Sergi Tarín / Mislata.
No se sap massa bé si el gest és de cansament o d’indignació continguda. El que està clar és que Josefa Martí, Pepita, està a sa casa. I per això rep els convidats, un centenar d’activistes de la PAH, com vol i li agrada: sabates apelfades, davantal a quadres i una toca de punt gros. “Espere que encara em quede vida per demostrar la veritat”, diu pel megàfon. Un dard amb una força de míssil en contra del rector de la veïna parròquia dels Àngels, Alfredo Cremades, encabotat a desnonar Pepita, l’home, el fill i una néta des de fa anys.
Un litigi per les propietats que deixà en herència per a fins socials el 1926 Francisco Balbastre, un terratinent de Mislata. Entre aquells immobles, el número 25 del carrer Major, on Pepita viu des de 1941 i on ha invertit molts diners per a condicionar-lo. Tota una vida que va legalitzar el 1997 al jutjat del poble. Però un any després, el capellà, el vicari i dos membres del Consell Parroquial, inscriviren la fundació Balbastre i s’apropiaren de les vivendes que quedaven en peu amb una interpretació afavoridora del testament del benefactor. Dos cases del carrer Bon Pastor les vengueren i acabaren assolades i fetes de nova planta. I als números 25 i 27 del carrer Sant Martí hi ha inquilins llogats. També al 4 dels Àngels. I al 16, on Balbastre projectà un hospital per pobres i desemparats, s’aixeca un casalot de tres pisos on el juniors fan reunió i toquen la corneta.
I la casa de Pepita, que mai s’ha negat a abandonar malgrat les constants sentències a favor i en contra i les sis ordres de desnonament. La setena pretenia fer fora este dijous el fill, amb un 33% de discapacitat, i la néta, de 7 anys. Tots dos viuen a la planta baixa de l’immoble. La intermediació de la PAH ha facilitat una negociació “agredolça” per a Pepita, qui té un contracte de lloguer amb la fundació per 20€ mensuals. Ara ha aconseguit un altre per al fill per la mateixa quantitat. La fundació pretenia que durara 15 anys, però finalment serà vitalici. Això sí, haurà d’abandonar la planta baixa i pujar a un traster a la part alta de l’immoble. La fundació s’ha compromés a condicionar-lo abans del trasllat. I quan el matrimoni no estiga, el fill heretarà també aquell lloguer. Per últim, hi ha una clàusula que permet la família continuar amb el plet per la propietat sencera, també la planta baixa.
De fet, Pepita creu que la fundació ha realitzat una lectura torta i capciosa del testament “per fer-se amb unes propietats que no són seues”. Per este motiu s’ha convertit en acusació popular en la causa oberta al Jutjat d’Instrucció número 1 de Mislata, on la Fiscalia ja ha demanat la imputació del mossèn Cremades. Un assumpte tèrbol del qual s’ha volgut distanciar l’Arquebisbat de València amb un comunicat on assegura que la fundació els és de tot aliena i que qui barrege el noms acabarà denunciat. “No vaig contra l’Església, sinó contra el rectors del poble”, subratllà Pepita, qui s’ha convertit en la principal custòdia d’aquells valors humanitaris que portaren Francisco Balbastre a desprendre’s del patrimoni. “Ell volia un hospital i jo lluitaré per ell”, reivindicà Pepita, qui en este temps s’ha deixat la butxaca i la salut. Concretament 20 quilos i una dolència cardíaca que l’obliga a portar un marcapassos. Poca cosa per a 83 anys de vitalitat en convulsió: “Mentre hi funcione, no podran amb mi”.
