Sergi Tarín / València.
La societat valenciana s’ha convertit en laboratori i camp de batalla per a un debat d’àmplia volada: el suport institucional a la tauromàquia i les qüestions ètiques que se’n deriven. Un fet natural si s’atén que el Partit Popular va convertir la festa dels bous en qüestió d’alta política i que arribà al clímax amb l’aprovació, en vespres de les eleccions de maig de 2015, de la llei de senyes d’identitat (derogada el passat octubre) que, entre d’altres qüestions, impulsava els tràmits per a convertir els bous al carrer en Bé d’Interés Cultural (BIC).
El principal promotor d’aquella normativa fou Luis Santamaría, exconseller de Governació, qui assistí este diumenge a la manifestació en favor de les corregudes de bous organitzada per la Unió Taurina de la Comunitat Valenciana i que aplegà vora 10.000 persones al centre de València. Entre elles, la presidenta del PP regional, Isabel Bonig, i l’excap del Consell, Francesc Camps. La marxa fou contestada amb diverses protestes d’associacions animalistes i de particulars que prepararen dissabte i diumenge performances i concentracions per a demanar “unes Falles sense sang”.
Un pols a camp obert que demostra la intensitat del debat a terres valencianes. Si fort va ser l’arrelament de la cultura dels bous en temps del PP, també intensa ha estat la desvinculació de molts ajuntaments en arribar forces d’esquerra. Un dels primers consistoris a allunyar-s’hi va ser el d’Alacant, governat per un tripartit conformat per socialistes, Compromís i Guanyar, marca local de Podem. Precisament la darrera formació, en boca de l’edil Marisol Montero, titular de Joventut i Protecció Animal, confirmà, en juliol de 2015, la retirada de subvencions a la plaça de bous, cosa que, segons han reconegut associacions defensores de la tauromàquia en diversos fòrums, els condemna l’ostracisme.
De fet, són les ajudes públiques les què sostenen una festa en decadència. Entre 2003 i 2013 s’ha observat, segons el partit animalista PACMA, un descens del 36,62% de corregudes de bous i enquestes com la realitzada per l’organització World Animal Protection destaquen que el suport a la tauromàquia ha caigut entre un 19% i un 30% en els últims 3 anys i que el 84% dels joves entre 16 i 24 anys rebutja la festa dels bous. En eixe sentit, el consistori alacantí ja ha anunciat no sols la retirada d’ajudes al 2016, sinó la no renovació a partir del 2017 del contracte d’explotació de la plaça de bous a una empresa privada. D’esta manera, l’espai retornarà a l’Ajuntament, des d’on s’han compromès a no cedir-lo “per a activitats que comporten el maltractament animal”.
A més són molts els pobles valencians que han prohibit actes taurins. Aldaia va decidir per referèndum, el passat novembre, desterrar els bous al carrer. La mateixa decisió que van prendre Alaquàs, Gandia, Alzira i Xàbia. I Llíria reduí les celebracions taurines de 10 a 4 dies. I a Xàtiva, Sueca, Simat, Tavernes de la Valldigna, Benifaió, Silla, Xirivella i Dénia hi ha previstes consultes al llarg de 2016. D’altra banda, Albal i Oliva no han prohibit els festejos, però sí que han retirat les subvencions a les penyes. Val a dir que, segons l’Agència de Seguretat de la Generalitat Valenciana, al 2015 hi hagué al voltant de 8.200 festejos de bous al carrer o semblants i que el 52% dels municipis s’hi acolliren.
Però l’última mesura plantejada ha estat este dilluns per part de Joan Ribó, alcalde de València, qui ha demanat corregudes a la portuguesa, sense sacrificar l’animal, “per a poder fer una síntesi entre el festeig i el respecte a la vida”. Un proposta que ha comptat amb la crítica negativa de PACMA, la presidenta del qual, Silvia Barquero, ha assegurat que a este tipus de corregudes “també es claven banderetes al bou i finalment se’l mata fora de la vista del públic”. Segons Barquero “cal valentia política per a fer fora d’una vegada un espectacle anacrònic que compta amb un rebuig social generalitzat”. En eixe sentit, ha citat l’enquesta d’Hàbit i Pràctiques Culturals del Ministeri de Cultura, on s’assenyala que, al llarg de l’any, un 8,5% del espanyols acudeix a una correguda. A més, segons l’agència internacional IPSOS MORI, el 57% dels adults espanyols (entre 16 i 65 anys) deplora les corregudes de bous.
