Eduard Ferrando / Sagunt.
Els jutjats de Sagunt han sigut l’escenari d’un nou cas de discriminació lingüística patit per voler fer un ús normal de la nostra llengua a l’Administració. Aquest cas és especialment greu pel requeriment de traduir un escrit de recurs per part del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Sagunt, que haurien de conèixer quina és la normativa actual al respecte. L’advocada afectada ens fa arribar un escrit en què explica perfectament el cas i fa una repassada exhaustiva a la normativa que regula els drets lingüístics de tots els valencians:
“El Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Sagunt va requerir ahir l’advocada Mercè Teodoro, qui actua en nom d’un ciutadà particular en un afer civil, a traduir al castellà un escrit de recurs presentat en valencià, abans de resoldre’l.
“Aquesta petició és inadmissible d’acord amb la legislació internacional, estatal i autonòmica i suposa un nou cas de desconeixement de la llei en matèria lingüística i una vulneració flagrant dels drets lingüístics elementals dels valencians.
“Demanar a una de les parts en un procediment judicial la traducció d’un document que s’ha presentat en una de les llengües oficials del territori és un acte contrari a l’article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, aplicable a tot l’Estat, el qual estableix que les parts i els seus representants, així com els testimonis i perits podran utilitzar la llengua que siga també oficial en la comunitat autònoma en el territori de la qual tinguen lloc les actuacions judicials, tant en manifestacions orals com escrites i que les actuacions judicials realitzades i els documents presentats en aquesta llengua tindran “sense necessitat de traducció al castellà plena validesa i eficàcia”.
El jutjat pot ordenar, d’ofici la seua traducció només quan els escrits hagen de tenir efecte en òrgans judicials radicats en altres territoris que no compartesquen la llengua cooficial o a instància de part, quan alguna de les personades en el procediment (mai el mateix jutjat) al·legue –i demostre- indefensió. Però en cap cas la traducció ha d’anar per compte de qui ha presentat l’escrit o document, no pot implicar inadmissió del tràmit, cap sobrecost a la part o l’endarreriment en el procediment. En eixe cas, constituiria també un acte de discriminació.
“En el mateix sentit s’expressa l’article 12 de la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià en afirmar que “tots els ciutadans tenen el dret de poder adreçar-se a l’Administració de Justícia en la llengua oficial que creguen convenient d’usar, sense que se’ls puga exigir cap mena de traducció i sense que se’n puga seguir retard o demora en la tramitació de llurs pretensions” i que “Totes les actuacions, documents i escrits, realitzats o redactats en valencià davant els Tribunals de Justícia i les que aquests duguen a terme en la mateixa llengua, tenen plena validesa i eficàcia”.
“Finalment, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada per l’Estat espanyol, estableix, a més dels drets ja reconeguts a nivell intern a la plena validesa de les actuacions i la lliure tria de llengua, l’obligació de l’Estat de tramitar tot el procediment en la llengua protegida per la Carta, en aquest cas el valencià.
La resolució és especialment escandalosa i intolerable perquè ens trobem en un tràmit final d’un procediment en el que tots els documents presentats per la part afectada han estat redactats en valencià sense que la part contrària haja al·legat desconeixement o indefensió i sense que fins ara el Jutjat haja posat, d’acord amb la llei, la més mínima objecció.
“Aquesta exigència inesperada, articulada mitjançant una Diligència d’Ordenació de la Lletrada de l’Administració de Justícia (Secretària Judicial) del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Sagunt serà recorreguda dins el procediment, com correspon, però deu igualment denunciar-se públicament com una mostra de la situació de discriminació de fet que pateixen els ciutadans valencians i de la ignorància i falta de respecte que algunes persones i administracions mostren envers la legislació lingüística, els drets dels valencians i la llengua i la cultura pròpies d’aquest país.
“El fet és particularment preocupant en l’administració de justícia on l’ús del valencià és minoritari i no hi ha hagut cap esforç decisiu dirigit a superar aquesta situació; fa falta una actuació coordinada i ferma que incloga formació específica en drets lingüístics per als titulars dels jutjats i tribunals de tot el País Valencià i el personal funcionari a càrrec, difusió a nivell ciutadà dels drets individuals dels usuaris de la justícia i implementació dels mitjans necessaris per a posar a l’abast de tots els operadors jurídics materials, formació i recursos lingüístics que no facen del fet d’utilitzar el valencià en l’àmbit jurídic una solitària carrera d’obstacles en la que a més, en qualsevol moment, el particular pot ser desqualificat.”
València, 6 de maig de 2016
Mercè Teodoro i Peris, Advocada Col·legiada ICAV 6846
Recordeu que podeu enviar les vostres denúncies al correu [email protected]
