RedactaVeu / EP / València.
El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, ha retret al Partit Popular que s’hauria “carregat” la institució normativa del valencià si per a la reforma que va voler dur a terme “no es requerira una majoria de tres cinquens” de les Corts Valencianes.
Ramon Ferrer ha defensat la legitimitat de la institució en les tres funcions competencials atorgades per la mateixa Llei de Creació ―normativa, consultiva i foment del valencià― en la compareixença que hui ha tingut lloc davant la Comissió de Governació i Administració Local de les Corts Valencianes, a petició del Grup Popular, amb motiu de la declaració de l’òrgan acadèmic arran de les eleccions locals i autonòmiques del 24 de maig del 2015.
Ferrer, davant dels grups parlamentaris del PP, Podemos, Ciudadanos, Compromís i PSPV, ha desglossat cadascuna de les competències de l’ens normatiu, ha explicat les principals línies de treball de la institució i ha justificat el contingut de la declaració institucional objecte de la compareixença aprovada en sessió plenària “perquè respon a l’exercici legítim d’una institució pública a manifestar el seu parer en un tema que és objecte de la seua competència: el valencià”.
En concret, la declaració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua feia referència a qüestions com l’ús del valencià en tots els àmbits de la vida pública i, particularment, el paper que haurien d’assumir els poders públics. El text recomanava mamprendre accions en matèries com l’educació, amb el Decret de Plurilingüisme; l’àmbit institucional, amb un major ús del valencià, i els mitjans de comunicació públics, sobretot, després del tancament de Radiotelevisió Valenciana que tingué lloc al novembre del 2014.
Ramon Ferrer. Foto: Corts.
Luis Santamaría, del Partit Popular, ha acusat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua d’extralimitar-se en les seues competències amb aquella declaració, tant en l’àmbit del foment del valencià com en l’escolarització, per considerar que limitava la llibertat d’elecció dels pares a triar l’ensenyament dels seus fills, un criteri que també ha compartit el representant de Ciudadanos, Domingo Rojo, mentre que la resta de partits (Podemos, Compromís i PSPV-PSOE) han fet costat a la institució acadèmica, i han donat suport a la tasca normativa i d’orientació i consulta que des de sempre ha mantingut l’AVL.
Ramon Ferrer, en un segon torn, ha contestat a tots els grups parlamentaris presents en la Comissió i ha defensat el Decret de Plurilingüisme, en el qual va participar l’AVL “atenent l’amable invitació de l’anterior consellera d’Educació, María José Català”. Igualment, el president de l’AVL ha enumerat la relació d’accions conjuntes amb el govern del Partit Popular per a rebatre la ingerència en el camp de la promoció del valencià. Ferrer també ha retret a Santamaria l’intent del PP d’ofegar, i fins i tot liquidar, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“Fórmules” per a donar entrada a la RACV
A més, en la seua intervenció ha plantejat que enfront del “monopoli” en matèria de normativa lingüística de l’AVL es puguen trobar “fórmules” per a donar entrada a altres institucions com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). En aquest sentit, ha assenyalat que davant l’acostament de les dues entitats s’ha plantejat si “aqueixa diferència d’ús culte i col·loquial no és una excusa per a l’enfrontament entre dues maneres de parlar una llengua”.
Ferrer ha negat que l’AVL s’haja extralimitat en les seues funcions i ha comminat Santamaría a llegir l’article 7 de creació de l’ens normatiu, que li atorga, entre altres, una funció consultiva per a aconsellar les institucions i de foment del valencià .
De la mateixa manera, ha refutat les crítiques del PP i Ciudadanos (C’s) que es vol imposar el valencià i limitar la llibertat d’elecció dels pares encara que, ha recalcat, en l’AVL són els “més interessats” a defensar la lliure elecció perquè “any rere any augmenta” la demanda de l’escolarització en valencià. “Seríem ximples si anàrem en contra del que ens interessa”, ha esgrimit. De fet, ha apuntat que el problema és que “hi ha pares que no poden exercir aquest dret” per “falta d’oferta” de línies en valencià “especialment acusat en els últims anys”.
PSPV, Compromís i Podemos defensen l’actuació de l’AVL
De la mateixa manera, el PSPV, Compromís i Podemos han retret al PP que tracte de traure rèdit electoral amb la llengua i han defensat l’actuació de l’AVL, mentre que C’s ha coincidit amb els populars a criticar la immersió lingüística i defensar la llibertat dels pares en l’ensenyament i una televisió pública no tota en valencià.
