Un estudi internacional liderat per la UV, en la prestigiosa 'PLoS Medicine'

El resultat de la comparació dels tractaments antihipertensius més utilitzats en diabètics dóna suport a les recomanacions de les principals guies de pràctica clínica europees i nord-americanes
13 març 2016 01:00h
RedactaVeu / València

Un estudi internacional liderat per la Universitat de València compara els tractaments antihipertensius més utilitzats en diabètics. Aquest dóna suport a les recomanacions de les principals guies de pràctica clínica europees i nord-americanes que recomanen l’ús dels IECA i ARA II com a tractaments antihipertensius.

Els medicaments antihipertensius analitzats són els inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina (IECA), els antagonistes del receptor de l’angiotensina II (ARA II) i l’inhibidor directe de la renina, utilitzats tant en pacients adults com en diabetis. L’article, el primer autor del qual és Ferrán Català-López, investigador de la Universitat de València i INCLIVA, i on també participa el catedràtic de Psiquiatria i investigador principal de CIBERSAM, Rafael Tabarés-Seisdedos, apunta com a conclusions que no hi ha diferències significatives entre els efectes dels diferents tractaments antihipertensius avaluats. “Tot i que no hem trobat diferències en els efectes d’aquests tractaments sobre la prevenció cardiovascular i renal, els IECA i els ARA II sí que presenten costos de tractament diferents que s’han de considerar en la pràctica clínica”, ha indicat Català-López.

Els investigadors destaquen en la conclusió que no s’han tingut en compte els costos de cap medicament en concret o qualsevol efecte secundari que no fóra rellevant per als resultats clínics mesurats. En aquest sentit, els autors de l’article científic expliquen que “els clínics haurien de discutir el balanç entre els costos, beneficis i danys potencials amb els pacients abans de començar el tractament amb aquestes teràpies”.
 
Ferrán Català i Rafa Tabarés.
Ferrán Català i Rafa Tabarés. Foto: UV.

Metodologia innovadora

Per a la realització d'aquest estudi s'ha utilitzat una tècnica d’anàlisi innovadora, coneguda com a metaanàlisi en xarxa (‘network meta-analysis’, en anglès). Els investigadors van utilitzar les dades combinades de 71 assajos clínics aleatoris publicats i no publicats, en els quals van participar 103.120 persones diabètiques. Sobre elles van testar els efectes de diferents medicaments o combinacions dels dos.

La hipertensió arterial (o pressió arterial elevada) crònica pot danyar el cor, els vasos sanguinis i els ronyons, així com causar malalties cardiovasculars i renals. S’estima que aproximadament dos terços de la població adulta té pressió arterial elevada o pren medicaments per a reduir-la. Com a conseqüència que la diabetis augmenta el risc de malalties cardiovasculars i renals, controlar la pressió arterial és clau en el maneig d’aquests pacients.

El treball ‘Cardiovascular and Renal Outcomes of Renin-Angiotensin System Blockade in Adult Patients with Diabetes Mellitus: A Systematic Review with Network Meta-Analyses’, ha estat publicat en col·laboració amb investigadors de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris i de l’Institut d’Investigació de l’Hospital d’Ottawa (Canadà).

Contradiu estudis anteriors

El treball publicat en ‘PLoS Medicine’ també contradiu estudis anteriors que suggerien que els ARA II podrien augmentar el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars en pacients amb diabetis. El treball apunta, a més, que no hi ha prou dades que avaluen els efectes de l’inhibidor directe de la renina, aliskirèn, amb els IECA o ARA II per a establir conclusions sobre el paper d’aquest medicament en relació amb altres antihipertensius més utilitzats i coneguts i, per tant, podria estar justificada més investigació addicional.

Logo La Veu
 
next