Radio escola és el concepte que defineix l’experiència engrescadora d’introduir la ràdio com una eina pedagògica a l’abast de l’escola per a transformar i millorar la qualitat educativa. Vora 120 persones s’han impregnat de les experiències contades per mestres, alumnes i professionals del món de la comunicació en el marc de la I Jornada de Ràdio escola, organitzada per Escola Valenciana a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València.
I Jornada de Ràdio escola. La ràdio feta per alumnes començà a les 10 hores amb la benvinguda del degà de la Facultat de Magisteri, Manuel Monfort i, des d’aquest moment, cada minut es va mesurar amb rellotge radiofònic, el rigor clàssic de les emissions que es desenvolupen en la freqüència modulada. Les quatre hores de durada d’aquest intercanvi d’experiències educatives ha constituït un magazín temàtic sencer que a la seua vegada contenia la creació en viu del programa El Mural d’Escola Valenciana amb la participació del públic. En la seua intervenció, Monfort va qualificar l’activitat com a contingut “d’alt valor pedagògic per poder trabucar la comunitat d’aprenentatge amb un vehicle capaç de traslladar-se a la societat”.
Aquest viatge a través de la veu comptà amb la intervenció del president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, que es centrà en “l’enriquiment personal i pedagògic que suposa per als alumnes elaborar un programa de ràdio”. Així, Moreno esmentà alguns dels elements formals que reverteixen en l’aprenentatge, com és el cas de “la creació d’un llenguatge específic, la planificació i la preparació per a la posada en escena, la confecció d’un guió adaptat al mitjà, la creació de projectes innovadors, el foment de la capacitat d’improvisar, el domini del discurs, l’accés al coneixement de les noves tecnologies de forma igualitària i la creació de nous elements informatius i culturals, així com el fet de posar en joc un imaginari amb les eines de la ràdio sense comptar amb el suport de la imatge, el desenvolupament d’un programa en equip, accions de cooperació i participació, amb el valencià com a llengua vehicular”.
Per la seua banda, el director general de Política Educativa, Jaume Fullana, comentà que “quan la tradició de la transmissió de cultura i valors es feia des del púlpit van prohibir fer-ho en valencià; ens prohibiren transmetre valors i cultura mitjançant la ràdio i és per això que la van portar a negre”. A més, Fullana distingí entre dos models d’escola: la competitiva i la cooperativa i remarcà el paper “importantíssim d’Escola Valenciana en la recuperació del valencià, i ara ho fa mitjançant la incorporació de la ràdio a l’escola, un instrument que genera passió per l’aprenentatge”.
La Paraula. La ràdio se’n nodreix. I la ponència ‘Per què hem de fer ràdio a l’escola?’, a càrrec de la professora de Filologia Catalana, Gemma Lluch, elogià la Paraula i establí una relació conceptual entre el naixement de la Ràdio escola i el verb, la paraula, l’inici de tot, exemplificat amb la lectura d’un fragment de la Gènesi.
Durant la següent hora els assistents pogueren conèixer de prop les experiències d’algunes ràdio escoles que es troben en funcionament, explicades pel seus representants, com ara bé Elena Doñate, en representació del CEIP la Moreria de les Coves de Vinromà, Carmen Barona i Rosa Amparo Rozalén, del CEIP Lluís Vives de la Pobla de Vallbona, Joan Orts, com a representant del CEIP Jaume I de Catarroja, Anna Gascón, de l’IES Federica Montseny de Burjassot. L’acte abraçà la ràdio des de l’òptica de la xarxa de ràdios municipals gràcies a la participació de Carme Martí.
Durant la seua intervenció, el president d’ACICOM, José Ignacio Pastor, i Francesc Fenollosa, al·ludiren a “la millora de la dieta mediàtica valenciana” com un dels objectius principals d’ACICOM, i als tallers de doblatge entre els participants en el Voluntariat pel Valencià d’Escola Valenciana, respectivament.
Xarxa de Ràdio escola
Escola Valenciana està teixint una xarxa de ràdios escolars mitjançant els tallers de la coordinadora del projecte Ràdio escola, Alba Veryser. La idea embrionària va sorgir arran de la Radio Villa d’Ariño, un Centre Rural Agrupat en el qual l’alumnat, sota la supervisió dels mestres, desenvolupen un programa de ràdio. A hores d’ara, més d’una vintena de centres educatius s’han sumat a la iniciativa d’introduir la ràdio com a contingut pedagògic i la família de ràdio escoles va creixent progressivament. Aquesta iniciativa concep la ràdio com una eina més de l’escola per a transformar i millorar la qualitat educativa. En un món globalitzat és especialment significatiu que els docents puguen comptar amb un mitjà com la ràdio per a implementar la comunicació d’extramurs, és a dir, més enllà de l’espai físic de l’aula, i poder intercanviar experiències amb altres veïns geogràficament allunyats, amb els quals comparteixen una mateixa llengua. Des de la xarxa Ràdio escola s’han establit comunicacions amb Tarragona i les Illes Balears. Les ones de la ràdio no tenen fronteres.
“En els temps en què les iaies eren barbudes i granotes peludes”
Amb aquesta referència a la literatura infantil conclogué Gemma Lluch la seua intervenció, el qual no deixà de ser un títol adient per a presentar el programa en viu que ha confeccionat l’equip d’El Mural d’Escola Valenciana, format per Amàlia Garrigós, Xelo Ribera, Iñaki Mazkiaran i Pepe Moreno, en aquesta Jornada de Ràdio escola, en la qual els xiquets i xiquetes foren locutors.
La periodista Amàlia Garrigós entrevistà xiquets del Cremona d’Alaquàs que expressaren l’èxit de la seua lluita en aconseguir la construcció de la seua escola; del CEIP Cervantes, que tenen molt clar com es podria millorar el món “amb un repartiment just dels diners”. També participaren xiquets de l’Escola Jaume de Catarroja experts en el treball a l’hort.
Per la seua banda, Xelo Ribera, amb un micròfon inalàmbric, entrevistà alguns dels assistents. Amàlia Garrigós subratllà “l’orfandat radiofònica i comunicativa existent al País Valencià tot i l’existència de la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes, una vertadera ràdio de guerrilla”.
Joan Maragall, Montserrat Figueres, Llorenç Gimenez i Pep Gimeno “el Botifarra”, Enric Valor, Vicent Andrés Estelles, Toni Mestre, Ovidi Montllor, Joan Fuster, foren algunes veus referents que s’escoltaren en la I Jornada de Ràdio escola, organitzada per Escola Valenciana, en col·laboració amb ACICOM i la Facultat de Magisteri de la Universitat de València.
Des d’aquesta jornada Escola Valenciana li llançà un missatge al govern per tal que sàpiga que l’escola necessita els mitjans de comunicació en valencià per normalitzar-ne l’ús. “Necessitem ja la RTVV 100% en valencià i amb professionals capacitats lingüísticament, on hi haja grans espais educatius i es visualitze la xarxa de Ràdio escola i molts més”, apuntà Vicent Moreno.
La cloenda de l’acte estigué a càrrec del guionista, contacontes i escriptor, Carles Cano, qui féu un homenatge als mestres amb la lectura del poema L’amiga.
