“Puntades, masclisme, amenaces de mort, bengales, persecucions, alcohol… No és una guerra, és futbol”.
Aquesta és, a mode de resum, l’enumeració descriptiva que el sindicat d’àrbitres fa de “l’esborronadora agressió” que va patir un àrbitre valencià, el passat divendres, en el descompte del partit de 1ª Regional disputat entre els clubs Senyera CF i Moixent CF en la primera de les localitats.
Així, després d’un gol dels visitants, com es pot veure en les imatges que acompanyen aquesta informació, diversos jugadors locals van envoltar, insultar i intentar agredir l’àrbitre. Afortunadament, va poder escapar d’ells i del quasi un centenar d’afeccionats que va eixir darrere d’ell. El col·legiat va tractar de refugiar-se en el vestuari, però un jugador li va tallar el pas i va ser novament perseguit.
El vídeo, segons el sindicat d’àrbitres, és, simplement, “terrible”:
En l’acta, la víctima de la persecució també denuncia càntics masclistes, amenaces de mort, bengales i consum de begudes alcohòliques, així com el llançament d’objectes a l’àrbitre.
Durant el partit, i segons recull l’acta arbitral, foren expulsats un total de cinc jugadors de l’equip local per dirigir-se a ell dient-li coses com “em cague en la teua puta mare, eres un fill de puta”, “vas a expulsar-me? Em cague en tots els àrbitres de merda, fill de puta” o per eixir de la banqueta al terreny de joc per a increpar-li i pegar-li “una puntada en el turmell dret”. Altre jugador, sense anar més lluny, va “intentar colpejar-me amb el puny alçat mentre cridava”, però “els companys el van subjectar perquè no arribara a agredir-me”.
En l’apartat d’altres incidències, l’àrbitre agredit explica que després d’expulsar un jugador del Senyera CF, aquest “es dirigeix a mi dient: ‘perquè vull jugar, si no et rebentava’” i que “després m’espentà i alçà el puny, però els altres companys el subjectaren, encara que ell seguia intentant dirigir-se cap a mi. Finalment, vaig poder allunyar-me de la posició d’aquesta persona”.
“Àrbitre, t’anem a matar”
Pel que fa al vergonyós comportament del públic, en la mateixa acta arbitral recull que “una part del públic local, identificats per les pancartes que lluïen i pels seus càntics i ànims, estava consumint begudes alcohòliques i fent càntics ofensius durant tot el partit. Entre ells “calb, mor-te”, dirigint-se a un jugador visitant; “àrbitre fill de puta”, “àrbitre t’anem a matar”, “àrbitre tu xiulant i la teua novia cardant”, “alé alé no és culpa teua, era una puta, vas fer bé”, etc. També anota en el seu escrit: “aquesta part del públic esmentada en l’altra incidència va estar en possessió de bengales i petards, els quals foren utilitzats” per a llançar-los al terreny de joc, “provocant que arribaren a entrar les espurnes a l’estadi i incendiant un tros de gespa d’aquest”.
Per si tot això fora poc, l’àrbitre fa constar que “els vestuaris no tenien pany” i que, per això, “quasi m’agredeixen en intentar entrar al meu vestuari”.
Dolor lumbar, en el turmell i atacs d’ansietat
A causa de les sacsades i espentes rebudes durant el final del partit per part “de jugadors i/o aficionats”, apunta el col·legiat, “he acabat amb un dolor lumbar en la part central i dreta. També, amb dolor en el turmell dret a causa de la puntada”. A més a més, explica que, “durant el viatge de tornada, m’han donat diversos atacs d’ansietat que he hagut de remeiar utilitzant salbutamol, ja que m’ofegava”.
Exigeixen a la Federació l’adopció de mesures “serioses”
El sindicat d’àrbitres ha expressat el seu “suport a aquest company” i ha manifestat la seua alegria “que seguisca viu després d’aquest terrible succés”. A més, ha exigit la Federació Valenciana de Futbol (FVF) que “prenga mesures serioses en aquest succés”, que és solament un més dels molts ocorreguts” en els camps de joc del País Valencià.
Segons aquest col·lectiu arbitral, el president de la FVF, Vicente Muñoz Castelló, i el president del seu Comitè Tècnic d’Àrbitres, José Miller Andrés, “ja freguen la trentena d’anys en el càrrec, trenta anys d’agressions sense resposta, sense projectes, sense esperança de solució”.
El sindicat d’àrbitres recorda, finalment, que es repeteix “la mateixa història totes les setmanes. Ahir a Plasencia, hui a Senyera, demà a Barcelona… I així ja 400 publicacions sense que la Real
Federació Espanyola de Futbol, el Consell Superior d’Esports, qualsevol federació territorial o algun govern autonòmic s’hagen posat ni tan sols en contacte amb nosaltres. A ningú li importem, som sols àrbitres”.
Per últim, anuncia que “seguirem denunciant tots els fets que ens arriben fins que els nostres dirigents prenguen les mesures oportunes perquè no tornen a ocórrer o mora un company i hagen d’anar-sen. Així estem”.
