Un altre jutjat investiga Rita Barberá per incomplir la llei de memòria històrica

La sala pregunta al Senat per la condició d’aforada de l'exalcaldesssa
9 març 2016 01:00h

Redactaveu / València.

El Senat ha rebut un altre escrit d'un jutjat valencià, el d'Instrucció 16, que li pregunta per la condició de senadora de Rita Barberá, en aquest cas per un suposat delicte de desobediència, ha informat el vicepresident primer de la Cambra, Pedro Sanz. En aqueix jutjat va recaure en el seu moment una denúncia contra qui va ser primera edil a València per incompliment de la Llei de Memòria Històrica mentre va estar al capdavant del consistori, per mantenir símbols franquistes en punts de la ciutat.

La Mesa del Senat ha decidit remetre l'escrit al Tribunal Suprem, qui haurà de respondre al jutjat valencià sobre Barberá. Si la causa segueix avant, serà aquest tribunal el que l'assumirà ja que és l'únic que pot jutjar diputats i senadors.

Se segueix així el mateix tràmit que amb el jutjat d'Instrucció 18 de València, que instrueix l'Operació Taula, que també va preguntar per l'exalcaldessa al Senat el passat mes de febrer i va rebre la resposta del Suprem.

En el jutjat d'Instrucció número 16 de València va recaure en el seu moment una denúncia del diputat socialista en el Congrés José Luis Ábalos; el portaveu del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Matías Alonso, i un advocat contra Barberá per un delicte de desobediència i denegació d'auxili, i subsidiàriament una falta contra l'ordre públic, per incompliment de la Llei de Memòria Històrica per mantenir símbols franquistes en la ciutat durant el seu mandat.

Inicialment, la denúncia es va presentar en el Tribunal Superior valencià a l'abril del passat any, que es va inhibir amb la pèrdua d'aforament de la llavors alcaldessa en deixar de ser diputada quan es van dissoldre les Corts al maig. D'ací, es va tornar a formular en el jutjat número 16, que a la fi d'aquell mes va iniciar diligències i va demanar certificació de si en aquell moment Barberá tornava a ser diputada en la cambra autonòmica.

A la vista de l'acreditació afirmativa, atès que s'havien constituït les Corts, el jutjat es va inhibir a favor del TSJ valencià al juny. Al setembre, la sala civil i Penal de l'alt tribunal valencià es va declarar no competent per a instruir la causa perquè Barberá havia sigut designada senadora territorial pel parlament valencià el 22 de juliol, per la qual cosa havia de correspondre-li l'assumpte a la sala segona del Suprem. En aquest punt, el TSJCV va retornar al jutjat de les actuacions i la denúncia perquè es procedira "conforme a dret".

Ara, el jutjat ha preguntat si Barberá ostenta la condició de parlamentària en la cambra alta. En la denúncia, se citava com a símbols franquistes mantinguts en la ciutat durant el mandat de Barberá el Monument als Caiguts en la plaça de la Porta de la Mar, escuts anticonstitucionals en centres o en la façana d'edificis de la Guàrdia Civil, entre  altres.
 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next