Mor el dolçainer Joan Blasco

RedactaVeu / València.

Ahir de vesprada moria el mestre dolçainer Joan Blasco i Ribera als 88 anys. Considerat el pare de la dolçaina, o si fa no fa l’artífex de la recuperació de l’instrument en un moment de la nostra història recent en què l’instrument tradicional havia caigut quasi en el desús i l’oblit.

Nascut a Torres Torres en 1928, la seua vida professional s’articula a València on residia. Iniciat en el tabalet prompte passà a la melodia de la dolçaina on destacaria per la tasca que féu en la recuperació i creació de la primera metodologia, recollida en el Método de dulzaina (1981) adreçada a aprendre a tocar l’instrument tradicional, això li valgué el reconeixement de pare de la dolçaina moderna, essent aleshores mestre de l’Escola Municipal de dolçaina de València cap a la meitat dels anys 70. També passà per l’escola municipal d’Algemesí.

>

^{Documental (La Dolçaina: del carrer a l’aula, 2010) on apareix Joan Blasco}

Unificador o estandardització de l’afinació de la dolçaina, aquesta podria ser però la destresa més destacable de Blasco, ja que sovint s’hi trobava en les seues contínues actuacions per tot arreu amb dolçaines afinades en diferents tons, cosa que feia difícil tocar en parella o colla. Finalment estableix l’afinació en Sol, tal com coneixem actualment la dolçaina, i és al taller de Vivó (Sogorb) on comença a produir-ne. Igualment, a causa de la seua intensa activitat pel país, d’escola en escola i de cercavila en cercavila comença a vendre-les i distribuir-les, com explicava durant una entrevista a La Veu el mestre dolçainer Xavier Richart.

“El Mestre”, un sobrenom guanyat a pols per a qui va recuperar l’ofici de dolçainer en un moment clau. Una connexió imprescindible perquè hui gaudim d’una salut de ferro pel que fa a la quantitat i qualitat de la música tradicional valenciana, on destaca per damunt de tot la dolçaina com a reina de la melodia tradicional.