Els esbossos preparatoris de la sèrie Visión de España són un encàrrec realitzat pel mecenes Archer Milton Huntington en nom de la Hispanic Society de Nova York, a fi de mostrar una visió global d’Espanya, les seues terres i les seues gents, al començament del segle XX. Els esbossos són una mostra del rigor, implicació i dedicació de Joaquim Sorolla al projecte.
Realitzats amb traços ràpids, corresponen a anotacions de personatges, objectes i paisatges que posteriorment retalla, recompon i acobla en una espècie de collage amb el qual Sorolla experimenta fins a aconseguir la composició desitjada. Estan realitzats mitjançant la tècnica de guaix aplicada sobre suport de paper (tècnica pictòrica similar a l’aquarel·la, realitzada amb colors diluïts en aigua i el resultat de la qual són capes més opaques amb un poder de cobertura més alt).
L’estudi dels esbossos, realitzat per un equip liderat per Clodoaldo Roldán i en el qual ha participat Jorgelina Carballo, investigadors de l’Institut de Ciència dels Materials (ICMUV) de la Universitat de València, mostra que els pigments guaix van ser aplicats directament per Sorolla sobre el suport de paper sense recórrer a capes de preparació o emprimació. En els suports també s’ha detectat la presència, en diferents proporcions segons el tipus de paper, de càrregues minerals (terres naturals, compostos de calci i barita, que corresponen a materials inerts afegits com a sòlids al paper per a donar més consistència o color).
La paleta de Sorolla en els esbossos, destaca Clodoaldo Roldán, està caracteritzada per l’ús sistemàtic de certs pigments: el blanc de plom, pur o barrejat amb altres pigments per a obtenir variacions cromàtiques; el vermelló en els rojos intensos, carnacions i tons salmó; els negres d’os o ivori en els plecs dels vestits, ombres i línies de contorn; els verds de crom en els paisatges; el blau ultramar en els cels, i els ocres grocs i pigments terra usats en paisatges i carnacions de persones i animals.
Així mateix, com apunten des de l’equip investigador, “el blanc de zinc, el groc de crom i els pigments verds de coure arsènic (verd d’Scheele o verd maragda) predominen en els collages de figures retallades i juxtaposades sobre altres”.
És la primera vegada que es realitza un estudi científic dels pigments guaix utilitzats per Sorolla en els treballs preparatoris de la sèrie Visión de España. Amb la recerca es pretén conèixer dades analítiques útils per als treballs de restauració i conservació d’aquests esbossos. Les conclusions s’han obtingut a partir de les 640 anàlisis puntuals realitzades en el suport de paper.
Les anàlisis realitzades revelen que Sorolla va utilitzar una variada gamma de pigments, fins a vint de diferents: blancs (blanc de plom, blanc de zinc, litopó); grocs (ocre groc, groc de zinc, groc de crom); blaus (blau ultramar sintètic, blau de Prússia); marrons (terres, òxids/hidròxids de ferro); negres (negre d’ossos, negre basat en carbó); rojos (vermelló, ocre roig); verds (òxid de crom i/o verd veronès, verd d’Scheele i/o verd maragda, verd crom -groc de crom amb blau de Prússia-, i terra verda).
Espectròmetre portàtil EDXRF. Es tracta d’una anàlisi no destructiva mitjançant fluorescència de raigs X dispersiva en energia amb l’objectiu d’identificar la composició elemental dels pigments que en preserva la integritat.
Mètode utilitzat
La Unitat d’Arqueometria de l’Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València ha realitzat dos tipus d’anàlisis sobre els esbossos. D’una banda, anàlisis no destructives mitjançant fluorescència de raigs X dispersiva en energia (EDXRF) per a identificar la composició elemental dels pigments, tot preservant-ne la integritat. D’altra banda, s’ha efectuat l’anàlisi de micromostres mitjançant microscòpia electrònica de rastreig (SEM) per a estudiar l’estructura de la tècnica pictòrica de Sorolla.
Aquest estudi científic, ‘Characterization of Sorolla’s gouache pigments by means of spectroscopic techniques’, complementa les anàlisis fisicoquímiques realitzades prèviament per l’ICMUV dels materials i tècniques que Joaquim Sorolla va utilitzar en la seua producció artística de principis del segle XX. Es tracta d’un període caracteritzat per complexes tècniques pictòriques i amb nous materials associats a l’expansió industrial de pigments sintètics que inunden el mercat al llarg del segle XIX.
