va portar a plantejar alternatives d’autovies costosíssimes per a les empreses dels amics”.
De forma particular, considera el cas del Baix Maestrat “especialment sagnant: no tenim cap comunicació decent amb cap lloc, siga cap a les Terres de l’Ebre i Tarragona, cap a Castelló, Morella i Saragossa o pobles pròxims com Càlig i Ulldecona. Un camp de concentració comunicacional”, per al qual, planteja “aixecar els peatges de l’AP-7 i, al mateix temps, construir l’autovia CV-10 fins a la Jana per connectar els pobles de l’interior i acabar-la com a autovia A-7 fins al Perelló”. Entre les seues prioritats també, figura la necessitat d’implementar un servei de rodalies ferroviari eficient.
