No pensen que el jazz lliure, avant-jazz o la lliure improvisació són coses d’ara. Allò que els més intransigents titllarien de cosa de la modernitat, de moderns. O una cosa que s’acaben d’inventar, d’ara. No és així. Aquestes modalitats de jazz, que es contagien, que conviuen o es retroalimenten tenen un recorregut que sobrepassa els cinquanta anys. Com és habitual, a València ens vam assabentar tard. Tenint en compte que les manifestacions musicals de què parlem són de les més transgressores, però, qualifiquem-les amb simpatia, i diguem doncs que són manifestacions artístiques que exigeixen una audició crítica i una expressió explosivament creativa, a València encara no compten amb l’atenció que es mereixen.
Malauradament, València no és ciutat on haja campat la contemporaneïtat amb disbauxa quan, si més no, l’únic festival de música contemporània que acull el cap i casal, l’Ensems, s’ha regirat paulatinament en un festival per a modernistes atrevits. A poc a poc ha anat perdent, fins ara, la seua funció de taulell o mostrari de “música rara” que a València i a altres indrets s’han anat fent en la seua vesant (estètica) més actual. O, dit d’altre mode, s’ha convertit en un festival per a oients que es complauen amb Kandinski o, fins i tot, amb Paul Klee, però no suporten Boulez i ni es plantegen escoltar una obra espectralista (quan l’estètica ja parla de post). Naturalment, sense espais, ni públics ni privats, i extingit el Club Diario Levante, que dirigia un dels principals exponents valencià del free-jazz, la contemporaneïtat musical més radical, entenent-la com allò més present i actual, ni es contempla ni es debat.
Un d’aquest espais, una mena de club de sofistes de la contemporaneïtat, és el Pluton.cc. Ubicat modestament al barri del Pilar, antigament Velluters, és l’únic lloc del cap i casal que aposta per donar cabuda a la lliure improvisació. Una música de tall intimista, però d’explosió immediata i de barreja reflexiva. Tan abstracta i suggestiva o tan perdurable en el còrtex com fungible en el temps. La improvisació lliure és tot una filosofia, un modus vivendi plausible, que no dificulta l’entesa, sinó que proposa idees per a la posterior reflexió.
Fa un més i escaig, el Pluton acollí el concert de Josep Lluís Galiana amb els saxos i el violoncel·lista japonès Tomiya Tetsuro, un duet d’improvisadors inèdit al País Valencià i l’Estat; hui, però, a les 20h i al Pluton.cc, l’aparionat duo valencià Transitions, format pel percussionista Avelino Saavedra i el saxofonista Josep Lluís Galiana, proposa afegir-ne dos improvisadors, formant així novament un conjunt inèdit amb el trombonista berlinès Matthias Müller i el saxofonista madrileny Ricardo Tejero. Un quartet que barrejarà dos dels màxims exponents valencians amb dos dels principals improvisadors del panorama europeu.
La improvisació lliure no necessita espais ampul·losos ni rituals vuitcentistes, però sí que li cal atenció i sinèrgies amb disciplines artístiques paral·leles. Tal vegada aquests espais ja existeixen al cap i casal, només que fins ara no han tingut orelles crítiques o s’han entretingut contemplant la llum de la Malva-rosa.
De moment Pluton.cc col·labora amb esforç en mantindre la dita: a València tenim de tot com a les cases riques. Però, tenim d’algunes més que d’altres.
