Aquests actes han estat promoguts per la Comissió Cívica d’Alacant per a la Recuperació de la Memòria Històrica amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alacant i de la Seu Universitària Ciutat d’Alacant i amb aquesta iniciativa es pretén que tinga continuïtat en els anys vinents.
De dilluns a divendres es va parlar de la participació soviètica, amb Alexander Chepurnoy, president de la Casa de Rússia d’Alacant; la participació britànica, amb Kevin Bruton, membre de International Labor Party UK (la Costa Blanca); la participació francesa, amb Joel Ruiz, advocat i fill de refugiats i resistents espanyols a França; la participació nord-americana, amb Carl Axness, hidròleg i membre de la Comissió Cívica, i Robert Coale, professor de la Universitat de Rouen i membre dels Arxius de la Brigada Abraham Lincoln (Nova York), i finalment, divendres, es va parlar de la participació espanyola i especialment de la figura d’Amado Granell en una conferència a càrrec de Miguel Ángel Pérez Oca, escriptor, i de Francisco Moreno Saez, historiador, ambdós membres de la Comissió Cívica.
El paper dels republicans espanyols en la Segona Guerra Mundial va ser imprescindible i Miguel Ángel Pérez Oca i Francisco Moreno Sáez van posar sobre la taula algunes de les seues actuacions: van ser els republicans a França, pertanyents majoritàriament al Partit Comunista, els que van activar la Resistència francesa, inexistent al principi de la invasió nazi.
També van participar en diversos fronts, especialment amb La Nueve, la companyia de la 2a Divisió (anomenada així per estar composta en la seua majoria per espanyols) que, després de desembarcar a Normandia, va entrar a alliberar París i que, més tard, va prendre el Niu de l’Àliga, el refugi de Hitler.
Van recordar la figura de Joan Pujol, Garbo, l’espia doble que va enganyar els nazis fent creure a Hitler que el desembarcament seria a Calais i que va rebre la Creu de Ferro per la informació. L’alacantí Francisco Ripoll estava entre els que van col·locar la bandera del Reichstag, en la victòria soviètica, sobre l’exercit alemany i la pancarta que va rebre els aliats a Mauthausen resava “Los españoles antifascistas saludan a las fuerzas de liberación”.
Més enllà de la guerra, en els judicis de Nuremberg, el paper del fotògraf Francesc Boix va ser primordial perquè havia preservat molta documentació sobre els camps de concentració i va aconseguir, amb el seu testimoni, demostrar la implicació d’alts càrrecs nazis en crims de guerra.
Més de 30.000 republicans espanyols en la resistència
En definitiva, els més de 30.000 republicans que van participar activament en la resistència i en les accions militars van ser peça fonamental en la lluita contra el feixisme a Europa. A França, per exemple, han estat reconeguts els seus actes, però a l’Estat espanyol, per contra, encara s’amaguen les seues fites.
La culminació de les jornades va tenir lloc dissabte, quan la música i la poesia van prendre la paraula. La coral infantil de la Casa de Rússia d’Alacant va oferir la Katyusha; els germans Álvaro i Ulises López van oferir un popurri de músiques i cançons de la guerra d’El cant dels ocells, de Pau Casals, a Lili Marlene; el poeta Manolo Parra va recitar ‘Explico algunas cosas’, de Pablo Neruda, i el cantautor Adolfo Celdran ens va cantar poemes de Bertolt Brecht que ell mateix havia musicat i publicat en un disc el 1969.
A l’acte va assistir Raisa Alexsandrova Gubanova, supervivent del cercle de Sant Petesburg i resident a Alacant. La seua presència al costat del petit Alan, el més jovenet de la coral infantil, va ser la demostració que les vivències d’aquella gent no són tan llunyanes i tenim l’obligació d’assegurar-nos que siga coneguda (i reconeguda) per les noves generacions.
L’acte el van tancar Jordi Vayà i Natxo Bellido, representants de l’Ajuntament d’Alacant. En declaracions a aquest diari, Bellido va mostrar-se decidit a caminar al costat de la Comissió Cívica per a la Recuperació de la Memòria Històrica.
Estan, “a través de la Regidoria de la Memòria Històrica que porta Ma José Espuch, en la comissió de carrers, en tots els actes que fa la Comissió Cívica per a la Memòria Històrica, que fa un gran paper en aquesta ciutat per la recuperació de la memòria”.
El 28M: Homenatge a les víctimes del bombardeig del Mercat Central
El proper acte serà el 28 de maig, quan es retrà homenatge a les víctimes del bombardeig del Mercat Central, “el més horrible de l’Estat, amb més de 300 víctimes”, i que serà el primer en què les autoritats de la ciutat aniran de la mà amb la societat civil.
Serà a la plaça del 25 de maig de matí. L’Ajuntament està compromès a construir “el relat d’Alacant com a Ciutat de la Memòria. A Alacant s’acabà la Guerra Civil i qualsevol ciutat europea estaria ja organitzada, senyalitzada, museïtzada i valoritzada, i és un deure que tenim com a ciutat. Reconeixen “les limitacions pressupostàries i d’altres tipus que ara tenim” però també que han de “treballar en conjunt” amb la societat civil.
