La Fira: un gran aparador per a l’invisible llibre en valencià

Del 20 a l’1 de maig els Jardins de Vivers acullen la 51 Fira del Llibre de València
20 abril 2016 01:00h

Sixto Ferrero
/ València.


Davant l’inici de la 51 Fira del Llibre es troben inevitablement les xifres aconseguides en 2014. El llibre, tot i el seu valor extramaterial, no deixa de ser un producte de consum. L’any passat s’aconseguí augmentar un 5% les xifres de 2012 que situaven les vendes en 800.000 euros.

A aquestes xifres s’afegien, amb esforç i no menys dificultats, les vendes de llibres en valencià. Ara, a les portes i amb la persiana alçada de la 51 Fira del llibre de València, volem saber en quina casella està col·locat el llibre escrit en llengua pròpia.

Quina és la situació del llibre en la nostra llengua a la 51 Fira del llibre de València?, quines xifres de venda poden augurar els diferents agents que hi participen?, o quines són les mancances que d’alguna manera també ens defineixen com a societat que aspira a definir-se culta?, són les qüestions que hem traslladat.

Joan Carles Girbés de Sembra Llibres

“La situació del llibre en valencià és relativament semblant a la dels altres anys. Aquesta serà també la que els lectors vulguen que siga. Nosaltres apostem per aquest escenari com a principal promoció, però també com a contacte amb els lectors. Les editorials assistim d’alguna manera a través de l’estand del Gremi d’Editors i molts escriptors aprofiten per vindre i mantenir el contacte amb els lectors. Ens mobilitzem i esperem que siguem prou seductors en eixe sentit.

“A la fira arrosseguem un problema respecte al llibre en valencià, com és que no es visibilitza respecte a la potència editorial que hi ha al País Valencià. Per això,  des de l’estand d’editors proposem donar aquesta visibilitat. Les llibreries traslladen a la Fira el seu dia a dia. En eixe dia a dia es veu la preeminència de llibres en castellà en la part més visible d’aparadors, però també en les parts més visibles de la fira. Podem dir que en les casetes de la Fira, el llibre en valencià no és el protagonista.


“No sabria dir una xifra per a enguany, però l’oferta de llibre és molt bona i això és el que fa que es venguen llibres. A més a més, cal tindre en compte que la gent no compra literatura en valencià sinó un llibre que li interessa. En eixe sentit, un dels atractius és l’eclosió de noves editorials independents al País Valencià que fan que l’oferta en valencià siga més rica i més diversa. Per això, en eixe sentit vull ser optimista, per la part bona i diversa dels creadors i les editorials que aporten també més diversitat, ja que això farà arribar el llibre en valencià a públics nous, alhora que s’ampliaran els lectors.”

Gonçal López-Pampló, director Literari de Bromera

“Pel que fa al llibre en català, si atenem a termes estrictament valencians, trobem que la situació és desequilibrada. La presència és molt limitada a nivell general, però en la Fira el llibre, el llibre en valencià és un oasi, ja que la presència és molt major que en altre contextos. És un bon exemple de com si fan el llibre visible veus que és atractiu per a més gent del que podríem pensar. Per això és innegable que hi ha un compromís perquè siga així. És un bon aparador que malgrat l’anomalia és un bon producte. Però igual com el llibre són les editorials, els il·lustradors..., la Fira és una oportunitat per fer veure que això és possible.


“No tinc una dada concreta però ja m’agradaria que les dades aconseguides l’any passat es mantingueren. Si estem en eixos paràmetres estaria bé. M’agradaria que les vendes indicaren que estem trencant els ínfims nivells de lectors en valencià. Un 20 o 30% indicarà que estem ací.”
 
Jesús Figuerola editor de Perifèric i president de FULL

“La fira del llibre és el moment amb més visibilitat del llibre en català, per diferents motius. Un per la gran carpa de la GVA que acull els nostres escriptors. Si trobem que hi ha 800 títols a l’any, un bon gruix estan representats; la segona és que les editorials no poden anar com a tal a la Fira però sí els llibrers, per això arribem a acords amb les llibreries perquè els nostres llibres editats es visibilitzen en la Fira. Malgrat tot, el llibre en valencià continua sent invisible, i molt em tem que si mirem les casetes el llibre en valencià continua sent minoritari. Té presencia, però per l’esforç de la carpa del gremi.


“Ara per ara estem eixint de la crisi del llibre que començà a remuntar en 2015 i en aquests moments esperem poder augmentar la venda de llibres en general i també en català. El llibre infantil i juvenil pot augmentar perquè els pares estan comprant en llengua pròpia per als seus fills. El repte és el llibre adult, narrativa, assaig, poesia... perquè el problema del País Valencià és que no llegim en la nostra llengua.”

 

 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next