El diumenge 16 de setembre de 1731, València va patir una inundació sobtada que va afectar notablement la part extramurs de la ciutat i el marge esquerre del riu Túria, des de Campanar cap a l’est, passant per la Saïdia i els camins de Morvedre, Alboraia i el Grau. Alfredo Faus, professor de Geografia de la Universitat de València, ha publicat una recerca que reconstrueix la riuada a partir de quatre relats de successos i dues memòries manuscrites. El treball corregeix i amplia la informació sobre l’esdeveniment, apunta com es va percebre i es va transmetre i reforça el paper de la literatura de la catàstrofe com a font d’informació històrica.
Els documents analitzats són quatre relats de successos, tres en forma de romanç i un en prosa, dipositats a la Biblioteca Valenciana (“Verdadero Resumen”, de Pascual Vergadà; “Verdadera Relación”, anònim, i “Puntual Relación”, d’Antonio Bordázar) i a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València (“Segunda Relación”, també anònim). Les dues memòries manuscrites són “Historia del Priorato del P.M. Fr. Miguel Gosalbo”, de Tomás Güell, i “Especies Sueltas Perdidas”, de Juan Pahoner, dipositades a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València i a l’Arxiu de la Catedral de València, respectivament.
Làmina Cavanilles del desbordament del Túria de 1776 a València. Foto: UV.
Alfredo Faus indica que els relats de successos “escrits normalment en forma de romanç, ens mostren la manera com els poders civils i religiosos de la ciutat utilitzaven la catàstrofe per a manipular l’opinió pública en favor dels seus interessos. Les memòries manuscrites, en canvi, ens acosten als detalls més humans del moment i inclouen apartats tradicionalment oblidats en les cròniques acadèmiques”. Almenys dos dels tres romanços van ser escrits la setmana posterior a la tragèdia.
L’article que analitza la inundació, publicat en la revista Investigaciones Geográficas, de la Universitat d’Alacant, i que duu per nom ‘La riada del Turia de 1731. Una aproximación a la literatura de la catástrofe’, aporta informació “amb una enorme riquesa documental referida a esdeveniments de caràcter natural, que no és pròpiament tècnica, sinó que recull la manera com es percebia i es transmetia la catàstrofe”, segons Alfredo Faus. “A l’antic Regne de València, cap fenomen natural no ha deixat un pòsit literari tan important com les avingudes d’aigua provocades pels seus rius i rambles”, recorda l’investigador de la Universitat. De fet, el mateix any de 1731, el riu Segura es va desbordar a Oriola i va faltar molt poc perquè el Xúquer ho fera a la comarca de la Ribera.
En paraules d’Alfredo Faus, “aquesta documentació permet estudiar fenòmens naturals des del punt de vista de la història de les mentalitats i de les idees científiques, a més de completar les dades concretes obtingudes en altres fonts”.
Alfredo Faus Prieto, professor del Departament de Geografia de la UV. Foto: UV.
Conseqüències de la crescuda
Les conseqüències de la riuada van variar segons la part de la ciutat afectada. El marge dret del riu Túria, amb major protecció enfront d’avingudes i amb l’existència de les muralles, va patir la inundació de les zones properes als portals de Sant Josep, dels Serrans, del Cid i, sobretot, del Reial. Als barris de Roters, Blanqueries i la Xerea, la ruptura d’algunes séquies i el negament dels pous van provocar la formació de grans bosses d’aigua, cosa que va obligar a obrir portells de desguàs a la muralla.
Al marge esquerre, situat extramurs, la destrucció va ser absoluta, segons la recerca de Faus Prieto. “Els efectes de la crescuda es van multiplicar a partir del pont de Sant Josep en unir-se el seu front amb les aigües que van arruïnar i van desbordar les proteccions riu avall, una vegada la càrrega material arrossegada va taponar els ulls dels ponts”.
