Sixto Ferrero / València.
Ahir ens fèiem ressò del comunicat que emetia ATRAU fent una valoració de l’encàrrec a Colectivo 17 i Vimema Films per crear i produir el vídeo institucional ‘Orgull de ser valencià’, on recriminaven que aquesta creació “no havia estat feta per productores valencianes”, entre altres afirmacions que poden llegir en les notícies adjuntes o bé clicant sobre els enllaços.
Unes hores després ens posàvem en contacte amb valencians que treballen en l’agència creativa Vimema Films qui ens afirmaven que la producció havia estat duta a terme per Colectivo 17 “amb seu fiscal a Elx”, a més d’indicar-nos que en sengles empreses hi “treballen valencians”, i a més a més, Carles Valdés anava més enllà i deia que “una peça així seria impossible de fer sense col·laboració de gent valenciana”.
Aquest matí era la MESAV qui emetia també el seu parer a través d’un comunicat en les mateixes línies que ATRAU, ja que l’Associació de treballadors de l’audiovisual forma part de les diverses associacions i col·lectius que formen la gran plataforma que engloba el sector audiovisual valencià.
Tal com s’ha informat, segons les declaracions i el discurs del president de l’AAPV durant els premis celebrats anit, el seu president Ximo Solano va tindre també paraules per a aquest fet, on Solano “allejà que no estiguera fet per valencians”. En aquest sentit li hem traslladat la pregunta, si considera que Colectivo 17, empresa a qui “s’assigna el projecte” com ens respongué ahir el director de Vimema Films, és valenciana i per tant d’alguna manera la legitima per fer l’encàrrec. Davant això, Solano manté que “Colectivo 17 és una empresa de Madrid”, i “que ara circumstancialment tinga una seu a Elx respon a aquells mecanismes d’estar a tots els llocs on es poden traure subvencions”. “L’IVA, -continua dient-, el paguen a Barcelona i a Madrid”, conclou.
>
A més a més, Solano apunta que el vídeo, Orgull de ser valencià, “és una còpia del vídeo La costa brava”, produït també per Vimema Films, “que no aporta res a l’imaginari col·lectiu, però tornen als tòpics de sempre”.
Tanamteix, davant el mateix procediment, més enllà de valorar la qualitat, afegeix Solano que les “decisions mai passen per la MESAV, i no s’ha fet per concurs”. Ara bé, diu l’actor, però “ells —el govern— s’omplin la boca dient-ho” que “tot es farà per concurs”.
En eixe sentit manté que amb aquests procediments “els centres de decisió no passen mai pel país” es lamenta i, “encara que siga legal ens pareix amoral”.
Ximo Solano anit. Foto: D. González Serisola.
“Jo estic a París”, diu l’actor, qui manifesta la seua satisfacció pel bon acolliment francès, i “no estic en contra que els valencians que hi ha fora hi treballen en projectes valencians, però el país està tan deprimit que qualsevol acció en aquest sentit ens afecta molt. Eixa pràctica era habitual del PP, on ens deien que hi havia valencians en projectes que s’emportaven cap a fora, potser està el CIF ací, però els centres de decisió no estan mai ací”.
Solano conclou que “ara ja no sabem quan es concursa i quan no, per a algunes coses són ferms amb els concursos i per a altres no”, encara que afegeix, “tampoc pense que absolutament tot s’haja de fer per concurs però…, 34 mil euros per a produir això…”. Així i tot, Ximo Solano insisteix que “no està, en contra dels valencians que hi treballen fora i que puguen treballen en produccions valencianes”.
Tot fa indicar que el sector, esperançat amb el canvi i els plans escrits, torna a viure sotraguejos. Algú potser ha de prendre nota internament, i en la mesura de les possibilitats, intentar que els processos no es repetisquen. El sector audiovisual continua esperant “un pla de xoc”.
