El pintor ha confessat sentir-se “emocionat” per la inauguració, ja que li ha permés tornar al “lloc màgic” dels seus anys d’estudiant, ja que l’actual centre expositiu ocupa les sales annexes d’on estava l’Escola de Belles Arts, on l’autor va donar els seus primers passos en el món creatiu.
La mostra feta en col·laboració amb la Galeria Marlborough, serveix a més per obrir el cicle ‘L’habitació de les muses’, que pretén aprofundir en la faceta més íntima d’artistes consolidats. Genovés ha comentat que no és un autor “mitòman” i no té “objectes preferits”, per la qual cosa, quan li van proposar aquesta idea, va pensar que el millor que podia fer era revelar la seua obra inèdita, fruit dels quadres que ha anat guardant o, que seguint les seues ordres, ha anat “robant” la seua família, ha fet broma.
El resultat és un conjunt de 57 peces -55 olis i dos escultures- que dibuixen una panoràmica de la producció de l’autor valencià des dels anys 60 fins a l’actualitat. En aquestes escenes tornen a aparéixer les multituds que han poblat els treballs de Genovés al llarg de tota la seua carrera.
S’ha mostrat “encantat” de poder exposar-les i de fer-ho, sobretot, en un espai com el remodelat Centre del Carme, que li recorda el seu període de formació. “és un lloc per a mi màgic, la llavors Escola de Belles Arts estava al costat i als alumnes se’ns prohibia entrar ací perquè deien que estava en mal estat, però era l’excusa perquè en aquells temps de dictadura terrible tot estava prohibit”, ha evocat.
Cadires davant dels quadres
Davant de les obres, s’han col·locat cadires amb la finalitat d’animar el públic a aturar-se davant de la peça i observar-la amb atenció. “Cada persona dedica una mitjana de quatre segons i mig a mirar un quadre i això és una aberració; quan algú veu un quadre meu, em diu que és interessant però quan se’n va m’està insultant perquè jo he estat treballant un mes; és com si algú diguera que una pel·lícula és interessant sense veure-la o sols llegir la portada d’un llibre”, ha argumentat.
“Per què la pintura sempre es veu dret i de manera dolenta?; això és falta de cultura visual”, s’ha preguntat Genovés, qui ha afegit que la pintura és on l’espectador “té més llibertat”. “En les arts de moviment has d’anar darrere però un s’asseu davant d’un quadre i pot mirar-lo sempre; és el més semblant a l’eternitat”, ha considerat l’autor, que ha defensat el valor de la imatge per si mateixa. “Les paraules -ha dit- gairebé sempre van en contra de la pintura”.
Finalment, ha instat a “oblidar-se de l’artista, que és el menys important de l’obra. Un quadre es realitza quan té un bon espectador davant; un quadre amagat no és res”, ha sentenciat.
