Després de les eleccions municipals del diumenge 12 d’abril de 1931, la primera ciutat en la qual es va hissar la bandera tricolor va ser Éibar, a les 6:30 del matí del 14 d’abril. A la vesprada d’aquell mateix dia li van seguir les principals capitals espanyoles, incloent València, Barcelona i Madrid, en les quals les candidatures republicanes van obtenir majories molt folgades.
A València, al llarg del matí del 14 d’abril, els carrers de la ciutat es van anar omplint de gent que celebrava el triomf de la candidatura republicana-socialista, anomenada Aliança Antidinàstica, que estava liderada pel blasquista Partit d’Unió Republicana Autonomista (PURA) el màxim dirigent de la qual era Sigfrido Blasco-Ibáñez, fill del fundador del partit, el conegut polític i escriptor Vicente Blasco Ibañez, que havia mort tres anys abans.
A diferència del dia anterior en què la guàrdia civil havia dissolt els manifestants que cridaven “Visca la República!” causant diversos ferits, ara es limitava a mirar sense intervenir. Els partits de l’Aliança Antidinàstica, que van formar una Junta Provisional Republicana, van repartir fulls de mà anunciant que la República era ja un “fet definitiu” i demanant que si l’Exèrcit apareixia en els carrers l’animaren, perquè “ja no és la milícia de pretor, és l’Exèrcit de la Nació i mereix tots els respectes”.
A les quatre de la vesprada, la multitud es va concentrar enfront de la seu del diari del PURA (El Pueblo), en el carrer Don Joan d’Àustria, on es trobaven reunits els regidors republicans electes i la Junta Provisional Republicana, esperant notícies de Madrid.
A continuació, la Junta Provisional Republicana i els regidors electes encapçalats per Sigfrido Blasco-Ibánez es van dirigir cap a l’Ajuntament de València per a prendre possessió del govern de la ciutat. Allí, Sigfrido Blasco-Ibáñez va proclamar la República davant la multitud que es congregava en la plaça de Castelar i eren hissades la senyera i la bandera republicana.
A les nou de la nit els regidors i els dirigents dels partits de l’Aliança Antidinàstica es van reunir en l’Ajuntament -envaït per la multitud que omplia les escales, els vestíbuls i els salons, i que també abarrotava la plaça de Castelar- i allí van triar com a alcalde provisional de la ciutat a Vicente Marco Miranda.
Així mateix es va redactar un bàndol “Al poble valencià” en el qual es deia: “La República ha estat implantada per la via legal, donant al món un exemple únic en la Història. Que la seua defensa i consolidació segueixen també exemplars”
Quan estaven reunits es va rebre un telegrama de salutació de Francesc Macià – el líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, que acabava de proclamar la “República Catalana” a Barcelona- dirigit al “poble valencià, unit a Catalunya per gloriosos vincles històrics de sang i de llengua”. La resposta del nou alcalde Marco Miranda va ser: “València correspon salutació Catalunya admirable en un abràs de germanor, cridant visca el poble català, visca Espanya republicana”
L’endemà, 15 d’abril, va ser declarat festiu, i a la vesprada va haver-hi una desfilada militar encapçalada pel mateix capità general que davant de l’Ajuntament va retre homenatge a la nova bandera.
