Diari La Veu del País Valencià
Francesc Bayarri porta la Transició al banquet dels acusats, en ‘València sic transit’
RedactaVeu / València

Plantejada tècnicament com un juí sumaríssim al període conegut com la Transició, la novel·la mescla personatges reals, com ara Vicent Ventura o Joan Monleón, amb altres completament de ficció, per tal d’oferir una visió iconoclasta de les últimes dècades.

Però ‘València sic transit’ no és una novel·la política, sinó una narració sobre la inconsistència d’una vida humana i la perplexitat davant dels moviments de la Història. Els seus principals personatges són sovint ridículs, quasi sempre alcohòlics, de vegades drogoaddictes, i en ocasions suïcides. Una galeria de caràcters i de situacions on es pot reconèixer la caricatura de tota una generació.

La novel·la, que arriba aquesta setmana a les llibreries, està publicada per una nova editorial, la Companyia Austrohongaresa de Vapors, que s’estrena amb aquest llibre, i que se centrarà preferentment en títols relacionats amb la recuperació de la memòria històrica.

En ‘València sic transit’, un personatge de ficció narra en primera persona les seues vivències des de finals de la dècada dels anys seixanta del segle XX fins al començament del XXI. La ciutat de València sempre es dibuixa com a escenari imprescindible, i en alguns moments pren tot el protagonisme, com si es tractara d’un personatge més de la narració.

Al llarg de més de tres-centes pàgines, el llibre anota els moments històrics més destacats, per a acabar amb una descripció de la cultura de la corrupció política de les dues darreres dècades.

Francesc Bayarri va nàixer a Almàssera (l’Horta Nord) l’any 1961. Ha escrit les novel·les ‘L’avió del migdia’, premi València de Literatura 2001; ‘Febrer’ (2004); ‘Cita a Sarajevo’, premi dels Escriptors Valencians de 2007; i ara ‘València sic transit’ (2016). També ha participat en els llibres col·lectius ‘Nosaltres, exvalencians’ i ‘País Valencià, segle XXI’. Actualment és cap del Gabinet de Premsa de la Universitat de València.

Abans d’incorporar-se a la Universitat, en l’any 1996, va treballar com a periodista en els diaris ‘El País’ (entre 1990 i 1996), ‘Levante-EMV’ (1986) i ‘Noticias al Día’ (1982-1983). El 1989 fou el primer cap d’informatius de Ràdio 9, la ràdio autonòmica valenciana.ç

Comparteix

Icona de pantalla completa