Diari La Veu del País Valencià
El País Valencià no és país per a la dansa
Sixto Ferrero / València

El proper divendres dia 29 d’abril és el Dia Internacional de la Dansa des del 1982, data que fou triada per la UNESCO per celebrar alhora el naixement de Jean-Georges Noverre, l’innovador i estudiós de la dansa, considerat el creador de la dansa moderna.

Per aquest motiu l’Associació valenciana de Professionals de la Dansa celebrarà hui a l’Espai Rambleta la seua Gala, amb un lema que igualment manté un to de denúncia i reivindicació: ‘Exili-interior. Els qui marxaren i els qui es quedaren’. La Gala pretén servir de punt de trobada entre els dansaires que treballen a casa nostra i els qui “forçosament”, com ho descriu l’SGAE, s’han vist obligats a “exiliar-se per desenvolupar les seues carreres”.

Per tot això, durant la gala actuaran dansaires com EnÁmbar Danza, La Lola Borareal, Rafael Perets, La Casa Amarilla, Paula Esteve & Sonia Murillo, Yolanda Bretones & Michael Jeske, Lorenza di Calogero & Juan Carlos Verdú, Asunción Demartos que ballaran amb altres que hagueren d’emigrar com Iván Pérez, Alicia Cubells, Irene Cortina, Fran Martínez, Adrian Ros, Odile Iturraspe, Pep Garrigues, entre altres.

El coreògraf i ballarí Toni Aparisi.

El coreògraf i ballarí, recentment guardonat en el Premis Max (Pinoxxio d’Ananda Dansa), Toni Aparisi llegirà un manifest de l’SGAE que completarà la lectura del manifest per la dansa d’enguany. Aparisi, en declaracions a aquest diari, reconeixia que al País Valencià “si treballes amb prou coses relacionades amb la dansa com fent classes al conservatori, a les escoles i acadèmies s’hi pot viure, però cap companyia té una seguida com per poder viure de ballar o fent coreografies perquè dóna un sou mínim”.

El País València és país per a la dansa?, li traslladàrem. “A nivell econòmic no, però a nivell creatiu i artístic sí, molt”, afirmava mentre ens explicava que davant els recents plans culturals i els canvis en les direccions “sembla que les coses canviaran” per a la dansa, però mentrestant, no podem deixar de reconèixer que ha estat una de les disciplines artístiques més castigades per l’administració i la societat.

Comparteix

Icona de pantalla completa