Abril és mes de bullici editorial. Al punt de mira, o d’eixida, segons com es vulga mirar açò del sector llibreter, està la data del llibre per excel·lència. Sant Jordi i la Fira de València són fites atapeïdes de fulles escrites, il·lustracions artístiques i suggeridores. Els llibres, una eina de comunicació, culturització, entreteniment i gaudi mai no ha passat pels bons moments que tota cultura té per finalitat: transcendir en la societat.
Una de les publicacions més esperada durant l’any són, sens dubte, els darrers Premis Octubre. Esperar que apareguen publicats els últims guardonats, però, d’altra banda, què tenen d’especial? Laia Climent, l’editora de 3i4, ens explica que “des dels anys 70, els Premis Octubre han destacat autors i autores novells amb un gran nivell literari i que després es convertirien en els referents principals de la nostra literatura”.
Per avalar l’afirmació, Climent afegeix que “estem parlant de Joan Francesc Mira, Carmelina Sánchez-Cutillas i Raquel Ricart en narrativa -Premi Octubre Andròmina de narrativa-, o de Josep Vicent Marqués, Ernest Lluch, Josep Iborra, Francesc de Paula Burguera i Júlia Blasco en assaig -Premi Octubre Joan Fuster d’assaig, o de Joan Navarro, Salvador Jàfer, Jordi Llavina, Vicenç Llorca, Teresa Pascual i Vicenç Altaió en poesia -Premi Octubre Vicent Andrés Estellés-“.
“Tot aquest llistat demostra clarament que els autors -sovint desconeguts en el moment de guanyar el Premi- tenen una qualitat literària immillorable i les obres guanyadores són sovint el punt de partida o la reafirmació d’una carrera literària de gran valor”, indica l’editora.
Josep-Ramon Bach.
Per tal de refrescar el passat més recent, recordem que en els Premis Octubre del 2015 va guanyar Josep-Ramon Bach per l’obra Secreta dàlia, “un autor -indica Climent- amb un llarguíssim recorregut que prové d’una generació literària -la generació del Mall- que va revolucionar l’estètica poètica dels anys 70. Secreta dàlia proposa una poesia totalment trencadora, rebel, que proposa una reflexió sobre el pas del temps.
Miguel Àngel Estradé.
Miquel Àngel Estradé va guanyar el Premi Octubre Andròmina de narrativa amb L’assassí que llegia Vidal Vidal. En aquest cas, Climent ens explica que Estradé, “amb aquesta novel·la, revoluciona el tema de la narrativa negra. Proposa una crítica irònica al gènere negre. Una novel·la divertidíssima que té un diàleg important amb el seu propi gènere”.
Ferran Garcia-Oliver.
Li demanem a Climent que ens determine una data, quan estaran al prestatge les obres guanyadores dels darrers Premis Octubre? Malgrat que “no es pot determinar amb exactitud”, ens afegeix que “tot depèn de la complicació que ens trobem a l’hora d’editar l’original. Si un any l’obra guanyadora té un centenar de pàgines, no pot ser el mateix que si l’obra en té unes 500”. Conclou afegint que això demostra que “aquest possible inconvenient de cara als lectors mostra, una vegada més, que els Premis Octubre estan lliures de tota predicció i es deuen a la reunió dels jurats del darrer divendres d’octubre”.
Haurem d’esperar per a ensumar l’olor a Octubre, però, així i tot, abril irremeiablement és mes de literatura. En aquest cas, com explica Climent, unes lletres que com les seues predecessores s’enfilen per a convertir-se “en els referents principals de la nostra literatura”.
Si volen llegir els perfils dels autors i les seus obres poden fer-ho en el document adjunt d’aquesta notícia.
