Carta d'Agró a Las Provincias: ‘L’Ebre no tira aigua a la mar, desemboca en la mar’

L'entitat ecologista ha dirigit una “carta oberta” a Las Provincias per tal que la publique “després de l’enèsima notícia que conta que aquest riu malbarata hectòmetres d’aigua mentre a València necessitem eixa aigua com el beure”
13 març 2016 01:00h
Imatge de la notícia que ha provocat la protesta d'AE-Agró.
L. Part / València.

Acció Ecologista Agró (AE-Agró) ha fet pública una “carta oberta a Las Provincias” amb el títol ‘L’Ebre no tira aigua a la mar, desemboca en la mar’ “amb l’esperança” que el rotatiu conservador la publique “íntegrament” i “sense amagar-la en un racó”. La mateixa està signada pel membre i expresident d’Acció Ecologista-Agró, biòleg i enginyer d’investigació en el departament de limnologia de la Universitat d’Uppsala (Suècia), William Colom.

Aquesta protesta en forma de “Carta Oberta a Las Provincias” es realitza “després de l’enèsima notícia –per part del diari- en què es conta que aquest  riu malbarata hectòmetres d’aigua mentre a València necessitem eixa aigua com el beure” i, en ella, “es desmunta els arguments de la publicada el passat 4 de març amb el titular: El Ebro tira al mar en 24 horas el agua que generará Torrevieja cada año.
 
 
Aquest que segueix tot seguit és el contingut de la missiva dirigida per l’entitat ecologista al diari valencià de tall conservador:

“Senyores i senyores de Las Provincias, l’Ebre no tira ni malbarata aigua a la mar en la seua desembocadura. L’Ebre, com la resta de rius, tanca el seu cicle hídric desembocant a la mar. I així, especialment en els moments d’avinguda, aporta sediments al litoral, recarrega els aqüífers, atura la intrusió marina... Com és possible que seguisquen vostès mostrant públicament semblant ignorància, segurament voluntària, sense tan sols ruboritzar-se? Al contrari, arribant fins i tot a vanagloriar-se per això.

Els rius, en les seues desembocadures, no “tiren” aigua a la mar, mai!! Els rius en eixe punt del seu recorregut (llevat que algunes societats, amb l’excusa d’un concepte de progrés vuitcentista, ho intenten evitar a tota costa, com van fer amb el riu Túria) són el camí que tanca el cicle hidrològic que un dia va començar en els mars o oceans més o menys pròxims. Els rius, a les seues desembocadures, els aporten sediments necessaris per a aturar o compensar l’erosió del litoral, agreujada en molts casos per actuacions humanes irresponsables. I els aporten especialment en els períodes d’avingudes.

Els rius, en les seues desembocadures, també aporten nutrients a la mar, necessaris i imprescindibles per a mantenir els recursos pesquers. Amb les seues aportacions hídriques a les desembocadures contribueixen a frenar la intrusió salina en els aqüífers costers. A més a més, resulta que també constitueixen un element imprescindible en la recarrega d’eixos aqüífers litorals i, molt especialment, en els períodes d’avingudes, en els quals poden arribar a recarregar-los al 100%! I no cal oblidar que un aqüífer, ben gestionat, no sobreexplotat, ni contaminat per abocaments directes o indirectes, emmagatzema un recurs de present i de futur, l’aigua.
 

Així mateix, els rius, en els seus trams finals, especialment en els moments d’avinguda, com bé sabia la nostra espècie quasi des que va començar a practicar l’agricultura i fins que “ho va oblidar”, responent a altres interessos gens relacionats amb ella, reparteixen sediments rics en nutrients que enriqueixen les terres al·luvials. Es recorden d’allò del Nil fèrtil? I això només citant alguns dels beneficis. Sí, han llegit vostès bé, beneficis que ens aporten els rius en els seus trams finals i desembocadures. I també durant les crescudes, a pesar dels possibles inconvenients i impactes negatius d’aquestes. Impactes negatius generalment deguts i provocats per les males pràctiques d’explotació, ordenació i planificació territorial i no per la fatalitat del destí.

D’altra banda, un riu en avinguda, arrossega amb les seues aigües, com ja he dit, una molt important càrrega de sediments. Açò fa que en eixos moments siga molt complicat, per no dir totalment inconvenient, “aprofitar” les seues aigües per a transvasaments. La càrrega de sediments acabaria depositant-se en la conducció, sifons, bombes i la resta d’infraestructures, que necessitarien ser netejades, o inclús reparades, amb el consegüent important increment, no desitjat, dels costos de manteniment. Açò ho saben molt bé, per experiència pròpia, els agricultors, que sofreixen aquestes conseqüències en les sèquies i sistemes de reg associats a canals i rius en períodes de crescudes. O no? És a dir, no sol ser precisament el millor moment per a transvasar aigües, ni de bon tros. Per tant, és demagògic, quan no de mala fe, usar arguments com els de la notícia del 4 de març a fi de defendre postures per a res solidàries per més que ens vulguen fer creure el contrari.
 

 
La majoria dels conceptes indicats fins ara son bàsics en la formació de les persones de la nostra societat i es vénen ensenyant ja des de l’ESO (Educació Secundària Obligatòria) des de fa anys. Molts anys! En Ciències Naturals de 1r i 2n d’ESO o en Biologia i Geologia de 3r. Ah, i amb açò de l’ESO el que vull dir també és que no val allò de “és que jo sóc de lletres”. No, ja no cola. A més, estos conceptes els poden trobar en qualsevol llibre o publicació científica o de coneixement general que parle de rius i els seus beneficis. I també hi ha una cosa molt moderna que anomenen Internet, que qualsevol periodista que es pree de ser-ho se suposa que utilitzarà per a informar-se i formar-se abans de publicar una notícia com aquesta.

Així que és prou difícil al·legar ignorància. Ara bé, també pot ser que donara la casualitat que just el dia que van publicar vostès la citada notícia fallara Internet. I que, a més a més, just els dies de classe en 1r, 2n o 3r de l’ESO, quan es va donar aquesta lliçó i vostès eren estudiants, tota la redacció del seu periòdic estiguera malalta, i no poguera assistir. I que, a més a més (és el que tenen les casualitats, que poden parèixer increïbles) foren just els temes que no anaven per a exàmens. I, per tant, tampoc no els van repassar. En tots els cursos de tots els redactors i redactores!! Vaja casualitats, no? I clar, d’aquelles pols, aquests fangs!! No se’ls va ocórrer pensar que igual caldria analitzar un poc més profundament una notícia com eixa abans de publicar-la. No fóra a ser que ficaren la pota.

Perdonen que m’ho prenga a broma, però és que ja no sé com prendre-ho. Aquests conceptes són bàsics, això sí, contraris al seu recurrent discurs. I no tenen res a veure amb qüestions ideològiques, com vostès s’encaboten, una vegada i una altra, a fer creure als seus lectors i lectores. Com que segur que no són vostès tan ignorants, no em cap més que pensar que prefereixen mostrar-se així per a poder manipular la informació i no ser fidels a la veritat per a, per una qüestió, eixa sí, merament ideològica i economicista, tergiversar la realitat i fomentar enfrontaments, odis i discòrdies purament interessades. Tot això, lamentablement, en compte de ser veraços, rigorosos amb la informació i el coneixement i fomentar el diàleg i la concòrdia. I tot, possiblement, amb tal d’afavorir interessos per a res altruistes, sinó bastos i espuris interessos econòmics, egoistes i, potser, poc confessables.
 

S’aprofiten vostès descaradament de la confiança de les seues lectores i lectors en la suposada credibilitat del seu periòdic per a manipular la informació. I, en una mofa a totes eixes persones i a la veritat, publiquen pamflets incendiaris, que no informació. Amb notícies com la del 4 de març demostren vostès, una vegada més, que no són molt creïbles ni molt fiables que diguem. Encara que segurament això els reporte grans beneficis i no els importe massa amb tal de fer caixa.

I sense més, i amb l’esperança que publiquen vostès aquesta carta íntegrament en el seu diari, sense amagar-la en un racó -que tal com article d’opinió?- s’acomiada, atentament, William Colom”.
 
La Veu del País Valencià
 
next