L’editorial Ulleye presentarà el proper divendres 1 d’abril a la Casa de Cultura de Xàtiva, a les 20.00 hores, el llibre de Salvador Catalá: Xàtiva i Jose Aragonés: estudi del pensament d’un jove artista republicà(1907-1950). José Aragonés va sofrir la “repressió franquista i la memòria històrica el va condemnar a ser un escultor de làpides al carrer de la Reina”, expliquen autor i editorial, però a més afegeixen que “els seus veïns el consideraven com un poc desequilibrat”, és per això que “ningú s’aturà a pensar en el seu passat, ni tan sols la sacrosanta Transició”.
“Xàtiva va recuperar la democràcia, i va organitzar homenatges institucionals a companys artistesde la seua generació, com Bolinches, Renau, Carreño…, però increïblement es va oblidar de Jose Aragonés”, qui, segons l’estudiós “fou un intel·lectual, escultor i pintor d’un art revolucionari”, entenent l’art “com a instrument de canvi social, defensor de l’educació en valors, de l’ensenyament professional, de la coeducació, la igualtat de sexes, del pacifisme, de la necessitat d’eradicar la violència a l’escola, les llars, i la política, va defensar l’eugenèsia, la planificació familiar, i que només Espanya seria una veritable democràcia política i social, amb una República d’esquerres”.
“Impulsor de l’art antifeixista”
En el mateix sentit, Català explica que Aragonés “va encarnar l’esperit d’aquells joves republicans que lluitaren per un país millor. La modernitat del seu pensament el situà a l’avantguarda intel·lectual dels anys 30, fins que arribà la guerra, on va impulsar l’art antifeixista”.
“Corresponsal de guerra, escriptor de trinxera i altaveu en el front, per aconseguir la unitat de tota l’esquerra enfront del feixisme”, aquestes són les feines que Aragonés escometé per a posteriorment ser “condemnat a mort”, encara com “se li va commutar per una pena de presó on va sofrir la tortura psicològica del joc de ser afusellat, i posteriorment va patir desterraments, fins que pogué tornar a Xàtiva sota llibertat vigilada.
Aragonés, “un desequilibrat”
“La por desequilibrà per sempre la seua ment, i el va portar a visitar el psiquiàtric en nombroses ocasions. Se’l va condemnar a morir en vida. No va poder escriure més en defensa de l’art revolucionari, participant només en la vida artística de la ciutat com un artesà sense missatge”, conclou l’autor, qui afegeix unes últimes dades, sense revelar tot allò que amaga aquest estudi, “en els anys seixanta intentà crear una societat valencianista que rescatarà l’art i la cultura local, i en els anys 70 va viatjar a Mèxic, per saludar el company Siqueiros, el pintor al qual ajudà a eixir d’Espanya. Ell no va voler prendre el camí de l’exili a Mèxic per amor. No va voler deixar sola a Cinet Camús, la dona i companya d’aquelles lluites, en defensa també de la igualtat de gènere”.
