Per què El Intermedio no fa acudits sobre madrilenys i corrupció i sí sobre valencians?

18 febrer 2016 01:00h

Mèdia.cat.

Hi ha poques coses en què els valencianistes d’arrel ‘blavera’ i els de ‘fusteriana’ estiguin d’acord, però una d’elles és el malestar que els generen els gags d'El Intermedio sobre la situació política valenciana.

La polèmica no és nova i quan l’humorista Dani Mateo va relacionar les gravacions d’Alfonso Rus amb el “gen dels valencians”, poc abans de les eleccions autonòmiques de maig, va tenir fins i tot resposta oficial del llavors conseller de Governació pel PP, Luis Santamaría, que Las Provincias va fer seva en un indignat article. O una altra, més pintoresca, de part del concursant televisiu, John Cobra.

Però a l’altra banda, el blog col·lectiu d’anàlisi política, La Paella Rusa, o el politòleg Francesc Miralles –gens sospitosos de simpatitzar amb el PP- han criticat també aquest biaix a l’hora d’informar i fer broma sobre la corrupció al País Valencià.

No pot acusar-se els valencians de no saber riure’s d’ells mateixos ni tenir capacitat autocrítica. Còmics com Xavi Castillo o Eugeni Alemany tenen gran èxit de públic amb les seves obres paròdiques sobre la realitat i la cultura valencianes. Però quan els acudits vénen de Madrid –o de Catalunya, donada la nacionalitat de Dani Mateo- sembla que algunes coses perden gràcia.

Les dues darreres setmanes, en què han sortit a la llum dos importantíssims escàndols de corrupció del PP encadenats, el primer a València i el segon a Madrid és un bon moment per analitzar què hi ha de cert o de pell fina en aquestes queixes.

Quan l’operació Taula va arribar als mitjans, al programa de Wyoming i Mateo va començar l’enfilall d’acudits emprant els tòpics valencians. “No és un cas de corrupció, és una mascletà, deia Wyoming, i l’endemà Mateo continuava amb referències a les taronges, l’orxata i una versió de “la ruta del bakalao” que anomenava “la ruta de lo mangao. Al gag comença dient: “El ‘cas Imelsa’, l’últim cas de corrupció de la Comunitat Valenciana. ‘¿A algú li estranya?’”. Encara que segurament la broma més punyent és quan assegura que “Rajoy és molt exigent, només li agraden corruptes i valencians.

Pocs dies després la policia escorcollava la seu del PP de la Comunitat de Madrid, pel que seria fàcil pensar que començarien les referències humorístiques a l’entrepà de calamars, el cocido, el caràcter xulo o la Cibeles… O com a mínim al fet que els actuals corruptes van governar ajuntament i autonomia amb generoses majories absolutes durant dues dècades i, encara avui, controlen el govern regional.

Doncs no, els acudits i gags se centren exclusivament en el PP i els seus dirigents, especialment Esperanza Aguirre, qui centra la majoria de les bromes, però en cap cas hi ha cap “accent madrileny” que faci aquest cas diferent dels altres. De fet, un dels programes comença avisant que “són molts els madrilenys que estaran satisfets amb la dimissió de la presidenta del PP autonòmic i que va guanyar les darreres eleccions municipals. En un altre s’explica que la corrupció passa “de València al PP de Madrid. I en el mateix, per ridiculitzar les habituals visites policials a la seu de Génova, es comparen amb els “Martes locos de Telepizza”, una referència desarrelada territorialment i que no és relacionable amb Madrid de forma especial.

 
next