Els estudis són concloents: la gran majoria dels que han vist una pel·lícula al cinema en 3D amb ulleres per a aquest tipus de tecnologia, considera que l’experiència és dolenta i no la repetirien. Una majoria significativa afegeix que almenys en alguna pel·lícula, han tingut mal de cap.
L’equip de Dmitriy Vatolin ha treballat durant 8 anys analitzant un total de 105 pel·lícules i ha acabat per dictaminar que quan veiem un contingut 3D cada ull percep el contingut per separat creant una sensació de profunditat quan les dues imatges es combinen en la ment. Així mateix el mal de cap procedeix de certes imatges errònies que s’envien a l’ull i que quan arriben a la ment no “quadren”. El problema principal es troba en la qualitat de les ulleres i en els fotogrames erronis en les pel·lícules.
En resum i tal com han indicat els investigadors de la universitat russa queda un llarg camí per millorar les sensació de 3D al cinema, perquè de les més de 100 pel·lícules analitzades es van detectar aproximadament 10.000 escenes amb problemes.
