Ha mort Johan Cruyff després de no superar un càncer. La família ha demanat intimitat durant el procés de dol. La xarxa i els mitjans ja omplen portades sobre un personatge que va significar un abans i un després del futbol català. De personalitat inquietant, Cruyff va enamorar-se de Catalunya tot i que mai es va atrevir a parlar en català en públic o als mitjans. Malgrat algunes sortides de to, fruit del seu tarannà fatxenda, directe!cat us ofereix un recull amb 10 cares, potser no tan conegudes de Cruyff, en defensa de Catalunya i la seua llibertat.
1- Defensar el fet català als anys 70
Johan Cruyff va arribar al Barça quan l’Estat espanyol encara patia la dictadura de Franco; de seguida, però, va entendre on es trobava i en diferents entrevistes, durant els anys 70, va defensar el fet diferencial català, també exercint d’ambaixador català al seu país, Holanda.
2- Un conflicte real
Més recentment, quan ha hagut de contestar preguntes de periodistes espanyols sobre el procés català, Cruyff va defensar que l’anhel de llibertat català no era res nou ni un deliri d’Artur Mas, arribant a afirmar que quan ell va arribar, fent enrabiar els periodistes de la Meseta, el conflicte entre Catalunya i Espanya ja existia.
3- El seu fill es diu Jordi
L’exemple més clar de la ‘catalanitat’ adoptiva de Cruyff es va produir l’any 1974, quan va anar al registre per a inscriure el seu fill com a ‘Jordi’, però el funcionari franquista de torn li ho va impedir al·legant que no era un nom espanyol. En aquella ocasió, Cruyff va patir en la seua pell la intolerància espanyola cap al fet català i l’odissea per a aconseguir que finalment el seu fill pogués ser inscrit com a Jordi, fet que va agermanar per sempre Cruyff amb la nostra identitat.
4- La valentia contra el règim
Cruyff va entendre la situació de submissió que patien el poble basc i català. En aquell moment, l’efervescència independentista era més activa a Euskadi que aquí (just al revés d’ara) i l’holandès ho va tenir clar. Recentment en una entrevista amb Risto Mejide explicava que en la seua etapa com a entrenador va fitxar 4 jugadors bascos perquè en aquell temps “els jugadors catalans no eren prou valents. Ara ja és diferent”.
5- Jugar amb la selecció catalana en ple franquisme
Abans de ser-ne el seleccionador, tot i ser holandès, Cruyff va demostrar el seu sentiment de catalanitat quan va jugar dues vegades amb la nostra selecció. La primera va ser l’any 1973, en un partit que enfrontava Catalunya contra estrelles de la Lliga per a recaptar fons contra unes inundacions a Múrcia. La segona vegada fou l’any 1976, quan va participar en un Catalunya-Rússia al Camp Nou.
6- Entrenar la selecció sense cobrar
El fet que Cruyff entrenés la selecció catalana la va situar en el punt de mira europeu. A més, ho va fer “sense cobrar ni un euro”, tal com va expressar el president de la Federació Catalana del moment, Jordi Casals.
7- A favor del dret a decidir
Cruyff va donar suport al dret a decidir de Catalunya explícitament en un documental que va emetre TV3. L’exjugador i exentrenador del Barça i el president Mas van assistir a la presentació de la pel·lícula ‘L’últim partit’, dirigida per Jordi Marcos, que narra els 40 anys de Cruyff a Catalunya. Va mostrar-se, conseqüentment, a favor del 9N.
8- Amb l’esport català
Johan Cruyff es va sumar, entre altres personatges del món de l’esport, a la plataforma ‘Guanyarem’ en defensa de l’esport català. Una plataforma que, entre altres objectius, pretén la internacionalització de la marca ‘Catalonia’ i fer oficials les seleccions catalanes i construir un esport referent al món.
9- La família a Catalunya
Des de la seua arribada al Barça, Cruyff es va enamorar de Catalunya i de la ciutat de Barcelona. Ell i la seua família viuen a la capital catalana des de 1973, amb un període d’interrupció de sis anys des de desembre de 1981 i fins a gener de 1988. Els seus néts, com el seu últim fill, són catalans.
10- Creu de Sant Jordi
Per la seua tasca a l’esport català, la internacionalització del procés i per haver estat un referent del futbol mundial, el 2006 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
