Informe PxL: ‘Si me hablas en catalán se suspende el juicio’

La Plataforma per la llengua presentarà l’informe a l’Oficina d’Informació del Parlament Europeu a Barcelona el proper 14 de març
10 març 2016 01:00h
El nombre de macrojudicis ha augmentat com a conseqüència d'una major eficàcia policial i per l'existència de més delinqüència organitzada.
RedactaVeu / Barcelona

El proper dilluns 14 de març, a les 10 del matí, a l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona (passeig de Gràcia, 90), la Plataforma per la Llengua presenta en roda de premsa davant els mitjans de comunicació el document Si me hablas en catalán se suspende el juicioEls drets lingüístics en via morta  (Informe de discriminacions lingüístiques juliol 2013 - desembre 2015)’.

Aquest informe segueix el presentat anteriorment En español o nada 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques’, del juny del 2013.

 L’ONG del català treballa en aquests casos des de l’any 2007. D’aleshores ençà ha pogut recollir un total de 87 casos de discriminacions a les administracions de l’Estat espanyol. Cal dir que aquest total de 87 casos recollits es conformen dels 40 de l’informe anterior presentat el juny del 2013, els 37 del nou informe i 10 casos més anteriors al 2013 que no constaven al primer informe i que s’han detectat i afegit posteriorment.

Aquest recull mostra les agressions o discriminacions greus amb vulneració de la llei pel motiu d’emprar el català o voler exercir els drets d’ús del català emparats per la llei davant l’administració pública. Aquestes agressions i discriminacions han comportat sovint retencions, pèrdues de temps, agressions físiques, insults, vexacions, ridiculitzacions públiques, endarreriment dels tràmits, pèrdues econòmiques, etc.

Per fer visible la localització geogràfica de les discriminacions, s’ha elaborat un mapa interactiu que geolocalitza cada cas.

L’acte comptarà amb la directora de la Plataforma per la Llengua, Neus Mestres. L’Informe l’exposarà el tècnic de drets lingüístics i reconeixement de la Plataforma per la Llengua, Òscar-Adrià Ibàñez, qui també presentarà el mapa interactiu de geolocalització dels 87 casos recollits fins ara. També es comptarà amb el relat de dos testimonis que exposaran el seu cas.


Presència de quatre europarlamentaris

Aquest proper dilluns es podran, doncs, escoltar i fer públics els casos d’algunes d’aquestes víctimes, dels quals cinc s’han presentat a la comissió de Llibertat Civil, Justícia i Assumptes Interiors (Committee on Civil Liberties, Justiceand Home Affairs) atès que, per primera vegada en el marc d’aquesta comissió, es plantejarà un debat parlamentari sobre drets lingüístics. Fins ara, les qüestions lingüístiques s’havien debatut en el marc de la comissió de Cultura. S’espera, doncs,  que aquests tipus de discriminacions es puguen tractar com una vulneració i infracció dels drets i llibertats civils dels ciutadans europeus. El debat es realitzarà el dijous 17 de març entre les 10.30 i 11.10h i es podrà seguir per ‘streaming’ a través del web del Parlament Europeu.

Aquest debat, proposat per l’eurodiputada Marina Albiol, fou arran d’una pregunta que va formular sobre un dels casos que s’inclouen a l’Informe elaborat per la Plataforma per la Llengua, el cas de la detenció i agressió il·legal del músic Miquel Gironès, que passà pel jutjat i acabà amb l’absolució dels policies acusats. La Plataforma per la Llengua ha ajudat a documentar els europarlamentaris amb alguns dels casos exposats en aquest informe.

En aquest sentit, dilluns comptarem amb la presència dels europarlamentaris Marina Albiol, (Esquerra Unida), Ramon Tremosa (CDC) Josep Ma Terricabras (ERC) i Francesc Gambús (Unió)   per lliurar en mà l’Informe i el resum de les cinc situacions perquè puguen exposar-los, debatre’ls i fer-ne seguiment mitjançant els canals europeus disponibles.

L’ONG del català, conclouen“continuarà treballant per fer seguiment i resoldre els casos de discriminació lingüística amb les institucions i procediments públics autonòmics i estatals, però considera que cal també fer servir els mecanismes que avui ofereix la Unió Europea per fer que aquestes situacions no quedin silenciades i qüestionar l’aparença de normalitat i respecte envers el català de les institucions espanyoles, com ara els diferents informes del compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries” (CELROM).


 

Descargas

next