El Tribunal Constitucional desestima el recurs del Consell contra la derogació del transvasament de l’Ebre

La Generalitat valenciana va argumentar que ʺla derogació d’esta infraestructura no concorria a l’extraordinària i urgent necessitat descrita en el decretʺ; que és ʹarbitrari perquè es basa en informes irrealsʹ no és raonable ni proporcional ni segueix les mateixes regles que per a la seua aprovació i és contrari al principi de solidaritat, a més de suposar un ʹús irracionalʹ dels recursos naturals i un ʹús ineficientʹ de la despesa pública.

En la seua sentència, el TC conclou que ʹpot apreciar-se raonablementʹ la concurrència de l’extraordinària i urgent necessitat tant en la derogació dels preceptes de la Llei del Pla Hidrològic Nacional com en les declaracions d’interés general pel Reial Decret Llei 2/2004 que modifica el PHN.

“Sense entrar a valorar la bondat tècnica de les esmentades mesures ni la seua oportunitat i idoneïtat per pal·liar les deficiències hídriques que han afligit secularment a les conques mediterrànies, judicis que no competeix formular a este Tribunal Constitucional, bé podem afirmar que ni una ni l’altra representen un ús abusiu del decret llei”.

Així, adverteix que ʹno li corresponʹ al TC pronunciar-se sobre les bondats tècniques de les decisions sobre transferències de recursos hidràulics que es van adoptar al PHN, ʹcom tampoc sobre la seua derogacióʹ.

Alhora, el text afirma que la derogació d’este transvasament “no pot considerar-se que no existeix base ni aliment en estudis i valoracions científiques”.