El sistema Soundcool, el projecte d’innovació tecnològica i educativa valencià més ambiciós dels darrers anys, nascut al si de l’educació pública, acaba de rebre un últim impuls que el llançarà més encara cap a la seua internacionalització. Fa tan sols uns dies, Roger Dannenberg, creador del popular software Audacity i professor de la Carnegie Mellon University (Pittsburgh, EUA) visitava la UPV, així com l’IES Arabista Ribera (Carcaixent, la Ribera Alta) per anunciar que la universitat nord-americana, a través del seu departament, s’hi sumarà per desenvolupar el projecte, introduir-lo en l’ensenyament americà, entre altres iniciatives per aconseguir elevar aquest projecte valencià d’innovació tecnològica i educativa al nivell que mereix.
Fa tan sols uns mesos, a les primeries del curs escolar 2015-2016, el projecte rebia un reconeixement europeu, materialitzat amb un Erasmus+. Un suport que suposava una injecció econòmica per dur a terme un treball de divulgació i formació en innovació educativa per aplicar el sistema entre els socis europeus que en formen part. D’aquesta ajuda s’han estat duent a terme trobades formatives per mostrar a diferents grups de docents com s’aplica Soundcool als centres valencians de referència, com ara l’IES Arabista Ribera de Carcaixent, el CEIP 9 d’Octubre d’Alcàsser i la xarxa d’escoles de música de l’FSMCV.
Aquest projecte, d’orientació pedagògica i divulgativa, dirigit pels doctors en educació Adolf Murillo, Elisabeth Carrascosa i Remigi Morant, conclourà amb l’estrena de Metròpolis, una obra per Soundcool que serà interpretada per alumnes de Secundària, Primària i de la xarxa d’escoles de l’FSMCV i que portaran arreu dels països europeus que formen el consorci del projecte Erasmus+.
Adolf Murillo durant l’assaig de Metròpolis. Foto: Rafa Sanchis
Tanmateix, Soundcool és un sistema tecnològic per a educació musical, però que permet interpretar música. “És un instrument”, resumia el director del projecte, el compositor i enginyer en telecomunicacions Jorge Sastre, professor de la Universitat Politècnica de València. Portar aquest instrument a les aules dels centres educatius era una altra cosa, i en aquesta vessant ‘l’enginyer’ en innovació pedagògica ha estat Adolf Murillo. Soundcool “és una cosa senzilla que pot utilitzar un xiquet, un adolescent i un alumne universitari”, malgrat que al darrere hi ha tot un projecte tecnològic complex, i paral·lelament, per introduir-lo a les aules hi ha un recorregut d’innovació pedagògica perquè el faça plausible per als alumnes.
A Jorge Sastre se li va ocórrer crear mòduls del sistema i interconnectar-los. Aleshores ningú pensava que aquest embrió tindria les dimensions actuals, “allò servia per fer peces senzilles de música electrònica, encara que en el projecte inicial se li donava una utilitat educativa totalment”, revela l’enginyer.
El naixement d’una eina que pot canviar el món educatiu
“Vaig marxar als EUA a estudiar amb Leonardo Balada a la Carnegie Mellon, on Roger Dannenberg, qui també estudià orquestració amb Balada, era professor de Music Computer”, recordava Sastre assegut al costat de Dannenberg fa uns dies al MusicLab CR-209 de l’institut públic, on Murillo està revolucionant l’educació musical dins de l’Educació Secundària. “Tots som fills de Leonardo Balada”, bromejava Sastre qui aleshores duia sota el braç un projecte, redactat i sense nom. Soundcool “li ho posaríem més de deu mesos més tard de començar el projecte”, explica.
El compositor i enginyer Jorge Sastre. Foto: Rafa Sanchis.
No obstant això, aquell embrió li donà per fer quatre estades a la Carnegie Mellon per desenvolupar-lo. Recorda el professor del Diploma de Música Electrònica i Videocreació de la UPV, que “estant a Pittsburgh em proposaren exposar el mòdul que tenia per analitzar freqüències als xiquets. Aquell mòdul, nascut al si de la Universitat Politècnica de València i embrionari del Soundcool, el que feia era mostrar com en les pistes d’àudio podien separar els harmònics del so”.
En un moment donat aquella eina tecnològica, amb finalitat educativa, pren una direccionalitat clara quan Adolf Murillo passa per la UPV, “parlant veiérem que es podia aplicar a la innovació educativa que Adolf plantejava, per això s’hi sumà al projecte des del primer moment. Soundcool comptava des de l’inici amb innovació tecnològica i un recorregut paral·lel d’aplicació en l’educació basat en innovació educativa”.
Un plantejament que en les dues vessants, tecnològica i educativa, compta amb nombrosos estudis, publicacions i hores d’aplicació a l’aula que demostren i avalen els resultats.“A mesura que es desenvolupava la tecnologia vam veure que el seu funcionament era tan senzill que podia ser utilitzat fàcilment per un xiquet de primària, però també universitaris. Igualment, és una eina senzilla per aproximar la música electroacústica als músics tradicionals. Soundcool és tan senzill que poden introduir-se sense caldre estudiar el programa Max”.
Roger Dannenberg fent classes a la Universitat Politècnica de València. (Foto: Jorge Sastre).
Roger Dannenberg ha estat a València i ha volgut veure com està de desenvolupat el projecte i com s’està treballant dins les aules, ja que “arran de rebre l’AICO de la Generalitat per al projecte”, en la seua vessant tecnològica, “hem pogut invitar investigadors de prestigi”, explica Sastre.
Un software gratuït de 15 anys i un milió de descàrregues mensuals
Al costat de Sastre hi ha una de les persones que revolucionà l’educació musical als EUA; també a casa nostra el seu software ha tingut bastant transcendència. Dannenberg deixa entreveure que existeixen paral·lelismes entre el seu Audacity i el Soundcool, quan recorda que “va nàixer com un projecte d’investigació per a veure les formes de les ones del so i els algoritmes, era una eina més aviat de visualització i investigació”, explica el professor de la Carnegie Mellon. L’Audacity abraçà altres camps musicals amb les aportacions de Dominic Mazzoni, qui desenvolupà el programa per fer-lo servir també com a eina d’edició. Ara per ara, Audacity és un software que compta amb 15 anys de vida, nascut al si d’una universitat, de descàrrega gratuïta, on hi ha un equip de gent treballant darrere oferint que hi haja moltes més possibilitats. Aquesta feina continua, reconeix Roger Dannenberg, qui destaca la seua traducció a diferents llengües, fet que “l’han convertit en un software molt popular arreu del món”.
Roger Dannenberg durant la seua visita al MusicLab CR-209 de l’IES Arabista Ribera (Carcaixent). Foto: Rafa Sanchis.
El mateix professor nord-americà es mostra ”sorprès” de l’abast del seu software, quan ens revela que ara té un milió de descàrregues al mes, “mai he conegut una cosa similar amb un software així”, on un dels seus èxits és la gratuïtat, justificada per l’afany per compartir les investigacions. “Hi ha molts altres programes d’edició d’àudio que són de pagament i si volíem competir amb ells havíem d’oferir alguna cosa diferent. Allò que volíem era que la gent el gastara i que pogueren contribuir així a millorar-lo”, explica Dannenberg.
Ací trobem novament un altre paral·lelisme amb l’Audacity, ja que Sastre afirma rotundament que Soundcool “serà gratuït sempre, i això no canviarà”. Ara bé, l’enginyer explica que s’està treballant en un pla de negoci “obligatori per accedir-hi a determinats projectes europeus, però aquest “no contempla suprimir la gratuïtat del software, no sé com ho farem, si oferint llibreries, o una app premium, no ho sé ara, però l’objectiu d’açò no són els diners”, conclou Jorge Sastre qui insisteix que el software ja és una eina que es pot descarregar, “és una cosa oberta a tothom” i, novament com l’Audacity, “està obert perquè la gent puga dir la seua, poder crear i aplicar millores”.
Dannenberg: “Esteu molt avançats pel que fa a tecnologia i educació”
“La música als EUA és molt tradicional i els canvis són molt lents”, respon Dannenberg quan li preguntem per l‘educació americana. En aquest sentit, explica que la seua activitat està ara centrada en desenvolupar el software perquè els alumnes practiquen a casa o tinguen educació musical sense la necessitat de tindre un professor al costat, un tasca duta a terme mitjançant dues companyies la Music Prodigy i la MEI Music. “Les investigacions ens han demostrat que funcionen aquests programes, els alumnes estan motivats i els resultats són bons, però segueix costant temps perquè les idees s’expandisquen”.
Assajant Metròpoli, amb el sistema Soundcool. Foto: Rafa Sanchis.
Girant la vista, la paret-pissarra del laboratori de música de l’IES Arabista Ribera conté fragments de la partitura gràfica de Metròpolis, una peça amb audiovisuals de València que s’estrenarà a diferents països europeus, feta amb Soundcool, gràcies al projecte europeu. “La música que he escoltat m’ha agradat molt i demostra que esteu molt avançats”, reconeix Roger, com li diuen els seus companys, “és fantàstic”, afegeix resseguint la partitura, “molts compositors per explicar els secrets de la música als seus alumnes treballen amb partitures gràfiques, com ací, fins i tot els que treballen de manera més tradicional també fan els seus esquemes per explicar-la. Ara que he vist açò, estic pensant com podríem combinar les sonoritats més tradicionals amb la música contemporània perquè pense que les dues poden coexistir i connectar-se”.
Soundcool camí de la globalitat per via de les universitats americanes
A Roger allò que el va sorprendre de Soundcool fou la seua “facilitat a l’hora d’utilitzar-lo” on reconeix que “no necessites saber música” i encara que cal saber com connectar els mòduls, “té moltíssimes opcions per fer tot tipus de música”, però sobretot, afegeix que ja es troba “molt desenvolupat tecnològicament. Hi ha molts software de música molt potents, però només són per fer una cosa concreta i després es tanca. Soundcool també és molt potent, però obri un gran ventall de possibilitats creatives”.
Foto: Rafa Sanchis.
Una de les fites d’aquest any, per a l’equip de Soundcool, un equip que ara per ara compta amb gent a una banda i l’altra de l’Atlàntic i que continua tenint l’arrelament valencià íntegrament, serà l’estrena de l’òpera La mare dels Peixos, a partir de la rondalla d’Enric Valor, la primera òpera amb Soundcool, tot i que realment és una òpera de cambra amb una durada entre els 20 i 25 minuts que s’estrenarà a finals d’any al Palau de les Arts, es durà també als països del consorci del projecte Erasmus+K2, però “m’acaba de dir Dannenberg que intentarà que s’estrene l’any vinent a la Carnegie Mellon University”, afegeix Jorge Sastre.
Roger Dannanberg treballarà amb el Soundcool, i posarà el seu departament de la Carnegie Mellon a fer la seua per exportar el software a les escoles nord-americanes. Des d’una vessant tecnològica el desenvoluparan perquè els usuaris puguen emprar-lo des del mòbil o la tauleta electrònica sense la necessitat d’un ordinador connectat per wi-fi, faran algun canvi d’aparença (interface), i l’implementaran perquè siga una tecnologia que funcione en qualsevol cercador d’Internet, ens enumera el professor.
Foto: Rafa Sanchis.
Soundcool posarà València en el mapa: concerts i òperes
“En abril farem un concert”, remarca Roger, “però tocaran des d’ací, des de València amb Soundcool i transmetrem el senyal a la Carnegie Mellon amb la participació de gent d’arreu del món. Serà com el Global Net Orchestra on participaran gent d’arreu del món, a la vegada, un concert mundial amb Soundcool”.
Crear La mare dels peixos fou una idea d’Adolf Murillo, qui encoratja Jorge Sastre perquè aplique la seua faceta de compositor a aquest projecte d’envergadura, però alhora, el compositor valencià implica Dannenberg perquè componga una part i cree elements audiovisuals. Al capdavant d’aquest projecte operístic també està Stefano Scarani qui és el director dels audiovisuals i Leopoldo Amigo qui s’encarregarà també d’una part de la música. “És realment un equip per encarar tots els aspectes de l’òpera”, exemplifica Sastre qui ens revela detalls de l’òpera, la segona que s’estrenarà a les Arts d’un compositor valencià i viu, ja que en maig s’estrenarà Kafè Kafka de Francisco Coll.
>
La mare dels peixos (fragment).
Foto: Rafa Sanchis.
Es nota que Roger està satisfet per com s’ha trobat un projecte que d’alguna manera va veure nàixer, a través del seu creador Jorge Sastre, al mateix temps que se’l veu convençut que està també “sorprès pel Soundcool”, i afirma que “és una eina molt poderosa que pot tindre molta popularitat”.
Entre elogis, Dannenberg adverteix que malgrat la trajectòria del seu software, l’Audacity i la transcendència que té en l’educació i en el món de la producció musical, “quasi ningú sap d’on ve”, és a posteriori, quan l’usuari ha trobat el software, en alguns casos diuen “això ho han fet a la Carnegie Mellon University (Pittsburgh, EUA)”. Per tot això, amb semblant seriós afegeix “si voleu que el software estiga associat a València cal que el govern li done suport ja, perquè en el nostre cas no passa, ningú sap d’on ve”.
Soundcool, estendard de l’educació pública
L’activitat al voltant d’aquest projecte és frenètica, però ho serà més tot just ara que el software mamprèn una trajectòria internacional, amb les seues peculiaritats de gratuïtat, d’innovació tecnològica i innovació educativa, representa sens dubte un dels majors èxits de l’educació pública valenciana.
Sastre recorda que l’any passat van dur el projecte a la Conselleria, encara però no comptava amb el suport europeu ni s’ensumava la participació nord-americana, tanmateix el creador i professor explicava que abans de primavera, ara fa un any més o menys, es féu una presentació del sistema amb professors als quals se’ls va oferir diversos tallers. Aquella presentació comptà amb el Soundcool, on destacava pel grau de complexitat per damunt d’editorials i pàgines webs educatives. Eren altres temps, i amb altres directrius pel que fa a la presa de decisions de la Conselleria d’Educació.
Alumnes de primària fent servir Soundcool amb les seues ‘tablets’. Foto: Rafa Sanchis.
Donades les dimensions que està adquirint Soundcool, ens fa pensar que davant l’anunci de la Conselleria de celebrar la #PrimaveraEducativa el proper 13 de maig, una fita on es “pretén fer visibles els projectes educatius innovadors que es duen a terme als centres” del País Valencià, uns dies on “l’educació valenciana omplirà d’exposicions amb treballs d’alumnes, estands amb tallers, presentacions de projectes i tot tipus d’experiències que milloraran la qualitat de l’ensenyament en el sistema educatiu valencià”, tot plegat fa pensar que Soundcool comptarà amb un merescut suport del conseller, i fins a cert punt, un privilegiat tractament com a projecte més ambiciós i transcendental nascut a l’educació púbica en els darrers anys.
Tanmateix, el mateix creador, Jorge Sastre, confirma que “no ens han dit absolutament res, encara que esperem que ens diguen alguna cosa des de Conselleria”. Puntualitza que “les institucions s’han implicat perquè ens han dit que ens deixaran el Palau de les Arts per fer l’òpera i per aconseguir el projecte de la Generalitat (AICO), i la Conselleria ens signà un document dient que els interessava el projecte”, palesant que en moments puntuals hi ha hagut una implicació. Així i tot, Soundcool podria servir de plataforma, de mostra de potencial, una marca valenciana d’un sector, l’educatiu menyspreat fins ara, el qual seguint fil per randa el procediment de menysprear allò fet a casa ha estat reconegut abans per universitats estrangeres que pel mateix sistema valencià.
Foto: Rafa Sanchis.
¿I si Soundcool fóra un sistema per a ensenyar Matemàtiques o Valencià, viuria aquests èxits i reconeixements en la quasi clandestinitat com ho està fent al País Valencià i tindria molt més suport de la Conselleria?, ens preguntem davant els creadors d’aquest sistema. Sastre és mostra molt dubtós, rumia la resposta i afirma: “Crec que no”. No obstant això, afegeix “és obvi que a la música se l’ha injuriat un poc, i que no se li dóna mai el suport suficient. Però Soundcool amb la música i les projeccions de vídeo es transforma en un espectacle, i això ho converteix en una cosa molt més atractiva que no si fóra per a altres matèries. Els resultats són immeditats i són molt més atractius”.
Soundcool posarà a València en el mapa, almenys a nivell tecnològic i educatiu, i així ho confirmen amb rotunditat els seus creadors, no sense abans recordar allò que Roger Dannenberg advertia sobre l’error que es va cometre amb l’Audacity i l’absència de suport local, “si volem realment que Soundcool represente un èxit de la societat valenciana, que es vincule amb València, això cal començar ja a publicitar-ho. I les institucions haurien de donar-nos suport de forma total perquè això succeïsca, perquè sinó passarà com amb Audacity, una cosa fantàstica però que ningú sap d’on ve”.
En condicions normals, atesos a les circumstàncies del potencial del software i de la trajectòria que enceta, la Conselleria d’Educació té amb Soundcool un èxit a tocar de la mà.
