El Castell de Borriol un BIC en ‘ruïna imminent’ que necessita empara de la Conselleria

L’alcalde Silverio Tena demana ajuda a la Conselleria per a actuar sobre el Castell de Borriol
22 març 2016 01:00h
RedactaVeu / Sixto Ferrero / Borriol

El Castell de Borriol (la Plana Alta) fou declarat BIC en 2003. Aleshores, el text incoat descrivia tant el castell com el terme que ocupava, la població de Borriol, com un lloc “ocupat des d’època ibèrica”, una afirmació demostrada per les troballes de ceràmica recuperades.

La seua torre, erigida sobre la part més alta del cim, ubica la història en l’època romana. El seu ús però es justifica per la seua “immediatesa amb la Via Augusta, que passa als peus del castell, i la visió”, detalls que “probablement convertien la construcció  en una torre de vigilància enllaçada visualment amb altres de la comarca”, fins i tot se’n diu que tenia la funció de “garantir la seguretat viària”.

El castell s’alça damunt de la roca calcària dominant el poble, als peus del qual s’hi troba la Moreria, un nucli també en situació preocupant pel que fa al seu estat de conservació.




No obstant això, els estudis apunten que malgrat el probable origen romà de la torre, el castell és d’origen musulmà, encara que es troba bastant reformat per la posterior conquesta cristiana, considerant-se així una construcció d’origen musulmà de trets medievals. Ara per ara aquest emblemàtic castell, com tants d’altres que recorren el País Valencià, es troba en situació de “ruïna imminent”.


L’alcalde de Borriol, Silverio Tena (Compromís), demanarà formalment a la Conselleria de Cultura que s’implique en “l’estat de ruïna imminent” del Castell, que és “l’emblema patrimonial del municipi i viu amb l’amenaça de malmetre’s més, si es jutja pels despreniments patits en els últims anys d’alguns murs situats en la part posterior de l’edificació castral”, explica Tena.

Per aquest motiu, l’alcalde de la localitat ha encarregat la redacció d’una memòria valorada a l’arquitecte municipal, Carlos Navarro, per a l’edificació dels accessos al Castell, com a primera fase per a poder garantir l’accessibilitat al recinte per a futures intervencions arqueològiques i arquitectòniques, així com per a procedir al tancament del recinte perquè no es produïsca cap incident entre els visitants que hi accedeixen caminant.


Des de l’equip de govern mantenen que “és intenció de la corporació municipal la posada en valor d’aquest edifici declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) així com la seua restauració, per a la qual cosa es preveuen unes actuacions a fi de garantir l’accés, i intentar evitar la degradació que està patint”. És per això que a partir de la memòria valorada es pretenen estudiar les possibilitats de condicionar i controlar les entrades al Castell.

Un projecte de l’equip de govern és “que siga visitable”, ens declara l’alcalde, “perquè el Castell és la simbologia del poble”, però donades les circumstàncies caldrà projectar-ho “almenys per fases i, on no es puga passar per l’orografia, mirar de posar un balcó on la gent puga gaudir de les vistes de la comarca que són fantàstiques”.


 
El Castell però fou envaït per les cabres en 2012, fent ús del seu territori lliurement, en plena temporada de zel. “S’aproparen a les cases del poble”, ens explica Tena, i aleshores, l’anterior equip de govern de PP “consultà la Conselleria i el SEPRONA” però, més aviat “per saber què fer si algú se li ocorria matar els animals”, unes cabres que semblaven “no tindre por de la gent, que s’apropaven fins quasi a tocar”, recorda l’alcalde qui afegeix que “més tard ningú sap on anaren les cabres, encara de tant en tant se’n veu alguna, però allà dalt ja no hi són”.

Un Pla Director de 2008 “al calaix”

L’any 2008, l’Ajuntament va encarregar un Pla Director del Castell de Borriol i de la Moreria als tècnics J. Ignasi Gil-Mascarell Bosca i a Fermí Font Mesquita. En el susdit document s’establia un pla de fins a sis etapes d’actuació. Però, malgrat la declaració de 2003 del BIC i el Pla Director “mai es va fer res, fins i tot el Pla Director es posà al calaix”. Silverio Tena ho qualifica com “una deixadesa cap al símbol més important”.

La solució adoptada i els treballs a realitzar per a condicionar els accessos es resumeixen en la recuperació, neteja i desbrossament de la senda original, col·locació de baranes de protecció i portes d’accés, col·locació de passarel·les d’accés a l’interior del recinte i reparació de la torre posterior, aquesta ens indica Tena “està molt malament”, i necessita una intervenció urgent.




Amb la relació de treballs descrita es considera que pot garantir-se l’accés al recinte tancat de forma segura per a posteriorment continuar escometent més actuacions. Per això, a pesar de tindre un accés des de la zona de la Moreria complicat i difícil, el projecte promogut per l’actual corporació municipal, se centra en l’accés des de la part posterior del Castell fins a la porta d’entrada, així com una xicoteta intervenció en la torre posterior a causa del seu estat actual. Al final, i a llarg termini, seria aconseguir “que fóra visitable".


Tanmateix, amb la situació econòmica actual, “aquest consistori no pot fer front a les etapes descrites en el projecte esmentat, si bé considera primordial i necessari l’actuació inicial que permeta en un futur poder continuar treballant per recuperar aquest element arquitectònic i històric de gran valor paisatgístic i cultural”. Ja han mantingut reunions amb la Conselleria per transmetre el projecte de l’actual equip i esperen “una implicació” de l’administració. “Mai hem rebut un euro de la conselleria per solucionar el problema del Castell, però és cert que tampoc s’havien molestat fins ara”, diu Tena, per això “l’administració està un poc en deute amb nosaltres, en aquest sentit”.


Sense dubte, Borriol, amb una població de 5.200 habitants, té un deute acumulat que complica l’execució, ja que quan entrà el nou govern de progrés el deute duplicava la mitjana de la demarcació de Castelló. “Comptem amb un pressupost de 4.200 milions a l’any, però quan entràrem en les darreres eleccions, ja s’havien gastat 3’6 milions del pressupost”, exemplifica l’alcalde de Borriol.

Segons Tena "en l’actualitat, l’estat de l’accés en el seu tram primer, que va des de la porta de control fins al mur coratxa, està molt perillós al disposar-se únicament d’un xicotet pas de vianants de menys de 80 centímetres, amb un tallat vertical de mes de 30 metres d’altura, per la qual cosa no es pot accedir amb la seguretat necessària", qui conclou que “aquest és el principal motiu pel qual l’Ajuntament ha accelerat la petició davant Conselleria”.


 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next