Avui fa 85 anys, el règim polític de l’Estat espanyol va ser canviat. I ho va ser de la manera més democràtica possible, per pressió popular. Aquest canvi va demostrar que no hi pot haver aturador quan la voluntat de la ciutadania és clara; i com aquesta voluntat pot emprar totes les ferramentes al seu abast, per exemple convertir en plebiscitàries unes eleccions municipals.
Tot sabem com va acabar, però –com la van fer acabar?
Ara mateix aquesta data només ens pot fer pensar als valencianistes allò que haguera pogut ser. I poc més. No cal entrar-hi més a fons.
Aquesta data, però, ens situa a pocs dies de la Diada del 25 d’Abril, on els valencians commemorem la pèrdua de la batalla d’Almansa que desembocà en la pèrdua dels nostres furs i independència política.
Enguany ho fem envoltats de canvis, per un costat, aquesta és la primera diada que m’adreço a vosaltres com a president d’Esquerra Republicana del País Valencià; per un altre, enguany commemorem aquesta diada sense un govern del Partit Popular a la Generalitat. No hem d’abaixar la guàrdia, però.
És cert que els antivalencians que representa el PP -i ara també Ciudadanos- han perdut grans quotes de poder al nostre país; també és cert, però, que després d’un any de govern del canvi TV3, IB3, el requisit lingüístic, la llei d’igualtat lingüística i un llarg etcètera, ni estan ni -malauradament- se’ls espera.
És per això que vos encoratjo a assistir a aquesta manifestació el proper dia 23 a les 18h al nostre costat, on hem de cridar ben fort que aquest canvi no és suficient per a nosaltres, que hem de continuar avançant, sense por. Hem de començar a bastir els fonaments d’un país, d’una societat basada en el nostre dret a decidir com a valencians -vinguem d’on vinguem i parlem la llengua que parlem-, d’Oriola a Vinaròs. Hem de començar a construir la República del País Valencià. Si alguna cosa ens va ensenyar el 14 d’Abril de fa 85 anys és que, amb voluntat, els canvis són possibles.
Josep Manel Barberà
