Viadel: “Al País Valencià no hi ha hagut una revolució, sinó un canvi fràgil”


Marina Bou / Barcelona.

No és un canvi, és un recanvi. Aquesta és -a grans trets- la resposta del periodista i doctor en Sociologia, Francesc Viadel, quan és preguntat per les transformacions polítiques més recents al País Valencià. Dins el cicle de conferències ‘El País Valencià, un País germà’ impulsat per la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), aquest 26 d’abril, Viadel ha reunit una trentena de persones a la Casa València de Barcelona per analitzar les conseqüències més immediates de les darreres eleccions autonòmiques. Però -i ja ho avisa el periodista- les conclusions vénen en forma de pregunta, cadascú haurà de mastegar la seva resposta.

Hi ha hagut canvis socials, creixement cultural o una democratització de les institucions polítiques des que el Partit Popular va abandonar el seu tron al País Valencià? En Viadel no està convençut i -de fet- es mostra escèptic amb el nou govern: no semblen tenir un full de ruta definit per “reconstruir” el país i els grans canvis no s’improvisen. Amb Joan Fuster s'hi va produir, cap als anys seixanta i setanta, el que el periodista i sociòleg Toni Mollà va definir com: "Una revolució tranquil·la". “Als anys 30, Fuster inaugura un neovalencianisme que -més enllà de qüestions identitàries- planteja la construcció d’un país que trenqui amb les estructures de l’antic règim”, recorda Viadel. I és que aquest és precisament el seu reclam, el d’un valencianisme que faci desaparèixer els 20 anys de degradació del territori, el rastre que Eduardo Zaplana i els seus sequaços han escampat des que l’any 95 van aterrar a la Generalitat.
 
Però la societat valenciana encara és lluny d’aquest camí: tot i que una determinada elit política pretén fer creure que l’anticatalanisme ha desaparegut, és evident que continua existint. En Viadel explora les arrels del problema. “Als anys 70, el blaverisme defensava l’anticatalanisme mitjançant una coartada indigenista o local; però actualment el PP i C’s representen un anticatlanisme que es mostra espanyolista sense complexos, ni coartades indígenes., assegura. El seu to és més que pessimista, inclús des dels governs més progressistes existeix un “esforç permanent per desmarcar-se del catalanisme”. Tampoc hi ha una consciència valenciana de la pròpia llengua, de la pròpia cultura.
 
 
Entren en joc els mitjans de comunicació i el peculiar espai comunicatiu valencià; el cas únic de Canal 9. “Sense mitjans valencians, com podem reflectir un país diferent, donar a conèixer la nostra realitat?”, reclama Viadel. Al País Valencià, és quasi impossible contrastar informacions de la premsa més arcaica que, d’altra banda, segueix rebent subvencions d’un suposat govern de canvi (segons Viadel, hi ha “elements” del govern a qui no interessa reobrir Canal 9). Un exemple més de la manca de “maduració sociològica” que ha caracteritzat el País Valencià els darrers mesos, emmirallat per “un canvi conjuntural”.
 
Segons Viadel, encara hi ha qüestions vitals que el govern valencià continua obviant: des de la insuficient llei d’ús i ensenyament del valencià a les escoles o la manca de normalització lingüística fins a les necessàries relacions institucionals amb Catalunya.​“El tema de Catalunya s’evita deliberadament: si -finalment- aconsegueix la independència, el País Valencià cascarà.Si, perd contra l'Estat també. Amb quina força aniran els valencians a reclamar res a Madrid?. D'altra banda cal no oblidar que l'anticatalanisme neix per evitar que valencians i catalans ens acostem.
 
Un país que, d’altra banda, “presenta un dels índexs de lectura” més baixos de l’estat espanyol (a més, només un 2% dels valencians llegeix en català, en contraposició al quasi 30% de catalans). “Pensen articular plans culturals?”, es pregunta Viadel després de referir-se a la necessitat d’apoderar la societat valenciana. I és que ni tan sols el ‘folklorisme’ -tan present a la vida pública- ha estat qüestionat encara per ningú: “Partits progressistes arriben als Ajuntaments i no s’atreveixen a tocar els bous i la vicepresidenta apareix a una roda de premsa sobre pressupostos pentinada de fallera. Això ens fa més mal que no ens ajuda”, sentencia.
 

El valencianisme en el poder vol convertir la proposta nacionalista en una mena de neoregionalisme en una acceptació de l’estatus quo incapaç de mobilitzar la societat valenciana. En general, l’única bona notícia que dóna Viadel és el desbancament del PP. Però l’optimisme no dura gaire: “patim una castellanització més profunda que als anys 80 i -si C’s intenta créixer de les cendres del PP- la dreta pot rearticular-se”. De fet, afirma Viadel, el mateix Partit Popular s’ha ensorrat com a marca, però el que representa segueix ben viu: “al País Valencià no hi ha hagut una revolució, sinó un canvi fràgil del poder autonòmic”. L’esquerra no pot renunciar a reconstruir el País Valencià.
 
Com a solució, diu el periodista, cal la voluntat -fins ara inexistent- de construir un relat contra el neoregionalisme sense oblidar-se de transmetre a les noves generacions que s'incorporen al valencianisme què va passar, què va significar el discurs de Joan Fuster.. “És cert que la inexperiència i la manca de recursos poden anar en contra, però cal aprofitar el temps de govern progressista per inculcar canvis”. El periodista insta a una transformació dels valors, la inculcació d’un model econòmic digne o a un posicionament clar en aspectes claus com el suport -o no- a la monarquia espanyola. “Tot és retòrica, sense fets concrets, però quan fas aquesta crítica et converteixes en l’enemic”, denuncia. “Fer país vol dir desfer el que hi havia”.
 


Comentaris

Raimon militant del Bloc Russafa València
45.
D´acord en algunes de les coses que afirmes de la proposta nacional , ´´pancatalana`` de Fuster, que després dels més de cinquanta anys que fa de la publicació de Nosaltres els Valencians i de l´opuscle , Qüestió de noms i altres escris, on el que ens proposava als valencians , era integrar-nos - les comarques que ell anomena ´´La zona Catalana``, en la Gran Catalunya, o el que - quan fos possible, que ell diu ´´sine die`` es pogués anomenar- als tres Paisos de llengua catalana, senzillament Catalunya, aixó no és i dona la imatge d´ una pura absorció , annexió i dissolució del que va ser un estat sobirà de la Corona d´Aragó- el Regne de València- i del seu poble, en la Catalunya estricta?

Com anaven a assumir eixa proposta nacional-pancatalana un poble , que com el mateix Fuster va dir- i el cronista del Regne de València, Gaspar Escolano, l´any 1609, a la seua obra, Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia, que d´ençà del segle XV deixà de sentir-se català, per sentir.se només que valencians, encara que quedà la consciència de germanor?

Els Valencians d´avui , companys, no es senten catalans, perquè no ho volem acceptar i hem de perdre tantes energies i temps en reivindicar una consciència ,que fa més de cinc segles que va desapareixer, no sería més positiu fer País Valencià i valencianisme i centrar-nos en fer el nostre país , la nostra Nació politica , com Joan Francesc Mira reivindica al seu darrer llibre, La Nació dels Valencians?
Els habitants del primer Condado de Portucale, que va ser fundat pel comte gallec , Vimara Peres, repoblat per gallecs, i incorporat al Regne de Galiza, - que formava part de la Corona Astur- galega- leonesa, també es van sentir gallecs, peró a mesura de que el comtat anava adquirint cada vegada més autonomía i poder , sorgí el particularisme portucalense, i quan el rei castellano-leonés, Alfons VI, el va separar del Regne de Galiza, els ´´portucalenses`` , deixaren de sentir-se gallecs , i avui , cap nacionalista gallec reivindica , ni diu , que Portugal, siga un país gallec, i part de la nació galega.

Si Fuster, en comptes de proposar-nos als valencians l´integració - de les comarques catalanoparlants- en la Catalunya estricta,hagués continuat assumint i reivindicant el nacionalisme valencià dels anys trenta- que no era pancatalanista -, i ens hagués proposat el marc nacional valencià que la majoria dels nacionalistes valencians reivindicaven als anys trenta, que usaven i reivindicaven l´expressió de ´´Nació Valenciana``, i un Estat Valencià, i no l´integració del PV en l´Estat Català,- sense renunciar ni a la unitat de la llengua catalana, ni al que ens uneix històricament amb Catalunya, a la germanor, i a una associació politica , que permetés , si el poble valencià ho volgués, que el País Valencià , la Nació Valenciana, és pogues confederar amb Catalunya i la resta dels Països de Llengua Catalana, que permetés el retrobament de valencians, catalans , mallorquins , menorquins i evissencs-. la Catalunya Nord i els catalano-aragonesos de la franja oriental aragonesa, - després de cinc segles de disgregació- ,en una gran Confederació de Països de llengua Catalana.
Aquesta proposta de confederació , al no reivindicar, que ni el PV , ni les Illes Balears , son cap ´´país català``, ni de la nació catalana complerta, que tant reivindiquen a Catalunya, des de l´ANC, la CUP, Omnium Cultural ,ERC i alguns sector de Convergència, faría molt més possible que el poble valencià- al menys el de la zona catalanoparlant del PV- no veiés , ni titllés el projecte de confederació , com ara hi veuen el que Fuster ens va proposar als valencians i la resta dels Països de Llengua Catalana, com una forma d´imperialisme català, d´ absorció, i de dissolució del PV i del poble valencià en la ´´Nació Catalana complerta``, perquè el que es proposaria , és només que una Confederació de Països de llengua Catalana que respectaria la identitat valenciana i la soberania del PV,on el País Valencià , sería un estat confederat , i no , com deia Fuster a Qüestió de noms, ´´una precisió comarcal`` dins els països catalans, o la Gran Catalunya.

Peró, ara, el que primer hem de fer i de treballar, és el País Valencià, valencianisme , que el poble valencià es senta orgullós de ser valencià , de ser un poble una nació, que deixe de sentir-se espanyol, i per a que aixó ho puga assumir , només serà possible amb una Via Valenciana, amb un nacionalisme nacional-valencià, que es centre en la reconstrucció nacional del PV, perquè amb la proposta nacional del països catalans , la catalanitat dels valencians, reivindicant que el País Valencià es part integrant de la nació catalana complerta, eixa proposta nacional, tornarà a fracasar i a no ser assumida pel nostre poble, com no ha sigut assumida durant aquests cinquanta anys que fa de la publicació del llibre de Nosaltres els Valencians i Qüestió de noms.

FEM PAÍS VALENCIÀ ! FEM NACIÓ VALENCIANA I SERÀ MOLT MÉS FÀCIL QUE EL POBLE VALENCIÀ ASSUMISCA EL NACIONALISME VALENCIÀ, I EL CAMÍ CAP UNA CONFEDERACIÓ DELS NOSTRES PAÏSOS GERMANS SERÀ POSSIBLE!

  • 5
  • 13
Raimon- Militant del Bloc Russafa València
44.
#39
No vaig a perdre més temps amb tu perquè no val la pena , ja que sempre estas igual , criticant-nos .
Tot el que fem ho fem malament.
Nosaltres no som la cup , ni ERPV, fem el valencianisme que en aquests moments es pot fer.
Salut!
  • 6
  • 8
Obrer que llig
43.

Hi ha una frase que sí que va dir Joan Fuster: "El País Valencià serà d'esquerres o no serà", amb la qual jo estic totalment d'acord, però açò ho deia en públic; en privat, el seu paisà, el polític Francesc de Paula Burguera contava que li deia: "Paco, aquest País es mes de dretes que la mare que l'ha parit".

I ahí continuem. A veure si canviem, que resta molt per fer encara.

  • 5
  • 2
s s
42.
Una de les poques coses pel que es pot sentir orgull, al meu parer, és per tindre Escola Valenciana, i l'Acadèmia Valenciana de la llengua, orgull per la seua constància, i el treball que han fet durant molts anys, però, pel que respecta a la classe política valenciana, en general, no tinc cap orgull, ni cap respecte. Ens han enfonsat, desprestigiat, humiliat, i això no n´hi ha que oblidar-ho mai.
b la toma de la ciutat de Xàtiva, i les viles i llogarets cremats, i que vinguen amb amenaces i controls es massa, per a la dignitat d'un poble, eixa és la meua opinió.
Tal volta no es coneix la història del País Valencià, des de fa uns 300 anys, la ignorància és molt atrevida; jo també me inclogue en eixa grup, per descomptat.
  • 8
  • 1
s s
41.
Al País Valencià, en general, no tenim consciencia de poble, o de país, o com es vulga dir. I els anys de govern del partit de la gavina, ens han quitat la poca autoestima que tenia el País Valencià. Han tancat RTVV, som la Comunitat Autònoma pijor financiada a tot l'Estat; RTVV costa més tindre tancada que emitint.
I que vinguen des de Madrid, amb amenaces, amb l'excusa de Brusel.les és molt fort.
Per altre costat n'hi ha que ser crítica amb el veí del nord, Catalunya, tenen un deute de 50.000 milions d'euros, que es diu prompte; i tenen set Canals de televisió. Tampoc es que poguen donar moltes lliçons, perquè el tal Junqueres s'ha tenit que humiliar davant del govern central, es ponga com es ponga, perquè sensen diners no es pot pagar la TV3, amb els 7 canasl, i tampoco es pot pagar les embaixades catalanes esparcides pel món. Una cosa és certa, les embaixades de Catalunya li donen mil voltes a les embaixades del Estat Espanyo, en margeting , en això son molt bons.
Però el sentit comú diu que si no es pot tindre 7 Canals de televisió, és una bogeria ficar-se en eixe bosc.
A nivel personal, si una persona no es pot permetre tindre 7 televisions, lo lògic és que tinga una televisió.
Esperem que el partir de la gavina no torne a gobernar el País Valencià en molts anys.
  • 4
  • 2

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat