Ahir ens féiem ressò del manifest que emetia Acció Cultural del País Valencià #fempaísvalencià el qual començava fent memòria del “malgovern” viscut pels valencians “després de vint anys”. La publicació del manifest no ha estat una acció aïllada, sinó que forma un tàndem amb l’anunci de la mateixa ACPV de l’acte organitzat per al proper 23 d’abril a la Plaça de Bous de València. La finalitat de totes dues iniciatives és ben senzilla, ja que no pretén una altra cosa que “visibilitat”: amb la crida a adherir-se al manifest i a reservar ja l’entrada per a l’aplec i omplir la plaça de bous, “cal fer visible que la societat valenciana està a favor d’un País Valencià modern, reconciliat amb la seua llengua i que aposta per la cultura, i que això s’ha de traduir en fets”, ens explica Toni Gisbert, secretari d’ACPV.
“La llista dels greuges que podem fer com a valencians és molt llarga. Han sigut uns anys en què uns pocs construïen el seu paradís particular destruint el país, tant a través del malbaratament de la riquesa com de l’acumulació de despropòsits en la gestió”, afirma el manifest, i és clar que aconseguir el canvi polític ha estat una fita meritòria com a societat. Però, emfatitza Gisbert “amb fer fora el PP no n’hi ha prou. Perquè encara no hi ha una RTVV, ni veiem TV3, la Llei d’Ús caldria revisar-la, etc”, destaca Gisbert.
“Toca ja acabar amb els laments i els retrets, però no amb la cerca de responsabilitats. El dol ha finalitzat. No podem dedicar-li més temps, el necessitem tot”, continua el manifest. “Aviat hi afegirem un decàleg de mesures més concretes” puntualitza Toni Gisbert. “Però primer cal fer evident que hi ha una necessitat de guanyar nous espais per a la llengua i la cultura, i sectors socials molt nombrosos que hem treballat per això durant 20 anys, que hem contribuït al canvi polític, i que continuarem treballant en la mateixa direcció”.
“Un país més culte, més just, més bonic. On els xiquets puguen créixer amb el goig d’aprendre qui són i per què. On els nostres creadors siguen reconeguts i puguen alçar als seus muscles els qui vinguen darrere. On la nostra cultura i la llengua pròpia tornen al lloc que els correspon”, desitja el manifest.
I continua: “Ho hem estat fent durant aquestes dècades d’ignomínia, desenes, centenars, milers de persones que hem treballat perquè els ciments de la nostra societat no s’enfonsaren tot i els forts sotracs a què ens ha sotmès el malgovern”.
I ara, afegeix ací Gisbert, “si la plaça de bous està plena i si la societat civil, les associacions i persones amb preocupació per la llengua i la cultura, s’adhereixen, tant el manifest com l’aplec de la Plaça de Bous, haurem fet un primer pas molt important. Perquè sense visibilitat, no és possible aconseguir avanços”.
És per això que el manifest, al qual persones i col·lectius podran adherir-se fins al 23 d’abril, finalitza així: “El nostre govern ha d’aportar solidesa institucional als ciments que des del carrer hem estat construint durant anys” per aconseguir “un país on siga fàcil que ens reconeguem i ens reconeguen. Un país on siguem més feliços perquè se’ns respecta des del que som. Fem un país més nostre. Fem País Valencià”.
