Oltra emociona els assistents a La Nau apel·lant als valors fundacionals de la UE

Dilluns passat, el Paranimf de la Universitat de València acollia l’acte en defensa dels refugiats organitzat per l’Institut de Drets Humans de la UV
23 març 2016 01:00h
MAP / València

A l’Aula Magna de La Nau es donaren cita el passat dilluns el catedràtic de Filosofia del Dret, membre de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València i columnista de La Veu Javier de Lucas, junt al politòleg francès Sami Naïr i la vicepresidenta del Consell Mònica Oltra. Tots tres compartiren taula i dialogaren sota la moderació d’Antonio Ariño, catedràtic de Sociologia i vicerector de Cultura i Igualtat.

No podem evitar començar pel final, perquè encara estem tremolant per la intensitat emocional que ens deixà, sobretot, l’apel·lació a l’Evangeli que va pronunciar la vicepresidenta.

Aquesta dona va estar immensa, tot i que en valencià també ho hagués pogut aconseguir. Sap perfectament filar-se per la pell, fins i tot, d’aquells que ja estan molts anys protestant contra la barbàrie, d’aquells que se’ns pressuposa certa corfa per aguantar, una vegada més, els relats de les atrocitats a les quals som capaços (els humans) de perpetrar en nom de no se sap quines causes.


Sami Naïr, Mònica Oltra, Antonio Ariño i Javier de Lucas. (Foto: de Lucas).

Hem de reconèixer que Mònica ens va tocar el moll de l’os. No debades és la polític més important del Consell; l’acte de dilluns estava fet per al seu tall. Això ho sabia i no va deixar passar la possibilitat de posar-se en la butxaca un munt de persones, les quals, en acabar, li brindaren dempeus, un merescut i llarg aplaudiment.

El soroll final de tots aplaudint era el soroll de la repulsa més absoluta  cap a unes polítiques tan ben explicades per Sami Naïr i Javier de Lucas anteriorment, les conseqüències de les quals van ser magníficament relatades per la vicepresidenta.

Mònica Oltra sols està vuit mesos de vicepresidenta del Consell però, això sí, molts anys fent-se sentir i treballant per convèncer molta gent. A les clares, això de manejar els inputs emocionals de l’auditori és una de les seues millors característiques. A més, si el que ens conta és l’experiència viscuda en   primera persona en el viatge que la delegació valenciana va efectuar a l’illa de Lesbos i als camps de refugiats, el relat és emocionant al temps que dramàtic i humà.


Acte en defensa dels refugiats a l'Aula Magna de la UV.

Perquè d’això es tractava. De posar damunt la taula la dosi d’humanitat necessària per adobar-se amb les intervencions prèvies de Sami Naïr i Javier de Lucas. Aquest últim, de manera il·lustrativa va assenyalar el problema dient “amb totes aquestes morts, és Europa qui naufràgia. Una Europa que ofega els valors que la veieren nàixer sota la desnaturalització dels drets humans, els quals passen a ser mercaderies, ja que els propis refugiats es converteixen en això, en mercaderia”. Així mateix, el professor de Lucas, col·laborador d’aquest diari digital, seguia denunciant la “il·legalitat i ineficàcia” de l’Acord UE/Turquia, un tractat en el qual “es buida de contingut el mateix dret a l’asil, es violen els articles 18 i 19.1 de la Carta Europea de Drets Fonamentals i es converteix en paper mullat el Conveni de Ginebra de 1952 sobre l’estatut del refugiat”. El professor de Lucas conclogué assenyalant que “si no ens lliurem de governs com el que tenim a Espanya, no aconseguirem que es faça allò que alguns ja estan fent perquè puguen vindre les persones refugiades”.

Per la seua banda, el professor Sami Naïr, després d’una extensa exposició sobre la política europea dels últims anys, qualificà l’acord de la UE amb Turquia com un “regateig que no funcionarà”. Cità igualment el filòsof Jürgen Habermas i el seu “xovinisme de la prosperitat” per evidenciar així que la UE “està en la línia de: primer solucionem allò que és nostre i després ja veurem”, ja que amb això, afegí, “s’està passant per damunt de les seues pròpies normes fundacionals, convertint la il·legalitat en regla i la legalitat en excepció”. 

Però tornant al principi d’aquesta crònica, el qual parla del final de l’acte al Paranimf, hem de subscriure les paraules de Mònica Oltra, en forma de denúncia i autoinculpació col·lectiva a propòsit del “la condemna a què ens lliurarà la història per no haver sabut restituir els valors fundacionals de la Unió Europea i per no trobar les pàgines de l’Evangeli”.


 
next