Rosa Pérez Garijo: 'No faré un pas enrere'

Entrevista amb la diputada provincial d’Esquerra Unida-PV que destapà i denuncià el cas Imelsa. "Només em preocupa el temps que em tindran en esta situació. No és una cosa del jutjat ni de la Fiscalia, sinó de l’UCO"
18 febrer 2016 01:00h

Sergi Tarín / València.
 
Va enfrontar-se pràcticament en solitari a un dels casos de corrupció més greus de la democràcia espanyola, amb epicentre en la Diputació de València i amb derivacions cap a l’Ajuntament de la capital i els Governs del Partit Popular. Al darrere hi hauria una trama organitzada per adjudicar obra pública a canvi de comissions que, en part, finançaven la formació dretana. Pérez va traslladar a la Fiscalia 10 hores de gravacions realitzades per l’exgerent d’Imelsa, Marcos Benavent, entre 2005 i 2006. Una bomba de molts fils i moltes metxes que ha volatilitzat el PP de la ciutat de València i ha deixat una allau de detinguts i imputats i que, finalment, també ha acabat per esguitar Pérez, citada per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil el proper dimarts a les 12.00 hores. “Es increïble. És el món al revés”, lamenta Pérez, qui confia no acabar imputada pel jutjat d’Instrucció número 18, on hi ha el gruix de la investigació. Passe el que passe, la política d’Esquerra Unida sent la presència d’una mà negra i la constatació d’un missatge molt clar: “Això és el que ocorre quan algú es clava amb els poderosos”.
 
La Veu preparava la publicació d’una entrevista a Pérez quan s’han conegut estes novetats, que també afecten els portaveus del PSPV-PSOE i de Compromís a la Diputació durant la passada legislatura. La primera part d’esta peça aborda l’actualitat i la segona aprofundix sobre la tasca de Pérez, quasi més detectivesca que de fiscalització política, durant els darrers quatre anys.
 
- En quines condicions li han comunicat que l’estan investigant?
No és una cosa del jutjat ni de la Fiscalia, sinó de l’UCO. No s’ha cridat encara a declarar ni al diputat de carreteres [Isidro Prieto], ni al d’esports [Miquel Baylach], que duia allò de la gespa artificial, ni al diputat responsable d’Imelsa [Rafael Pérez], i ens criden a nosaltres, als de l’oposició? I quina casualitat que la premsa s’haja enterat pràcticament al mateix temps que nosaltres. A Toni Gaspar [PSPV-PSOE] crec que ja no l’han cridat per vergonya, ja que tota la premsa ho donava per fet. Ací està, que no se separa del mòbil.
 
- Quina conclusió trau?
Denunciar té un preu. Espere que no dure res. Que vinga ja el dimarts... No té recorregut. El que me preocupa és quant de temps em tindran en esta situació.
 
- Tem acabar imputada?
Si no hi ha res! De què, de què? Aniré a declarar i portaré la documentació del Consell d’Administració d’Imelsa perquè es veja el que votava i com ho feia en contra dels comptes, que no els firmava ni res.
 
- Sembla que alguns assessors contractats per Imelsa acabaven fent altres tipus de tasques fins i tot fora de la Diputació?
El meu assessor ho era per Imelsa. Però és que jo era consellera d’Imelsa. I el seu contracte és per assessorament a la consellera. Jo no controlava els assessors dels altres consellers, però ell ha treballat amb mi l’assumpte d’Imelsa. No és un assessor zombi precisament. Tot el món el coneix i és molt públic i notori que treballa ací.


 
 - Els altres diputats han posat el càrrec a disposició del partit...
No faré un pas enrere. La meua actuació política no és que haja sigut impol·luta, sinó el següent. He anat més enllà i ho he dut tot al jutjat. Fins i tot he demanat personar-me en la causa. Què més se li pot demanar a un càrrec públic? (se li trenca la veu).
La primera trobada és a una terrassa de la plaça de l’Ajuntament de Catarroja, el poble de Pérez. A la taula hi ha una llibreta, una gravadora i un paquet de tabac que la diputada fa minvar amb extraordinària rapidesa.

- Com començà tot?
Des del minut un de la legislatura. Ningú investiga la Diputació perquè tot el focus està a les Corts, a l’Ajuntament... Però les diputacions gestionen molts diners en un moment en què els ajuntaments han patit retallades grans. La Generalitat tenia problemes per a pagar i la Diputació no. Des del primer dia vaig començar a demanar expedients. Al principi no ens posaven problemes. Després sí.
 
- Quina fou la primera irregularitat que va veure?
Una modificació d’obres. En les converses deien que era ací on es treia la tallada. Les modificacions d’obres estan condicionades a qüestions com que no passe d’un 5% del pressupost o danys urgents no previsibles. L’oficial major informava en contra, però es feien. Vaig presentar un dossier a la Fiscalia amb les modificacions que firmà en contra. Després començàrem a veure més casos de carreteres. Es trobà una empresa, Riegos Pous, que feia el manteniment de la redona de Manises i no tenia ni contracte. Li pagaven més de 2.000€ al mes. La Diputació obria expedients de sanció que es deixaven caducar. En 7 o 8 anys s’havien deixat d’ingressar 32 milions. Trobàrem també una empresa, Idom Ingeniería, que redactà el plec de condicions d’una adjudicació que després també va guanyar. I en l’Oktober Fest ni pagaven fiança ni els serveis logístics ni existia llicència d’activitat. De Cultura vingueren molts fraccionaments de contractes. Expedient que miràvem, expedient que no véiem les coses clares. Alguns no els arribàrem a denunciar perquè no ens donà temps. No som l’UCO, també hem de fer política.
 
 

- Alfonso Rus estava al darrere de tot?
Emili Llopis manejava tota la Diputació, tot passava per ell. Rus estava a Xàtiva amb les seues coses. Llopis era el cap de Presidència.
 
- I els vicepresidents?
Máximo Caturla duia tot d’Hisenda, tota l’enginyeria comptable. I Juan José Medina duia Cooperació, que són les subvencions als ajuntaments, sobretot. Però els vicepresidents no tenen tant de pes com el cap de Presidència.
 
- No seria fàcil accedir a la documentació.
Començaren a bloquejar-nos molt. Sobretot la documentació dels actes electorals pagats de Protocol de la Diputació. És una sospita que sempre ens ha quedat. L’interventor s’hi negà a lliurar-la i amenaçàrem amb denunciar-lo. Ens digué que el president no el deixava. Se li queien les llàgrimes. Emili Llopis ens donava els expedients i sempre faltava un tom. Hi havia burrades: Platja d’Aro, un cap de setmana a Madrid als millors restaurants... Máximo Caturla gastà mil i pico euros en un any. Fins i tot passava el te verd! És un menyspreu pels diners públics. Rus se n’anà a Sevilla, a un congrés del partit, en cotxe oficial.
 
- I tot allò de les llums leds i la gespa.
Allò era perfecte, ho venien com una millora i els ajuntaments no havien de pagar diners. Accedien al que donaven: leds, camps de gespa. En lloc de licitar-lo per la millor oferta, ho feien mitjançant la central de compres. Obligaves els ajuntaments a comprar ací. Tot això era investigació quan en maig de 2014 arriben les gravacions. Eren bombes. Ja teníem el puzle.

- Perquè li arribaren a vostè precisament?
Era l’única que investigava. Gent de la Diputació em deia que ningú havia volgut mai investigar ni fer res i que en un moment donat havien anat a un diputat amb proves de coses i que no féu res.
 
- Es pot saber el nom del diputat?
No.
 
- I del partit?
No (assenyala cap a la gravadora). Hi havia un coneixement que estava disposada a aplegar fins al final. M’arribaven cartes amb coses, papers, i anava redactant. M’havia dit que no marxaria sense ficar la denúncia davant la Fiscalia Anticorrupció. Quan arriben les gravacions és com la peça que faltava. Comences a nugar-ho tot. Te n’adones que no tot prové de la Diputació, sinó de l’Ajuntament de València i de la Generalitat. Te n’adones que és una trama totalment organitzada. Les gravacions són del 2005 al 2006. Sents que estan preparant l’assalt a la Diputació, que és idònia per a continuar amb els seus assumptes. Hi havia per a les butxaques, però també per al partit. En moltes gravacions es diu: “I açò per al partit”.
 
- L’Ajuntament de València eixia en les gravacions?
No. Calcule que haurà eixit en els interrogatoris. Marcos Benavent anà a declarar ja fa mesos i haurà cantat La Traviatta. És cert que és un penedit. Moltes coses s’hauran descobert a partir d’ací. De l’Ajuntament de València véiem que hi havia adjudicacions i comissions. Demanàrem l’expedient de la Rambleta, de les Torres de Quart... I comprovàrem que tot coincidia.
 
- María José Alcón era la persona clau en l’Ajuntament?
No ho tinc clar, però estava molt pillada. Ella manegava. “Qui està al tribunal?”. I ella deia: “Són dos amics”. Les adjudicacions es feien amb tribunals. Què feien els funcionaris quan acordaven a quina empresa adjudicar?
 
- I la connexió amb el Consell?
David Serra. I estem parlant d’una època en què Máximo Caturla era conseller autonòmic d’Educació i Serra era secretari autonòmic d’Esports.
 
- Tantes hores de gravacions donen per a molt.
Me’n fartí amb aquelles 10 hores. Mai hauria imaginat que m’anava a avorrir d’escoltar-los del fàstic que em donaven. No les he tornades a escoltar. Només alguna cosa puntual per contrastar la denúncia. És fastigós, són uns masclistes... Gent que s’ajunta per furtar de la mateixa manera que  puc ajuntar-me amb els col·legues per a organitzar una acampada. Amb eixa naturalitat.
 
- Quan al PP començaren a adonar-se que la cosa anava de veres, va sentir més pressió?
Tot el contrari. Al dia següent de lliurar la denúncia [30 de juliol de 2014] tenia una junta de govern extraordinària per aprovar el projecte de les calderes. No podia ni mirar-los a la cara. Em feien fàstic i els haguera vomitat. Els veia i els escoltava a les gravacions. En el ple de setembre em fiquí molt brava i m’aprovaven les mocions per a no debatre amb mi. Em ficava com una lleona. Em digueren que si tenia coneixement d’allò de Benavent, perquè no els ho havia dit a ells. Els diguí que els delictes els havia de posar en coneixement de la Fiscalia i no dels delinqüents. Llavors tinguérem una esbroncada brutal i començaren a estar prou suaus. De tant en tant, algú m’agarrava pels cantons: “Però tens alguna cosa en contra meua?”.
 
- Va sentir por en algun moment?
Intente no pensar massa en eixes coses. De vegades crec que no m’eixirà gratis. Has afonat la vida a esta gent i d’ací a quatre anys ningú no se’n recordarà de tu. Però si penses això, ves-te’n a casa. També sé, perquè m’ho ha contat gent de dins, que m’han investigat sencera. Mon pare tenia una empresa i anaren a veure les naus. No m’han trobat res. Ni una multa de trànsit.
 
- Quina relació tenia amb Marcos Benavent?
Molt bona relació. Em va sorprendre sentir-lo en les converses. Per a mi era un vers solt del PP. Venia al despatx, parlàvem i ens contava coses. Ell veu que tot són diners fàcil, té eixa inèrcia, però arriba un moment en què trenca amb Rus sense trencar-hi i començà un poc a fastiguejar-se de tot. El rotllo zen sí que el tenia. Anà a poc a poc. Eixa progressió es veia. Feia cursets per buscar-se en l’interior i va arribar un punt en què es va penedir.
 
- Gravava per penediment?
Gravava per cobrir-se les esquenes. Per si en cap moment algú li volia llançar una poada de merda.
 
- Era Marcos Benavent un dels cervells de la trama?
No tinc la sensació que ell fóra cervell de la trama, sinó un peó que manaven d’ací a allà.
 
- Manté el contacte amb ell?
No. Si coincidisc amb gent que el coneix, pregunte com està. Si en tinguera tampoc no ho podria dir. 


 
next